| Títol variant: |
Medievalisme afectiu en A rainha morta e o rei saudade, de António Cândido Franco |
| Títol variant: |
Affective Medievalism in A rainha morta e o rei saudade by António Cândido Franco |
| Títol variant: |
Medievalismo afetivo em A rainha morta e o rei saudade de António Cândido Franco |
| Data: |
2023 |
| Resum: |
Partiendo del concepto de medievalismo afectivo formulado por Thomas Prendergast y Stephanie Trigg (2018), en la novela A rainha morta e o rei saudade, de António Cândido Franco (2013), exploramos las semejanzas en el modo en que el deseo medieval y el contemporáneo determinan la constitución del pasado, analizamos la hermenéutica de la empatía que subyace en la novela y en ella perpetúa y reinventa el gesto memorial de Pedro y su propia mitificación de la historia. El medievalismo afectivo del escritor constituye una práctica transformadora, estructurada según las coordenadas temporales, culturales y afectivas del autor. En la rememoración del pasado se prolonga la memoria petrina, que Franco exacerba y convierte en mito genesíaco, materializando el imaginario de un tiempo anterior en un futuro que lo mira como mito fundador. Para demostrarlo, considero algunas diferencias entre dos versiones (la primera, de 1990) de esta historia de amor para señalar las reelaboraciones imaginativas de la novela de 2003 y la afinidad de los episodios maravillosos, la recomposición del nuevo dispositivo narrativo y sus repercusiones en la mitificación de la saudade. Más que una idea de la Edad Media, A rainha morta e o rei saudade pone de relieve una idealización del amor. Anclado en la armonía de una mirada glorificadora -de Pedro, sobre su pasado de amor, y del autor, en el ejercicio de memoria que exacerba la memoria petrista medieval-, y de amor por ese pasado, el autor escenifica la obsesión que lo vincula a los amores de Pedro e Inés. Los revisita sin disimular hasta qué punto el resultado final refleja también el devenir del autor empírico. |
| Resum: |
Partint del concepte de medievalisme afectiu formulat per Thomas Prendergast i Stephanie Trigg (2018), en la novel·la A rainha morta e o rei saudade, de António Cândido Franco (2013), explorem les semblances en la manera en què el desig medieval i el contemporani determinen la constitució del passat, vam analitzar l'hermenèutica de l'empatia que subjeu en la novel·la i en ella perpetua i reinventa el gest memorial de Pedro i la seva pròpia mitificació de la història. El medievalisme afectiu de l'escriptor constitueix una pràctica transformadora, estructurada segons les coordenades temporals, culturals i afectives de l'autor. En la rememoració del passat es prolonga la memòria "petrina", que Franco exacerba i converteix en mite original, materialitzant l'imaginari d'un temps anterior en un futur que el mira com a mite fundador. Per a demostrar-ho, considero algunes diferències entre dues versions (la primera, de 1990) d'aquesta història d'amor per a assenyalar les reelaboracions imaginatives de la novel·la de 2003 i l'afinitat dels episodis meravellosos, la recomposició del nou dispositiu narratiu i les seves repercussions en la mitificació de la "saudade". Més que una idea de l'Edat mitjana, A rainha morta e o rei saudade posa en relleu una idealització de l'amor. Ancorat en l'harmonia d'una mirada glorificadora -de Pedro, sobre el seu passat d'amor, i de l'autor, en l'exercici de memòria que exacerba la memòria *petrista medieval-, i d'amor per aquest passat, l'autor escenifica l'obsessió que el vincula als amors de Pedro i Inés. Els revisita sense dissimular fins a quin punt el resultat final reflecteix també l'esdevenir de l'autor empíric. |
| Resum: |
Starting from the concept of affective medievalism framed by Prendergast and Trigg (2018), in the novel A rainha morta e o rei saudade, by Ant. nio Cândido Franco (2013), we explore the similarities in which medieval and contemporary desire define the composition of the past, we analyze the hermeneutics of empathy that underlies the novel, as well as reinvents Pedro's memorial gesture and his own mythification of history. The writer's affective medievalism frames a transforming practice, structured according to the author's temporal, cultural and affective context. In the remembrance of the past, Pedro's memory is extended and Franco converts it into a myth, materializing the imagination of a past time in a future that looks at it as a founding myth. To demonstrate it, I consider some differences between two versions of this story (the first, from 1990), to point out the re-elaborations of the 2003 novel and the affinity of the wonderful episodes, the recomposition of the new narrative device and its repercussions in the mythification of longing. More than an idea of the Middle Ages, A rainha morta e o rei saudade emphasizes an idealization of love. Anchored in the harmony of a glorifying image - from Pedro's past love and from the author, in the exercise of memory that exacerbates the king's medieval remembrance - and of love for the past, the author enacts the obsession that connects him to the loveof Pedro and Inês. He revisits them without disguising how much the final result also reflects his changes. |
| Resum: |
Partindo do conceito de medievalismo afetivo formulado por Thomas Prendergast e Stephanie Trigg (2018), no romance A rainha morta e o rei saudade, de António Cândido Franco (2013), exploram-se as semelhanças no modo como o desejo medieval e contemporâneo determinam a constituição do passado, analisa-se a hermenêutica da empatia que subjaz ao romance e nele perpetua e reinventa o gesto memorial de Pedro e a sua própria mitificação da história. O medievalismo afetivo do escritor constitui uma prática transformadora, estruturada em função das suas coordenadas temporais, culturais e afetivas do autor. Na rememoração do passado prolonga-se a memória petrista que Franco exacerba e converte em mito genesíaco, materializando a imaginação de um tempo pregresso num futuro que o olha como mito fundador. Para o demonstrar, considero algumas diferenças entre duas versões (a primeira, de 1990) desta história amorosa para sinalizar as reelaborações imaginativas do romance de 2003 e a afinidade dos episódios maravilhosos, a recomposição do novo dispositivo narrativo e as suas repercussões na mitificação da saudade. Mais do que uma ideia da Idade Média, A rainha morta e o rei saudade ressalta uma idealização do amor. Ancorado na sintonia de um olhar glorificador - de Pedro, sobre o seu passado de amor, e do autor, no exercício de memória que exacerba a recordação medieval petrista -, e do amor por esse passado, o autor encena a obsessão que o liga aos amores de Pedro e Inês. Revisita-os sem disfarçar quanto o resultado final reflete também o devir do autor empírico. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Portuguès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Estudis medievals ;
Medievalisme afectiu ;
Hermenèutica de l'empatia ;
António Cândido Franco ;
A rainha morta e o rei saudade ;
Literatura portuguesa ;
Edat Mitjana ;
Amores de Pedro e Inés ;
Studies in Medievalism ;
Affective Medievalism ;
Hermeneutics of Empathy ;
The dead Queen and the longing King ;
Portuguese literature ;
Middle Ages ;
Love of Pedro and Inés ;
Estudios de medievalismo ;
Medievalismo afectivo ;
Hermenéutica de la empatía ;
Edad Media ;
Estudos de medievalismo ;
Medievalismo afetivo ;
Hermenêutica da empatia ;
Idade média |
| Publicat a: |
Medievalia, Vol. 26 Núm. 1 (2023) , p. 77-96 (Artículos) , ISSN 2014-8410 |
visitant ::
identificació
(Universidade de Coimbra)
