Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/145106
XLIFF and the translator : why does it matter?
Torres del Rey, Jesús (Universidad de Salamanca)
Morado Vázquez, Lucía (Université de Genève)

Títol variant: XLIFF i el traductor : per què és important?
Títol variant: XLIFF y el traductor : ¿por qué es importante?
Data: 2015
Resum: XLIFF has become the main localisation data exchange standard, coming up against competitors only in open source projects with the PO format, and also coexisting with LCX in the Microsoft localisation environment. However, while more and more of the big internet services and translation provider companies offering or requiring machine and human translation realise that they must offer support for this standard, the advantages of XLIFF usage can be limited if integration with their multilingual information and communication processes is not matched with a real understanding of translators' needs. On the other hand, the format is still widely unknown by translators and aspiring localisers, who should be able to contribute to the development and, particularly, the implementation and leverage of XLIFF in their workplace and in the projects they are involved in, thus increasing the chances for XLIFF to evolve into a more and more useful tool. This gap is partly due to a glaring lack of academic articles dealing with the meaning, significance and usage of XLIFF which take into account the main concerns and the average knowledge of the translator as regards translation and localisation tasks. Ignacio García's 2006 "Formatting and the Translator: Why XLIFF Does Matter?" is one of few exceptions, although mostly dealing with just one aspect of the relationship between the standard format and the translation job. This paper aims at providing a comprehensive yet accessible view of the standard to its end users: translators and translation students. We will present, through practical examples, how the standard can have an impact in their daily routine and how they can make the most out of it.
Resum: XLIFF ha esdevingut el principal estàndard d'intercanvi de dades en localització, que només troba competència en el format PO quan es tracta de projectes de codi obert i que coexisteix amb el format LCX de projectes de localització en entorns de Microsoft. Tanmateix, mentre que cada vegada hi ha més grans empreses proveïdores de serveis d'internet i traducció que ofereixen o demanden traducció automàtica i humanan que acaben arribant a la conclusió que han de donar cobertura a aquest estàndard, els avantatges de l'ús de XLIFF es poden veure limitades si la integració amb els processos d'informació i comunicació multilingües d'aquestes empreses no va acompanyada del coneixement real de les necessitats dels traductors. D'altra banda, el format encara resulta àmpliament desconegut per traductors i aspirants a localitzadors, que són els que haurien de poder contribuir al seu desenvolupament i, especialment, a la implementació i impuls de XLIFF en els seus llocs de treball i en els projectes en què col·laboren. D'aquesta manera contribuirien a augmentar les possibilitats que XLIFF acabi convertintse en una eina cada vegada més útil. Aquesta mancança es deu en part a l'evident manca d'articles acadèmics que tractin sobre el sentit, el significat i la utilitat de XLIFF, que té en compte els problemes principals i el coneixement mitjà del traductor pel que a tasques de traducció i localització es refereix. L'article d'Ignacio García de 2006 titulat "Formatting and the Translator: Why XLIFF Does Matter?" Suposa una de les poques excepcions, tot i que principalment tracta sobre un únic aspecte de la relació entre el format estàndard i el projecte de traducció. L'article es proposa proporcionar una visió de l'estandar que sigui àmplia i alhora accessible per a l'usuari final: els traductors i els estudiants de traducció. En el present article presentem, a través d'exemples pràctics, com l'estàndard pot resultar d'impacte en la rutina diària dels traductors per obtenir el màxim profit del seu ús.
Resum: XLIFF se ha convertido en el principal estándard de intercambio de datos en localización, que solo encuentra competencia en el formato PO cuando se trata de proyectos de código abierto, y que coexiste con el formato LCX de proyectos de localización de entorno Microsoft. No obstante, mientras cada vez hay más grandes empresas proveedoras de servicios de internet y traducción de las que ofrecen o demandan traducción automática y humanan que acaban llegando a la conclusión de que deben dar cobertura a este estándar, lo cierto es que las ventajas del uso de XLIFF se pueden ver limitadas si la integración con los procesos de información y comunicación multilingües de estas empresas no va acompañada del entendimiento real de las necesidades de los traductores. Por otro lado, el formato todavía resulta ampliamente desconocido por traductores y aspirantes a localizadores, que son los que deberían poder contribuir a su desarrollo y, especialmente, a la implementación e impulso de XLIFF en sus lugares de trabajo y en los proyectos en los que colaboran. De este modo contribuirían a aumentar las posibilidades de que XLIFF acabe convirtiéndose en una herramienta cada vez más útil. Esta carencia se debe en parte a la flagrante falta de artículos académicos que traten sobre el sentido, el significado y la utilidad de XLIFF, que tiene en cuenta los problemas principales y el conocimiento medio del traductor en lo que a tareas de traducción y localización se refiere. El artículo de Ignacio García de 2006 titulado “Formatting and the Translator: Why XLIFF Does Matter?” supone una de las pocas excepciones, a pesar de que principalmente trata sobre un único aspecto de la relación entre el formato estándar y el proyecto de traducción. El artículo se propone proporcionar una visión del estandar que sea amplia y a la vez accesible para el usuario final: los traductores y los estudiantes de traducción. En el presente artículo presentamos, a través de ejemplos prácticos, cómo el estándar puede resultar de impacto en la rutina diaria de los traductores para obtener el máximo provecho de su uso.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Anglès.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Standard ; ISO ; Terminology ; Ontology ; Quality ; Exchange formats ; Estàndard ; Terminologia ; Ontologia ; Qualitat ; Formats d’intercanvi ; Calidad ; Formatos de intercambio
Publicat a: Tradumàtica, Núm. 13 (2015) , p. 561-570 (Tradumàtica dossier) , ISSN 1578-7559

Adreça original: http://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/88


24 p, 1.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Revista Tradumàtica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2016-01-01, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir