El 1714 tot just feia 10 anys que Isaac Newton, el gran filòsof natural anglès, el pare de la llei de gravitació universal, havia publicat l’Òptica, tot un testament de la seva obra i una invitació a extrapolar el "somni newtonià ", més enllà de la fÃsica i la matemà tica, a bona part de les prà ctiques cientÃfiques del segle XVIII: l'electricitat, el magnetisme, la quÃmica, etc. El Newtonianisme constitueix bona part de les prà ctiques de la ciència il·lustrada que es desenvoluparen al llarg del segle.
Segurament el gran interès historiogrà fic per la revolució cientÃfica dels segles XVI i XVII, aixà com les importants connexions entre ciència i revolució industrial al segle XIX han deixat els estudis globals sobre la Il·lustració una mica oblidats des de la perspectiva de la història de la ciència. A més, el Segle de les Llums ha estat profusament estudiat des de la història cultural o des de la mateixa història de la filosofia, però requereix encara de noves panorà miques generals des de la història de la ciència. En el cas català encara ens cal nova recerca, sobretot de la primera meitat del segle XVIII.
A Catalunya, malgrat les desastroses conseqüències de la Guerra de Successió, i la debilitat institucional que portà associada, l’activitat cientÃfica prengué altres formes alternatives que mereixen una especial atenció.
En el context de la repressió militar després de la Guerra, cal destacar juntament amb la construcció de la Ciutadella, la creació el 1720 de l’Acadèmia Militar de Matemà tiques, on també s’hi donaven classes de nà utica i s’hi formaven enginyers i s’acolliren nous alumnes que volien adquirir una formació tècnica. Més endavant s’havia de crear també una Acadèmia d’Artilleria.
El 1756, el Col·legi de Nobles de Cordelles obrà una cà tedra pública de matemà tiques, que ocupà el jesuïta Tomàs Cerdà , un dels introductors del newtonianisme a Catalunya.
Les tertúlies cientÃfiques a la rebotiga de l’apotecari Jaume Salvador constituïren un precedent de la futura Conferència Fisicomatemà tica experimental de 1764, futura Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona.
 |
 |
||
| Tomà s Cerdà des de la cà tedra de matemà tiques del Col·legi de Cordelles a Barcelona, començà a publicar les seves lliçons de matemà tiques i de fÃsica |
Edifici de la primitiva Univesitat de Barcelona al costat del Col·legi de Cordelles, seu actual de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts. Després de la Guerra de Successió, Felip V suprimà la Universitat i el 1718 destinà el seu edifici a caserna |
La restauració de la Junta de Comerç de Barcelona a meitats de segle permeté la creació progressiva al llarg del segle XVIII d’un seguit d’escoles tècniques que em part substituïren la manca d’Universitat, només substituïda per la feble Universitat de Cervera. Les principals Escoles de la Junta de Comerç foren les següents: Nà utica, 1769; Nobles Arts, 1774; Comerç, 1778; Mecà nica, 1804; QuÃmica 1805; Agricultura i Botà nica, 1807; Economia polÃtica, 1814; FÃsica, 1814; i Matemà tiques, 1819.
El 1760, l’exèrcit creà el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona amb la intervenció decisiva per a la seva creació del metges catalans Pere Virgili i Antoni Gimbernat. L’edifici construït junt a l’Hospital de la Santa Creu, havia d’acollir posteriorment la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia.
Agustà Nieto-Galan
Centre d'Història de la Ciència (CEHIC)
