Després de la pintura i l’escriptura, el cinema fou el mitjà d’expressió que més va atreure a Dalí. En el cinema, hi reconeixia quelcom nou, alliberat del pes que produïa la història en les altres disciplines artístiques i, a més, n’exaltava el moviment i la mecanització. Sentencià: “El cinema és la manera més irreal d’expressar la realitat”.

Dalí es declarava entusiasta del cine nord americà, lloava la simplicitat argumental de les seves pel·lícules còmiques alhora que detestava els arguments elaborats on predomina la història sobre el llenguatge. De fet, Un chien andalou és un guió surrealista posat en escena amb una simplicitat calcada a la del cinema americà.

Abans de rodar la pel·lícula amb Buñuel, el gener de 1937, va conèixer a Harpo Marx, al qual admirava. De la trobada en va sortir un guió, el text conegut com La Femme surrealiste, que mai no es va rodar. El seu projecte Babaouo, que sempre l’entusiasmà, tampoc es va portar mai a la pantalla, de la mateixa manera que altres guions: Le Chèvre sanitaire, La carretilla de la carne o The Story of a Whellbarrow.

Després d’estrenar l’Âge d’or, la Fox va encarregar a Dalí la seqüència d’un somni per a la pel·lícula Moontide, que mai no es va arribar a utilitzar. Però Hitchcock, per a la pel·lícula Spellbound, li va demanar que representés novament un somni, que seria clau per desxifrar el misteri que presentava el film.

En acabar la col·laboració amb Hitchcock, Dalí va treballar dos mesos als estudis Disney amb el curt Destino. El projecte havia de combinar dibuixos, ballet i una cançó d’Armando Domínguez. Però només se’n van filmar 15 segons i el curt no va continuar.

El 1948 va intentar, també sense èxit, la realització d’un documental sobre Fifty Secrets of Magic Craftmanship, que acabava de publicar. Aquest, a banda de pintar el cartell de promoció de la pel·lícula Richard III, va ser el darrer contacte de Dalí amb el món cinematogràfic.

Frases interessants extretes dels articles:

M. del A. “El neomisticismo a la pantalla del brazo de Salvador Dalí” Diario de Barcelona. 24-VII-1949

 “El neomisticisme: (...) integrar en el realisme, en general, la tradició mística. (...) Passar del fetitxisme, l’amor delirant, quasi patològic, per un objecte real, al sentiment religiós. En tots els pobles no civilitzats la religió existeix en estat de fetitxisme. Heus aquí l’explicació del meu propòsit”

 “És un film de tipus paranoic”

 “La meva ambició és que aquest deliri el públic el segueixi i en participi. Per a la dona del film, el carretó és un ésser vivent, i pretenc que al públic, interessat en l’assumpte, al veure el carretó se li posi la pell de gallina”

 “Allò realista i allò delirant en un mateix pla de detalls i objectivitat. Realitat i somni igual”

 “Objectivitat i realisme en l’al·lucinació (...) no és la concepció boirosa d’un somni, sinó la objectivitat pensant de les imatges d’un somni que poden ser reals”

 “Res és arbitrari; tot explica el problema anímic d’aquesta boja; però el públic ho ha de comprendre” 

 

PERMANYER, LL: “Babaouo, un guión de lo mas irracional y surrealista” La Vanguardia 3-X-1978

“(a propòsit del guió d’Un Chien Andalou) El guió el va escriure Dalí (...) afirma que Buñuel pràcticament no afegí res més (...). El de Calanda manté, per la seva part, que el guió es d’ambdós i precisa que l’única intervenció del pintor va ser en l’escena que el protagonista arrossega els maristes”

 “(a propòsit del guió de l’Âge d’Or) Li vaig dir a Buñuel que en aquella pel·lícula volia molts arquebisbes, ossos i custòdies, doncs havia de presentar tota la violència de l’amor impregnat de l’esplendor dels catòlics. (...) Buñuel no només va canviar l’argument sinó que fins i tot volgué titular-la d’una altra manera, (...) no era més que una caricatura de les meves idees. El catolicisme era atacat d’una manera primària i sense poesia alguna”

 “(a propòsit de Babaouo) És el millor que he escrit, (...) el protagonista és una espècie de Dalí, però en realitat no sóc jo. De fet es tracta d’una barreja de Raymond Roussel, Dalí i un personatge imaginat. (...) Només puc dir-li que és d’allò més irracional i surrealista que he realitzat”