Ajuda’ns a recollir dades sobre la processionària

7 d'abril 2017

El CREAF inicia una campanya de participació ciutadana a través de les xarxes socials per recollir dades sobre l’afectació dels boscos per la processionària. La iniciativa s’emmarca dins del projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE, que impulsa la Fundació Bancària “La Caixa” i es presentarà oficialment en els propers mesos.

Pineda afectada per processionària. Foto: Lluís Brotons.

Pineda afectada per processionària. Foto: Lluís Brotons.

L’objectiu de la campanya és demanar la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes d’arreu de Catalunya perquè pengin fotografies a Twitter, Facebook, Flickr o Instagram amb els hashtags #AlertaForestal #processionaria quan trobin zones de bosc afectades per la processionària dels pins (Thaumetopoea pityocampa). També es poden enviar les fotos a alertaforestal@creaf.uab.cat. Amb aquestes dades, els investigadors del CREAF pretenen millorar el coneixement que tenim sobre el cicle biològic de l’espècie i avaluar la capacitat que té aquest insecte d’afectar grans extensions de bosc.

Es busquen fotos de paisatge amb bosses d’erugues

En aquest moment del cicle de la processionària, la major part de les erugues ja han baixat dels arbres fent les conegudes processons, tot i que encara se’n poden veure algunes fileres en diferents zones del territori. Però els investigadors no necessiten fotos de les processons, sinó imatges que els permetin fer una estima aproximada de la quantitat de fulles que s’han menjat aquestes erugues. Per identificar aquests boscos afectats, el més fàcil és fixar-se en la presència de bosses de seda als arbres que deixen les erugues abans de baixar per enterrar-se.

Pineda afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

Pineda afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

“La foto ideal que estem demanant és d’un vessant de bosc poc o molt defoliat en la qual les bosses de processionària siguin ben visibles.”

Jordi Vayreda, investigador del CREAF i un dels promotors d’aquesta nova campanya, insisteix en què les típiques processons poden ser un testimoni interessant del moment del cicle biològic de l’insecte, però no els ajudaran a valorar l’impacte que ha tingut sobre els arbres.

Cal activar el GPS del mòbil o fixar les coordenades

Perquè les dades siguin realment útils, els investigadors necessiten conèixer amb la màxima precisió possible el moment, la posició i l’orientació de la màquina que ha pres la fotografia. Per això és molt important que les persones que hi participin activin el posicionament GPS del mòbil (o de la càmera de fotos) i que enviïn la foto en el moment de fer-la.

"És molt important activar el GPS perquè les fotos es puguin ubicar en el mapa."

Si això no és possible, caldrà localitzar la foto en un mapa per enviar les coordenades en el cos del missatge. “Si les dades són prou bones, podrem ubicar aquestes imatges en un model tridimensional del territori i fer estimes de la superfície que s’ha vist afectada per la processionària”, explica Lluís Brotons, un altre dels promotors de la campanya i investigador del CSIC al CREAF i al CTFC.

Alguns pins amb bosses de processionària. Foto: Lluís Brotons.

Alguns pins amb bosses de processionària. Foto: Lluís Brotons.

Un sistema d’alertes forestals per complementar la feina dels Agents Rurals

El Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya realitza cada hivern una intensa campanya arreu de Catalunya per valorar l’afectació de les pinedes per la processionària. Amb la informació que recullen, el Departament d’Agricultura pot preveure les necessitats i prioritats de tractaments en les diferents zones afectades. La campanya de participació ciutadana que ara es proposa complementarà aquesta informació durant la resta de l’any i permetrà obtenir dades de tot el cicle biològic d’aquest insecte.

Conjunt de pins afectats per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

Conjunt de pins afectats per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

“Engegar diverses campanyes de participació ciutadana com aquesta en diferents moments de l’any ens permetrà conèixer més detalls de com varia el cicle biològic de la processionària entre unes zones i altres, i de com s’estan recuperant les pinedes de la defoliació que provoquen les erugues,” comenta Jordi Vayreda. “En cap cas poden substituir la feina experta que de manera programada, metòdica i exhaustiva fan els Agents Rurals cada any per valorar els efectes de la processionària en els nostres boscos”, conclou.

Ciència ciutadana per conèixer la relació entre els boscos i la salut

La campanya significa el tret de sortida del projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE, una iniciativa que compta amb el suport de la Fundació bancària “La Caixa” i amb la participació del CREAF i l’ICTA. El projecte posarà el focus sobre els mecanismes pels quals els boscos poden afectar de manera directa i indirecta la salut humana i el benestar de la societat. Per fer-ho, serà necessari analitzar com estan els nostres boscos en el context actual i preveure com estaran en el futur tenint en compte el canvi climàtic i altres canvis que també s’estan produint a escala global (canvis en el règim d’incendis, en els usos del sòl, en la biodiversitat, etc.).

Pineda a vista de drone afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

Pineda a vista de drone afectada per la processionària. Foto: Lluís Brotons.

El projecte BOSCOS SANS PER UNA SOCIETAT SALUDABLE, que es presentarà oficialment en els propers mesos, incorpora la ciència ciutadana en diferents parts del seu desenvolupament i l’ús de les tecnologies més avançades per obtenir i processar imatges de caràcter ambiental.

NOTA: Si voleu saber més coses sobre el cicle de la processionària, cliqueu aquí.

, , , ,

J.Luis Ordóñez
Tècnic en comunicació al CREAF . Doctor en Biologia per la UAB (2004). Des de 2005 m'he dedicat a la divulgació científica en el terreny editorial, de la il·lustració i del vídeo.
Articles relacionats
,
La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines
15 de maig 2017Verónica Couto Antelo
L’ONU i Mosquito Alert impulsen una aliança per frenar els mosquits transmissors de malalties amb la participació ciutadana
9 de maig 2017Marina Torres Gibert
, , ,
Jaume Terradas participa en un capítol del llibre ‘Educació ambiental’ de la Diputació de Barcelona
3 de maig 2017Verónica Couto Antelo
Noves formes per trobar nous usos a les plantes tradicionals
1 de maig 2017Albert Naya i Díaz
,
Canviarà la vegetació de tot el món amb l’augment de sequera?
28 d'abril 2017Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: