Cronologia i resum dels fets

Cronologia-resum entorn la Guerra de Successió

Antecedents

1624. Memorial del Comte-duc d’Olivares adreçat al rei Felip IV, on s’exposen les intencions de Castella per substituir el model de l’anomenada monarquia composta pel de la monarquia absolutista sota el domini de Castella. Per aconseguir els seus objectius proposa tres camins: 1r la integració gradual dels diferents regnes mitjançant un sistema d’enllaços matrimonials i el nomenament dels naturals d’un regne per als càrrecs dels altres; 2n la negociació amb els regnes sota pressió militar perquè el monarca exercís una posició de força; 3r provocar aldarulls durant la visita del rei a un regne perquè l’exèrcit pogués intervenir, ocupar el regne i fer valer el dret de conquesta.

1640-1652. Guerra dels Segadors. Fou un aixecament secessionista català contra la monarquia hispànica dels Àustries, d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català. S’insereix de ple dins les revoltes en contra del procés de cristal·lització de l’estat monàrquic absolutista. El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia. Amb la fi de la guerra, el Principat de Catalunya conservà les seves institucions, però no el seu territori. França s’annexa al final de la guerra el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.

1659. Tractat dels Pirineus on es confirma la pèrdua per al Principat del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.

Novembre de 1700. Defunció de Carles II, rei de la monarquia hispànica, darrer dels Àustries hispànics. Felip d’Anjou de la casa de Borbó, Felip V per Castella i Felip IV per Aragó, és nomenat successor.

Setembre de 1701. Creació de la Gran Aliança de la Haia, partidària de posar al tron de la monarquia hispànica a l’arxiduc Carles d’Àustria. Era constituïda per les Províncies Unides, Anglaterra, Imperi Austríac i la major part dels estats alemanys, si bé tots amb interessos diferents, veien l’equilibri europeu amenaçat per la preponderància borbònica, així com perquè estaven desitjoses des de feia temps per intervenir en el comerç americà i peninsular i fer-se amb el que quedava de l’antic imperi.

1701-1702. Felip V de Castella presideix la convocatòria de Corts Catalanes, jura les constitucions i hi és proclamat Felip IV de Catalunya-Aragó. Hi surten aprovades coses llargament desitjades pel país: possibilitat de comerciar amb Amèrica, desenvolupament de la vella constitució de l’Observança i creació d’un Tribunal de Contrafaccions, ràpida elaboració i aprovació d’una nova compilació de lleis... Tanmateix l’esperit hostil dels catalans al nou monarca traspuava per tot, tant per una afecció a la dinastia extingida, com per la por de veure anul·lada la llibertat individual i col·lectiva per part d’un príncep francès crescut amb l’absolutisme regi –no en va era el nét del Rei Sol- i no gens avesat a veure limitada pels súbdits la seva l’autoritat com a la Confederació Catalano Aragonesa.

[segueix llegint en pdf]

Cronologia-resum realitzada per Josep Vicens-i-Planagumà

Font: ALBAREDA SALVADÓ, Joaquim; GARCIA ESPUCHE, Albert. 11 de setembre de 1714. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència, 2005; Gran Enciclopèdia Catalana; i articles dels professors Sebastià Solé i Cot, i Lluís Roura i Aulines, col·laboradors experts en aquesta mateixa exposició.

10 de setembre de 2014. Servei de Biblioteques de la UAB