Caressante. Cassante
Caressante. Cassante. Dans la bonbonne de verre.
Sous la voûte du cellier. Sur le sol de terre battue. La sublime mère du vinaigre…
Lyrique, à voix basse, et raucité. Maîtresse de l’esprit-de-vin, agenouillé,
idolâtrant sa lenteur, ses frasques imperceptibles, son incomplétude irritée.
Reine-mère. Touchée du rayon alchimique. Le corps ouvert, écartelé.
Indistinct du réseau proliférant qu’il engendre, et des morves tentaculaires que sa
douceur épanouit… aveugle à tout, hormis : l’irréversible substitution des
substances, la très patiente appropriation de l’enfer…



Manyaga, baldraga. En el brocal de vidre. Sota la volta del celler.
Damunt la terra batuda. La mare sublim del vinagre...
Lirisme, en veu baixa, i rogall. Mestressa de l’esperit de vi, allà agenollat,
idolatrant-ne la lentitud, la disbauxa imperceptible, la incompleció, la irritació.
Reina-mare. Tocada pel raig alquímic. El cos obert, esbaldregat.
Indistint de la xarxa proliferant que engendra i dels mocs tentaculars que
dolçament
escampa... A tota cosa cega, llevat de la irreversible substitució de les
substàncies,
la pacientíssima apropiació de l’infern...