Infligeant aux siens

Infligeant aux siens

l’adoption d’une autre source

– et d’une autre ligature –

il se blesse, la fatalité du retour le blesse

le retranche,

 

mais l’exultation de ceux qu’il trahit

tonne dans sa blessure,

                                          seconde source,

ou encore quelque greffe

contribuant à la nuit

En infligir als seus

l’afillament d’una altra font

—i d’una altra lligadura—,

ell es nafra, la fatalitat del retorn el nafra

i el sostreu,

 

però l’exultació dels qui traeix

li trona dins la ferida,

                                            segona font,

o encara algun empelt

que contribueix a la nit.

 

Traducció : Arnau Pons

(Jacques Dupin, De La nuit grandissante (Nit de crescuda))

 

  torna a l'índex
segueix llegint... 
Maig 2009 - Biblioteca d'Humanitats