Cap a la premsa gràfica

CAP A LA PREMSA GRÀFICA

A finals del segle XIX es desenvolupen tota una sèrie de publicacions a Catalunya que començaran a coure tot el que trobarem al llarg del segle XX. Donats els canvis socioeconòmics que experimenta el país, els procediments tècnics es modernitzen i es creen un tipus de publicacions que estan destinades a una nova classe social. La llibertat d’expressió del moment va permetre donar lloc a il·lustracions crítiques, satíriques i directes que complementaven el text i que eren una declaració d’intencions molt clares. En aquest apartat, es desenvolupen un seguit de capçaleres que eren senzilles i directes, i que juntament amb el títol de les publicacions, mostren la seva clara orientació política i amb una voluntat crítica a la societat i la política del moment. Per altra part, les il·lustracions que es poden veure a les vitrines, mostren la clara voluntat del periodisme català tan des del punt de vista polític com informatiu. Tot això, és el resultat dels canvis que es van produir al segle XIX però destaquen per ser l’inici del que esdevindran les publicacions catalanes, és aquí on hi ha l’origen dels canvis de la il·lustració de la premsa i que també fa referència a la importància del contingut del "Fons Marca".

UN TROS DE PAPER. 1865 – 1866.

Publicació periòdica en català i de caràcter satíric i irònic cap a la vida barcelonina de finals del segle XIX. En un principi va ser una publicació quinzenal i més tard va ser setmanal. En aquest moment veiem que la capçalera és senzilla, amb una representació masculina al centre i sense interactuar amb el text. Per altra part, és interessant comentar també el to satíric amb el que no especifiquen ni quan es publicarà: “Surtirà cada vegada que será plé” ni el preu: “valdrá... lo que n’ poguém tráurer”.

LA CAMPANA DE GRÀCIA.1870 – 1934.

Setmanari satíric, republicà i anticlerical interessat per la política estatal, més que cap a la catalana. Però mica en mica va canviar la seva ideologia fent una política catalana d’esquerres entre la classe obrera. El títol fa referència a una crida a la resistència pels tocs de la campana de la Plaça d’Orient de Barcelona. Durant la Revolta de les Quines, a la vila de Gràcia l’Exèrcit es va voler imposar a la força, i els ciutadans van ser cridats a la resistència pels tocs de la campana. Els militars van disparar repetidament amb els canons però la campana no va deixar de tocar, convertint-se en un símbol de resistència. A la capçalera, veiem aquests símbols que mostren la identitat de la revista.

LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. 1879 – 1939.

És una de les publicacions catalanes de la sàtira gràfica i escrita. Es tracta d’un setmanari satíric, republicà i anticlerical que va sorgir per substituir La Campana de Gràcia i que va continuar publicant però sense una càrrega tan política com aquesta. Destaquen les il·lustracions humorístiques, que complementaven juntament amb el text la caricatura de l’evolució de la societat catalana i espanyola. La capçalera és més complexa que la de La Campana de Gràcia, complementant la il·lustració amb el text. Es manté el símbol de la campana però aquí hi ha una declaració d’intensions amb aquest joc dels ciutadans i el noi que la fan sonar amb to humorístic.

LA MOSCA. 1881 – 1882. Barcelona.

Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà, publicat a Barcelona a partir del 9 d’abril de 1881. Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa. D’oposició a Sagasta, fou suspès el 1882 i fou continuat per La Mosca Roja fins el 13 de gener de 1884. A la capçalera veiem com la tipografia agafa un joc tridimensional que interactua amb la imatge que dóna lloc al nom de la publicació.

LO NOY DE LA MARE. 1866 – 1867. Barcelona.

Setmanari humorístic publicat que sorgeix arrel de la publicació Un tros de paper. Es tracta d’una publicació amb continguts satírics i irònics sobre la vida barcelonina de finals del segle XIX. Entre les seves pàgines hi ha una provocació que evidencia la modernitat i el que veurem a altres publicacions del segle XX. Tomàs Padró Pedret va ser l’il·lustrador que omplia les pàgines d’il·lustracions i qui va realitzar la criatura que encapçala el setmanari i que representa al “noy de la mare”. Malgrat la seva curta edat, "lo noy de la mare" acompanya cada dia a la seva mainadera amb els caps i sergents a la plaça reial, aprenent tot el que sent,  i per això és tan eixerit, viu i espavilat, i a la il·lustració el veiem amb les seves joguines però sobretot preparat per escriure. En el núm. 8 es fa una crítica a l’obra teatral del tràgic italià Ernest Rossi que va dur-se a terme a Barcelona. Es mostra la representació gràfica d’Otello, qui per la seva gelosia va arribar a matar a la seva Desdèmona i a suïcidar-se al veure què havia provocat la seva gelosia. A la representació, el públic es veu totalment entregat a l’obra amb tots els sentiments com si formessin part de l’obra. A més, amb els personatges representats amb aquesta desproporció respecte el públic i el fet de que la imatge ocupi fins a dos pàgines del setmanari es fa referència a la tragèdia i a la  força teatral que transmet. Veiem doncs, la càrrega satírica cap a  la burgesia barcelonina d’aquesta època.

LA FLACA. 1869 – 1876. Barcelona.

Setmanari de caràcter satíric que es declara espanyol i català, i que destaca per les seves crítiques polítiques. Pretén ser una publicació respectuosa però alhora sincera i directa, defenent la raó i la justícia. De tendència liberal i anticarlina, va patir diverses suspensions i per evitar la censura va haver de publicar sota altres noms, com ara La Carcajada. De fet, és considerada com una de les revistes més crítiques del seu temps. És destacada també per les seves il·lustracions. En la contraportada, es fa referència a la col·lisió a través d’una escena de Carnaval, criticant la falsedat dels polítics a través d’aquest joc de disfresses, esdevenint una imatge grotesca i una mostra del seu l’incivisme cap al poble. En definitiva, mostra la col·lisió com un espectacle.

TELA CORTADA. 1895 - ?. Barcelona.

Es tracta d'una publicació molt singular ja que està impresa sobre una tela. És una publicació satírica de curta vida que va sorgir amb el nou context polític. En els seus orígens, es va assajar varies possibilitats i formules, però no van tenir continuat. No hi ha molta informació sobre aquesta publicació, però en destaca la singularitat del seu suport. En aquesta exposició, podem veure la capçalera,  on es veu una il·lustració d’un personatge grotesc tallant la tela i varies persones que la utilitzen. Es pot apreciar també la important presència de la gràfica en aquest setmanari.