El gran clàssic de Stephen Hawking A brief history of time publicat el 1988 va demostrar que es podia fer divulgació de forma amena i amb rigor científic. Des d'aleshores la divulgació científica ha guanyat públic a la societat i prestigi entre els investigadors i a l'actualitat l'assaig científic és un gènere literari en expansió. També han augmentat de manera significativa les revistes de divulgació científica (Muy interesante, Quo, New Scientist, etc.) i molts diaris compten amb suplements o seccions dedicades a la recerca. Canals divulgatius de televisió com Discovery Chanel són coneguts pel gran públic i dintre d'un cinema documental en auge trobem pel·lícules de divulgació científica com la recent An inconvenient truth.

Evidentment hi ha àrees científiques que generen més interès social que altres. Qui no sap avui dia qui va ser l'ovella Dolly?; la genètica és una de les branques científiques més presents als mitjans, sobretot a partir del Projecte Genoma Humà i la investigació amb cèl·lules mare. En altres casos el gran públic torna els seus ulls cap a la recerca amb l'esperança de trobar solucions a nous reptes globals com el canvi climàtic o malalties com la SIDA. Però també altres ciències més teòriques com les matemàtiques han tingut recentment presència a la premsa amb l'International Congress of Mathematicians, celebrat a Madrid i sobretot amb la demostració de la conjectura de Poincaré.

Podem concloure que vivim un moment de gran presència de la recerca científica a la societat i als mitjans de comunicació de masses, potser només comparable a finals dels anys 60, quan les televisions de tot el món van retransmetre els primers passos de Neil Armstrong sobre la superfície de la lluna.  

Quins reptes comporta aquesta presència de la recerca científica als mitjans? Estan aquests informant sobre ciència de manera clara, senzilla i veraç? O es pot concloure, com sosté Vladimir de Semir, que "Hi ha moltes notícies sobre ciència, però possiblement no estan prou contextualitzades; són anecdòtiques i aquesta informació no forma part de la cultura dels mitjans de comunicació"? (Quadern del diari El País. 28/12/06. Pàg. 3). En quina mesura la situació pot canviar al nostre país amb el Plan Integral de Comunicación y Divulgación de la Ciencia y la Tecnología en España, iniciativa dintre del marc del Año de la Ciencia 2007?

Aquestes i altres qüestions estem segurs que seran debatudes en el si del Fòrum de la Recerca i en concret a la taula rodona Bones pràctiques en comunicació científica. Per la nostra part us oferim una sèrie de recursos digitals, centrats en la relació entre recerca i mitjans, que esperem siguin del vostre interès.