La paraula alliberada

Els cal·ligrames són paraules que formen una imatge visual. Ja existien en períodes com el barroc però amb les avantguardes  tornen a sorgir per trencar la dictadura de la línia dins de l’escriptura i desafiar totes les regles possibles. Els escriptors catalans que van conrear aquests models miraven cap a França (Guillaume Apollinaire, Pierre Albert-Birot) i Itàlia (Filippo Tomasso Marinetti) i les seves avantguardes. Aquests tipus cal·ligrames primer es van publicar en revistes i posteriorment en llibres. Eren, en definitiva, peces d’experimentació literària que s’aproximaven a formes que exploraven la sonoritat, la visualitat, la geometria i l’espai.                                                                                                         

El primer cal·ligrama autòcton -amb plena consciència avantguardista- va ser Guynemer .1917  de Josep Maria Junoy del qual hi ha diverses versions.

TROÇOS 1916 [sic]-1918. Barcelona

“Troços” va ser un de les primeres revistes avantguardistes publicades a Catalunya  que sorgeixen al voltant de la Primera Guerra Mundial. Ben connectada amb l'exterior, va publicar a les seves pàgines traduccions d’autors estrangers com Pierre-Albert Birot. Va ser dirigida per Josep Maria Junoy que també n’era el propietari i l’autor del cal·ligrama:  "Jongleurs d'Hélène Grunhoff" va ser de l’època en què Junoy començava a escriure en català i emprava, per primera vegada, el cal·ligrama per a fer crítica d’una obra pictòrica. Aquest cal·ligrama combina les dades objectives de l’obra de Grunhoff, que va exposar l’any 1916, amb les impressions que Junoy va experimentar durant la seva contemplació. Totes aquestes evocacions queden reflectides en la vessant pictòrica del cal·ligrama.  

ARC VOLTAIC (1918) Barcelona.

“Arc-voltaic”, encara que només va tenir un número, va unir grans noms de la literatura i l’art de Catalunya com E. Eroles, J. Torres-Garcia o J. Folguera. Va estar dirigida per Joan Salvat-Papasseit,  i la seva coberta va ser dissenyada per Joan Miró. Més que una revista, va ser un manifest d’aquest grup d’autors. Amb el títol de  "Plànol" de Joan Salvat-Papaseit i dedicat a Josep Maria de Sucre que havia publicat un poema a “Un Enemic del Poble”, aquest cal·ligrama vol ser una reflexió sobre la divisió social. El text, compost principalment per noms pràcticament sense adjectius o verbs i la seva distribució a la pàgina, en horitzontal, vertical i corbes, així com, les paraules compostes principalment en majúscules i en diferent tipus de font, accentuen aquesta idea de divisió i separació.

ALMANAC DE LA REVISTA. ANY 1918-1917. Pàg. 133. Barcelona

L’“Almanac de la revista” va ser una publicació anual amb la intenció de servir de recull de la literatura i les arts del moment a Catalunya. El seus directors van ser Josep Maria López-Picó i Joaquim Folguera. Dins de les seves publicacions es recollien diferents cal·ligrames com a el de Josep Maria Junoy "Eufòria",  que fa servir una fragment d’una partitura de Francesco Balilla Pratella, músic futurista que va escriure el “manifest dels musics futuristes” entre d’altres i que posa en evidència la relació de Junoy amb aquest moviment. En aquest cal·ligrama es trasllada de manera sintètica les diverses manifestacions de l’eufòria. La presència de la partitura també es vincula amb la recerca de la dimensió sonora i musical del llenguatge en les "paraules en llibertat" del poeta i artista F.T. Marinetti.

Cal destacar a Vicenç Solé de Sojo, advocat expert en dret marítim i parlamentari de la Lliga. Es dedicà als cal·ligrames més per divertiment que no pas com a literatura. Per això, potser, mai els va incorporar als seus reculls d’obres. Solé de Sojo transforma les paraules en icones. Aleshores, les paraules fetes imatges creen una relació visual en la qual el disseny il·lustra el significat. Solé defuig de les idees elevades per a representar una descripció associada amb la infantesa, amb records. És un retrat d’objectes familiars que fan del cal·ligrama un poema enterament descriptiu, no solament en les seves paraules, sinó també en les formes. Desl seus cal.ligrames cal destacar "Carroussel"