Els avantpassats catalans de Macaca sylvanus
Alba, David M.. (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Título variante: Los antepasados catalanes de Macaca sylvanus
Fecha: 2009
Resumen: Reconstruir la història evolutiva dels ecosistemes catalans, i mirar més enllà de fa un milió d'anys, no és impossible. I tampoc és ciència ficció. L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, de la Universitat Autònoma de Barcelona, porta més d'una dècada estudiant les restes fòssils de macacos trobats a l jaciment de Cal Guardiola i Vallaparadís de Terrassa, el més ric i interessant del Pleistocè a Catalunya. Aquestes troballes ajudaran a entendre la història evolutiva d'aquests simis a Europa, donat que el macaco de Berberia (Macaca sylvanus), una espècie coneguda des de temps dels romans, ara només resideix en terres nord-africanes. Quan i per què es van extingir? Ambdues preguntes començaran a trobar resposta. De moment, al registre fòssil dels paleontòlegs tots els macacos europeus que s'han anat trobant, a excepció del Macaca majori de Sardenya, corresponen a subespècies de Macaca sylvanus, i el de Terrassa també. Macaca sylvanus florentina és el seu nom, i, tot i que ja s'havia descobert a Itàlia al segle XIX, les troballes catalanes amplien la informació morfològica d'aquesta subespècie, per així, aclarir una mica més l'evolució d'aquests primats quadrúpedes.
Resumen: Reconstruir la historia evolutiva de los ecosistemas catalanes, y mirar más allá de hace un millón de años, no es imposible. Y tampoco es ciencia-ficción. El Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, de la Universidat Autònoma de Barcelona, lleva más de una década estudiando los restos fósiles de macacos encontrados en el yacimiento de Cal Guardiola y Vallaparadís de Terrassa, el más rico e interesante del Pleistoceno en Cataluña. Estos hallazgos ayudarán a entender la historia evolutiva de estos simios en Europa, dado que el macaco de Berbería (Macaca sylvanus), una especie conocida desde tiempos de Roma, ahora sólo reside en tierras norteafricanas. ¿Cuándo y por qué se extinguieron? Ambas preguntas empezarán a encontrar respuesta. De momento, en el registro fósil de los paleontólogos todos los macacos europeos que se han ido encontrando, a excepción del Macaca majori de Cerdeña, corresponden a subespecies del Macaca Sylvanus, y el de Terrassa también. Macaca sylvanus florentina es su nombre, y, aunque ya se había descubierto en Italia en el siglo XIX, los hallazgos catalanes amplían la información morfológica de esta subespecie, para así, aclarar un poco más la evolución de estos primates cuadrúpedos.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Català i Castellà
Documento: Article ; divulgació ; Versió publicada
Publicado en: UAB divulga, Febrer 2009, p. 1-2, ISSN 2014-6388



Català
2 p, 217.9 KB

Español
3 p, 203.5 KB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Documentos de los grupos de investigación de la UAB > Centros y grupos de investigación (producción científica) > Ciencias > Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)
Artículos > Artículos publicados > UAB Divulga
Artículos > Artículos de divulgación

 Registro creado el 2012-02-22, última modificación el 2024-04-03



   Favorit i Compartir