Date: |
2010 |
Abstract: |
L'article, fruit de la intervenció en la sessió inaugural del curs acadèmic 2009-2010 de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta la figura polièdrica de Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997), traductora i pedagoga, als cent anys del seu naixement i en dibuixa els trets que la defineixen. Per una banda el tarannà: havent viscut en el moment d'un projecte nacional avançat, en els anys vint i trenta del segle xx, amb l'arribada del franquisme transforma la seva trajectòria intel·lectual en un projecte col·lectiu a través de l'escola Isabel de Villena que va liderar durant dècades. També es va convertir en una de les persones més actives de la societat catalana a través de la seva participació, des del 1960, en l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, amb Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany al capdavant, i que va significar la recuperació del teatre català contemporani. Aquesta feina li permet exercir un segon mestratge sobre actors, actrius i escriptors de les noves generacions. Finalment, s'exposa la relació ideològica i personal que Serrallonga estableix amb la seva obra de traducció del teatre i la novel·la alemanys. |
Abstract: |
Just after the centenary of the birth of the translator and educator Carme Serrallonga (Barcelona1909-1997), this article, fruit of a lecture given at the inaugural session of the academic year 2009-2010 at the Faculty of Translation and Interpretation of the Autonomous University of Barcelona, presents this multifaceted figure and outlines her defining qualities. After the period of the progressive national project in Catalonia in the 1920s and 1930s and with the subsequent imposition of the Franco dictatorship, her singular character and world view were clearly manifested in her intellectual, social and political endeavours with the collective project of the Isabel de Villena school of which she was head for several decades. She was also one of the most active participants in the world of Catalan theatre through her work after 1960 in the Adrià Gual School of Dramatic Art. Headed by Ricard Salvat and Maria Aurèlia Capmany, this school achieved nothing less than the recovery of contemporary Catalan theatre and Carme Serrallonga's second domain of teaching with actors and writers of the new generations represented a major contribution. Finally, the paper discusses the ideological and personal relationships that Serrallonga established with her translations of German playwrights and novelists. |
Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. |
Language: |
Català |
Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
Subject: |
Carme Serrallonga ;
Teatre de postguerra ;
Funció de la traducció ;
Pedagogia i mestratge ;
Post-war theatre ;
Translating ;
Pedagog ;
Teaching |
Published in: |
Quaderns : revista de traducció, Núm. 17 (2010) , p. 9-15, ISSN 2014-9735 |