La teoria de l’art és l'essència de tot artista.
Dalí va escriure i desenvolupar una teoria de l’art que anava dirigida als nous artistes.
En aquesta, destapa 50 secrets que, segons diu, són imprescindibles per dur a terme el procés de pintar.

Afirma, primerament, que s’ha de saber pintar abans que dibuixar, utilitzant tinta xinesa i fent formes que s’assemblin a l’arquitectura, forma d’expressió artística per excel·lència.
Dalí era conscient que tenia prou credibilitat com per trencar amb una teoria tradicional.
El bon pintor ha de tenir un talent especial innat.
L’educació d’aquest talent donarà lloc al dibuix.
Tot i així, Dalí reconeix que les classes obligatòries de rentats que va rebre als 11 anys el van ajudar molt a desenvolupar les seves qualitats.
Per això, destaca la importància d’enquadrar les formes d’un quadre dins de figures geomètriques, utilitzades com a pautes i, principalment, com a guies.
Un altre punt important és la perspectiva. S’ha de tenir en compte, sobretot, els càlculs matemàtics que capten els ulls.
Només llavors, s’aconsegueix una perspectiva natural. La vista capta millor la realitat que qualsevol línia traçada acadèmicament.
Seguidament, fa referència als colors més bells i útils, el blanc i el negre. Amb això divideix clarament els colors entre càlids i freds per fonamentar la seva obra pictòrica, cada artista ha de tenir el coneixement d’utilitzar els colors harmoniosament.

Així doncs, l’artista fa partícips de la seva pròpia teoria de l’art empleada en les seves manifestacions artístiques.