La premsa gratuïta: una presentació

   Quan l'any 2000 es van desembarcar a Catalunya els primers diaris gratuïts d'informació general, es va posar de manifest un fenomen que ja comptava amb una llarga trajectòria al nostre país, tot i que fins aleshores havia quedat en un segon terme davant de l'impuls de la premsa de pagament: les publicacions de distribució gratuïta.

Avui, sis anys després, la premsa gratuïta forma part de la nostra vida quotidiana. Junt amb l'aparició de les edicions digitals i, més recentment, els blocs, ha encapçalat des de mitjans dels anys 90 un procés de renovació de la premsa i del periodisme en general.

Malgrat que un dels trets que caracteritza el sector és la seva heterogeneïtat, podem agrupar les publicacions gratuïtes en tres grans grups:

Tenim, per una banda, les publicacions d'informació local i comarcal, que acostumen a tenir una periodicitat setmanal o quinzenal. Algunes d'elles són revistes força veteranes, nascudes als anys 80. S'ocupen de l'actualitat del municipi o la comarca on estan publicades, i incorporen informació d'interès per als ciutadans, com ara serveis, horaris de transports o la cartellera d'espectacles. La majoria d'elles estan escrites en català, i la seva tendència és a incorporar cada vegada un percentatge més gran de continguts de redacció pròpia.

D'altra banda, no podem deixar de parlar dels diaris, que han marcat un abans i un després en la història de la premsa gratuïta perquè en ocasions han entrat en competició amb la premsa diària de pagament, que fins i tot els ha vist com una amenaça. Els diaris de franc compten amb uns tiratges molt importants i es reparteixen de dilluns a divendres en punts estratègics de les grans ciutats, com ara boques de metro, estacions de trens o d'autobusos, dispensadors en quioscos, oficines i universitats, i fins i tot a la platja durant l'estiu. La informació que proporcionen s'adreça al lector que es dirigeix al seu lloc de treball o d'estudi: és una informació molt puntual i concreta, propera, sense la intenció de crear opinió o d'aprofundir, i amb escàs compromís polític. Una gran part dels continguts procedeixen d'agències de notícies.
S'ha dit sovint que aquests diaris, amb la seva fórmula dinàmica i atractiva -que inclou nombrosos suplements, sorteigs i promocions- han aconseguit atreure col·lectius que no acostumen a llegir la premsa tradicional de pagament; per exemple, la gent jove. Caldrà veure si, en el futur, aquests nous lectors requereixen més profunditat en el tractament de la informació, i esdevenen lectors de la premsa de pagament.
En una primera etapa, els diaris gratuïts eren publicats per empreses alienes al món editorial. Les darreres iniciatives, però, pertanyen a grans grups editorials que, veient el gran èxit que assolien aquests títols -des de fa un parell d'anys els diaris gratuïts resulten rentables-, han decidit intervenir també en aquest sector amb les seves pròpies publicacions.
Els diaris estan centrant la major part de l'atenció en el debat sobre el futur de la premsa gratuïta: es comença a produir una saturació del mercat? La premsa gratuïta i la tradicional poden conviure, ja que cadascuna té un plantejament econòmic i periodístic ben diferenciat? En tot cas, l'arribada dels gratuïts ha estat un revulsiu per al món del periodisme i al llarg dels propers anys en veurem les conseqüències i l'evolució.

Finalment trobem les publicacions especialitzades en un tema en concret, o adreçades a un públic molt determinat: revistes d'esports, de medi ambient, de música, de cultura, d'immigrants, d'universitats. S'ha parlat d'una "tercera generació" referint-se a aquestes publicacions, si bé algunes d'elles es publiquen des de fa molts anys. Però és cert que apareixen nous títols constantment i que, en certa manera, s'ocupen de temàtiques que fins ara només havia tractat la premsa de pagament. Els seus editors, igual que els de les revistes d'informació local, acostumen a ser petites i mitjanes empreses, que han tendit a associar-se per reforçar la seva posició.

   Aquesta exposició virtual pretén fer-se ressò del fenomen de la premsa gratuïta, presentant un recull de recursos documentals, bibliografia i enllaços relacionats amb el tema i oferint una selecció de publicacions que actualment es reparteixen de franc a Catalunya.