Caressante. Cassante

Caressante. Cassante. Dans la bonbonne de verre.


Sous la voûte du cellier. Sur le sol de terre battue. La sublime mère du vinaigre…

 

Lyrique, à voix basse, et raucité. Maîtresse de l’esprit-de-vin, agenouillé,


idolâtrant sa lenteur, ses frasques imperceptibles, son incomplétude irritée.

 

Reine-mère. Touchée du rayon alchimique. Le corps ouvert, écartelé.


Indistinct du réseau proliférant qu’il engendre, et des morves tentaculaires que sa


douceur épanouit… aveugle à tout, hormis : l’irréversible substitution des


substances, la très patiente appropriation de l’enfer…

Manyaga, baldraga. En el brocal de vidre. Sota la volta del celler.


 Damunt la terra batuda. La mare sublim del vinagre...

Lirisme, en veu baixa, i rogall. Mestressa de l’esperit de vi, allà agenollat,


idolatrant-ne la lentitud, la disbauxa imperceptible, la incompleció, la irritació.

Reina-mare. Tocada pel raig alquímic. El cos obert, esbaldregat.


Indistint de la xarxa proliferant que engendra i dels mocs tentaculars que


dolçament escampa... A tota cosa cega, llevat de la irreversible substitució de les


substàncies, la pacientíssima apropiació de l’infern...

 

Traducció : Joaquim Sala-Sanahuja

(Jacques Dupin, Les Mères)

 

  torna a l'índex
segueix llegint... 
Maig 2009 - Biblioteca d'Humanitats