dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental)
| Títol variant: |
Nación japonesa : identidad, inmigración e integración |
| Títol variant: |
Japanese Nation : Identity, Immigration and Integration |
| Data: |
2016 |
| Resum: |
Malgrat la varietat d'opinions sobre què és una nació, com s'han creat i quins factors han influenciat en el naixement d'aquestes, hom no pot negar que gran part dels ciutadans dels països industrialitzats lliguen la seva identitat a una nació determinada. La nació, com a imaginari col·lectiu, crea vincles sentimentals no tant sols amb un col·lectiu en concret, sinó també amb un territori determinat i fins i tot amb un estat. Només és a partir de la Restauració Meiji, l'any 1868, que es pot parlar de nació al Japó. Els nous factors socialitzadors de què disposava l'estat, com els mitjans de comunicació o l'escola, juntament amb l'herència de l'estructura política i econòmica del període Tokugawa, així com la importació d'idees provinents d'Europa i els EUA, van fer que, a poc a poc, la idea nacional que emetia l'estat arribés als ciutadans, modelant el seu imaginari col·lectiu, i en conseqüència, la seva identitat. Va ser després de la Segona Guerra Mundial, amb el desmantellament del l'Imperi Japonès i en el context de prosperitat econòmica dels anys 60, que la concepció nacional japonesa es va consolidar en la idea d'un Japó singularment homogeni, amb una població monoètnica, monoracial i monolingüe. El fet de ser japonès quedava lligar a l'ascendència de l'individu, una idea que continua present en l'actualitat. En un Japó on l'homogeneïtat no és més que un imaginari i està lluny de la realitat, el fet és que aquesta idea de nació exclou d'entrada a un conjunt d'ètnies autòctones del territori japonès, com els Ainus o els Ryukyuencs. Fruit de diversos factors històrics, el col·lectiu zainichi, de la mateixa manera que els estrangers que de manera gradual han anat emigrant al Japó, així com les seves famílies, són objecte de discriminació social per la seva racialització. En aquest Japó cada vegada més globalitzat, amb més immigració i amb més demanda de mà d'obra estrangera, el país s'apropa a un conflicte entre la idea de nació que ha anat consolidant al llarg de les últimes dècades i la realitat social en la què es troba. |
| Resum: |
A pesar de la variedad de opiniones sobre qué es una nación, como se han creado y qué factores han influenciado en el nacimiento de estas, uno no puede negar que gran parte de los ciudadanos de los paises industrializados vinculan su identidad a una nación determinada. La nación, como imaginario colectivo, crea vínculos sentimentales no sólo con un colectivo concreto, sinó también con un territorio determinado y hasta con un estado. Sólo es a partir de la Restauración Meiji, en el año 1868, que se puede hablar de nación en Japón. Los nuevos factores socializadores de que disponía el estado, como los medios de comunicación o la escuela, junto a la herencia de la estructura política y económica del período Tokugawa, así como la importación de ideas provenientes de Europa y los EUA, hicieron que, poco a poco, la idea nacional que emitía el estado llegara a los ciudadanos, modelando su imaginario colectivo, y en consecuencia, su identidad. Fue después de la Segunda Guerra Mundial, con el desmantelamiento del Imperio Japonés y en el contexto de prosperidad económica de los años 60, que la concepción nacional japonesa se consolidó en la idea de un Japón singularmente homogéneo, con una población monoétnica, monoracial y monolingüe. El hecho de ser japonés quedada vinculado a la ascendencia del individuo, idea que sigue presente en la actualidad. En un Japón donde la homogeneidad no es nada más que un imaginario y está lejos de la realidad, el hecho es que esta idea de nación excluye de entrada a un conjunto de étnias autóctonas del territorio japonés, como los Ainu o los Ryukyuenses. Fruto de distintos factores históricos, el colectivo zainichi, de la misma manera que los extrangeros que de manera gradual han ido emigrado a Japón, así como sus familias, son objeto de discriminación social debido a su racialización. En este Japón cada vez más globalizado, con más inmigración y con más demanda de mano de obra extrangera, el país se aproxima a un conflicto entre la idea de nación que ha ido consolidando a lo largo de las últimas décadas y la realidad social en la que se encuentra. |
| Resum: |
Despite the variety of opinions about what is a nation, how they were created and what factors have influenced the birth of these, can not be denied that much of the citizens of industrialized countries link their identity into a nation. The nation as a collective imagine, creates emotional ties not only with a particular group, but also with a certain territory and even a state. Only after the Meiji Restoration in 1868, we can talk of nationhood in Japan. The new socializing agents available to the state, such as the media or school, along with the legacy of political and economic structure of the Tokugawa period, and the importation of ideas from Europe and the US, made step by step, the national idea that emitted the state arrived to the citizens, shaping their collective imagination, and in consequence, their identity. It was after World War II, with the dismantling of the Japanese Empire and in the context of economic prosperity of the 60s, when Japanese national conception was consolidated in the idea of a uniquely homogeneous Japan, with a mono-ethnic population, monoracial and monolingual . Being Japanese ancestry Hangout linked to the individual, an idea that is still present today. In a Japan where homogeneity is nothing more than an imaginary and is far from the reality, the fact is that this idea of nation exclude a set of indigenous ethnic groups of Japanese territory, as Ainu or Ryukyuans. As a result of different historical factors, the zainichi group, in the same way that foreigners who have been gradually migrated to Japan, as well as their families, are subjected to social discrimination because of their racialization. In this increasingly globalized Japan, with more immigration and more demand for labor foreing work, the country enter in a conflict between the idea of nation that has been consolidated over recent decades and the social reality of the country. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Estudis d'Àsia Oriental [2500244] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Estudis d'Àsia Oriental [842] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Japó ;
Identitat ;
Nació ;
Immigració ;
Discriminació ;
Integració ;
Minoria ètnica ;
Nihonjinron ;
Japón ;
Indentidad ;
Nación ;
Inmigración ;
Discriminación ;
Integración ;
Minoría étnica ;
Japan ;
Indentity ;
Nation ;
Immigration ;
Discrimination ;
Integration ;
Ethnic minority |
visitant ::
identificació
