Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/64885
Cambios familiares y nuevas políticas sociales en España y Cataluña. El cuidado de la vida cotidiana a lo largo del ciclo de vida
Brullet, Cristina (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)

Títol variant: Canvis familiars i noves polítiques socials a Espanya i a Catalunya. La cura de la vida quotidiana al llarg del cicle de vida.
Títol variant: Familiar Changes and New Social Policies in Spain
Data: 2010
Resum: El objetivo de este artículo es presentar las «nuevas» políticas sociales en España para atender las necesidades de cuidado en la vida diaria de las personas dependientes. La atención se centra en el cuidado como concepto clave cuya realidad de referencia supera el marco familiar, aunque lo incluye (Lewis, 1997 y 2007; Letablier, 2007; Brullet, 2010). El foco, por tanto, no son las políticas familiares en relación con la infancia, sino las políticas sociales de proximidad de apoyo al cuidado de las personas y a la calidad de vida desde la primera infancia hasta las edades adultas. Se aboga a favor de la sostenibilidad del bienestar en nuestra sociedad con el aumento de la corresponsabilidad privada entre hombres y mujeres, y de la corresponsabilidad entre instituciones privadas y públicas. En la primera parte, se plantea la deslegitimación de la familia patriarcal moderna en las sociedades occidentales, y las oportunidades y los retos sociales que ello genera a inicios del siglo XXI. En la segunda, se aborda la relación entre el cuidado de las personas en la vida cotidiana y el lugar de las familias en la provisión de cuidados en los distintos regímenes de bienestar europeos. La comparación del gasto público en apoyo a las familias con hijos entre países europeos muestra que España y Cataluña se situan al final del ranking. En tercer lugar, se comentan los discursos a favor de implementar «nuevas» políticas sociales que, aún manteniendo diferencias ideológicas, tratan de responder al conflicto creciente en España entre la ética del cuidado y la ética del trabajo remunerado. Se trata de las llamadas políticas de «conciliación», políticas de «tiempos de vida», políticas de «cuidados ». El cuarto apartado es propositivo. Se presentan siete tendencias de cambio familiar, los riesgos que suponen y las posibles políticas de proximidad para la prevención al riesgo y el apoyo a las redes familiares y comunitarias de cuidado. Concluye el artículo en torno a los conceptos de ética del cuidado y corresponsabilidad que deberían estar presentes y orientar todas las políticas sociales y educativas.
Resum: L’objectiu d’aquest article és presentar las «noves» polítiques socials a Espanya per atendre les necessitats de cura en la vida diària de les persones dependents. L’atenció se centra en la cura com a concepte clau, ja que en la seva realitat de referència supera el marc familiar, encara que l’inclou (Lewis, 1997 i 2007; Letablier, 2007; Brullet, 2010). El focus, per tant, no són les polítiques familiars en relació amb la infantesa, sinó les polítiques socials de proximitat de suport a la cura de les persones i a la qualitat de vida des de la primera infantesa fins a les edats adultes. S’intercedeix a favor de la sostenibilitat del benestar en la nostra societat amb l’augment de la coresponsabilitat privada entre homes i dones i de la coresponsabilitat entre institucions privades i públiques. En la primera part, es planteja la deslegitimització de la família patriarcal moderna en les societats occidentals, i les oportunitats i els reptes socials que genera a inicis del segle XXI. En la segona, es tracta la relació entre la cura de les persones en la vida quotidiana i el lloc de les famílies en la provisió de cures en els diferents règims de benestar europeus. La comparació de la despesa pública en el suport a les famílies amb fills entre països europeus mostra que Espanya i Catalunya se situen al final rànquing. En tercer lloc, es comenten els discursos a favor d’implementar «noves» polítiques socials que, encara que mantenen diferències ideològiques, tracten de respondre al conflicte creixent a Espanya entre l’ètica de l’atenció i l’ètica del treball remunerat. Es tracta de les anomenades polítiques de «conciliació», polítiques de «temps de vida», polítiques de «cura». El quart apartat és propositiu. Es presenten set tendències de canvi familiar, els riscos que suposen, i les possibles polítiques de proximitat per a la prevenció del risc i el suport a les xarxes familiars i comunitàries d’atenció. L’article acaba amb els conceptes d’«ètica de l’atenció i coresponsabilitat» que haurien d’estar presents i orientar totes les polítiques socials i educatives.
Resum: The aim of the article is to present «new» social policies in Spain focused on attending to the needs for everyday care of dependent people. Attention is focused on care as a key concept whose reality of reference is broader than the family framework, although it includes it (Lewis, 1997 and 2007; Letablier, 2007; Brullet, 2010). The focus is therefore not on family policies in relation to childhood, but on social policies of proximity for supporting the care of people and the quality of life from early infancy until adult ages. It advocates for the sustainability of welfare in our society through an increase in private corresponsibility between men and women, and corresponsibility between private and public institutions. In the first part, I examine the delegitimisation of the modern patriarchal family in western societies, and the opportunities and challenges that this generates in the early 21st century. In the second, I look at the relationship between care of people in their everyday lives and the place of families in the provision of care in the different European welfare systems. The comparison of public expenditure on the support of families with sons and daughters among European countries shows that Spain and Catalonia are at the bottom of the ranking. Third, I comment on the discourse in favour of the implementation of «new» social policies that, though maintaining ideological differences, seek to respond to the increasing conflict in Spain between the ethics of care and the ethics of paid work. These are what are known as «conciliation» policies, «lifetime» policies and «care» policies. The fourth section is propositive. I present seven tendencies of family change, the risks they involve and the possible proximity policies for the prevention of risk and support of family and community care networks. I end the article looking at the concepts of ethics of care and corresponsability that, in my opinion, should be present in and should guide social and education policies.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Familias ; Géneros ; Ética del cuidado ; Ética del trabajo remunerado ; Corresponsabilidad ; Estado de bienestar ; Riesgos sociales ; Políticas de proximidad ; Famílies ; Gènere ; Ètica de la cura ; Ètica del treball remunerat ; Coresponsabilitat ; Estat del benestar ; Riscos socials ; Polítiques de proximitat ; Families ; Genders ; Ethics of care ; Ethics of paid work ; Corresponsibility ; Welfare state ; Social risks ; Proximity policies
Publicat a: Educar, Núm. 45 (2010) , p. 51-79, ISSN 0211-819X

Adreça alternativa: http://www.raco.cat/index.php/Educar/article/view/214608


29 p, 139.6 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Educar
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2010-12-09, darrera modificació el 2016-11-17



   Favorit i Compartir