Dalí, en la seva vessant com a il·lustrador, uní dos dels punts que més el van interessar: la literatura i la relació amb els mitjans de comunicació. El que començà com a il·lustracions per a petites revistes humorístiques i per a cartells de les festes de Portlligat, acabà convertint-se en un dels mitjans més eficaços d’auto-difusió. 
Al mateix temps que col·laborà amb autors poc reconeguts pel gran públic i en revistes artístiques d’avantguarda, va rebre encàrrecs de grans editorials tant de llibres com de revistes que l’ajudaren a donar-se a conèixer. Il·lustrà textos d’alguns dels representants del moviment surrealista, com els llibres de poemes de Paul Élouard o els escrits d’André Breton.
A mesura que augmentà la seva fama fou requerit per editorials, per tal de donar un nou aire a clàssics de la literatura universal. Il·lustrà el Quixot, la Divina Comèdia, el Decameró o Macbeth.
Col·laborà amb revistes situades en l’avantguarda de les lletres artístiques, com l’Amic de les Arts i Minotaure. També ho feu amb revistes de masses com Vogue o The American Weekly (de William Randolph Hearst, amb un tiratge de 60.000.000 d’exemplars)
A banda d’aquestes col·laboracions aplicà la seva particular iconografia als seus propis textos, ja fossin cartes, autobiografies o articles.
Amb aquesta mostra es pretén remarcar la dualitat de l’artista el qual, a la vegada que obria nous camins en el món de la il·lustració vinculant-la al surrealisme, participava dels incipients mitjans de comunicació.