|
“La IlustraciĂł Catalana”(1880-1894) va ser la primera revista grĂ fica publicada en catalĂ a Barcelona. Ja al segle XX, la segueixen de prop “La IlustraciĂł Llevantina” (1900-1901), “Catalunya ArtĂstica” (1900-1903) i “IlustraciĂł Catalana” (1903-1917), sovint considerada com a continuadora de la primera tot i que mai es va declarar com a tal. Es tracten totes elles de publicacions artĂstiques, literĂ ries i cientĂfiques amb un tarannĂ catalanista. Val a dir que no destaquen per tenir un marcat to polĂtic, a diferència d’altres publicacions de l’època. Ara bĂ©, tot i aixĂ, el patriotisme Ă©s evident en aquestes publicacions culturals que, principalment, i cada cop mĂ©s, es fan ressò de la vida cultural catalana amb el ferm propòsit de fer-la arribar a tothom. Bona mostra d’aquest ardent catalanisme s’exemplifica a les capçaleres i amb l’estètica caracterĂstica d’aquestes publicacions, en què enmig d’un profĂşs decorativisme amb motius vegetals estilitzats destaquen sĂmbols propis de Catalunya (escuts, flora autòctona, personalitats catalanes) i la recuperaciĂł de la tipografia gòtica. Emmarcades en el context del moviment modernista, aquestes capçaleres destaquen per una estudiada aparença d’asimetria i complexitat decorativa. A cavall del segle XIX i XX es donĂ una reivindicaciĂł de la fabricaciĂł artesana i els mètodes tradicionals, la qual cosa explica el retorn nostĂ lgic a l’ús de tipografia gòtica que veiem en “La IlustraciĂł Catalana”, “Catalunya ArtĂstica” i “IlustraciĂł Catalana”. Alhora, l’ús d’aquesta tipografia remet a la recuperaciĂł de la cultura medieval catalana. AixĂ mateix, en l’estètica d’aquestes publicacions es deixa entreveure la forta influència que l’Art Nouveau tinguĂ© a Catalunya, amb l’ús de lletres decorativistes i portades i anuncis molt pròxims al cartellisme francès que reflecteixen un esperit de fantasia, llibertat formal, asimetria i el gust per l’art decoratiu. Amb tot, es fa evident la intenciĂł d’enaltir la cultura catalana, amb la finalitat d’apropar-la a la cultura europea. |
![]() |
|
LA ILUSTRACIĂ“ LLEVANTINA. 1900 – 1900 PublicaciĂł desenal apareguda a Barcelona el 10 de març de 1900 que tractava l'Ă mbit polĂtic, ideològic, artĂstic i literari dels PaĂŻsos Catalans encara que, en algunes ocasions, tambĂ© feien referències a llocs estrangers. El seu primer director va ser Josep Alemany i BorrĂ s. Suspesa el 20 de maig de 1900, reapareguĂ© l’1 de novembre amb un nou format i una nova numeraciĂł, i va continuar fins el 16 de desembre de 1901. La revista mostra fotografies i gravats de ciutats i pobles catalans, imatges d’obres d’art, personatges religiosos, polĂtics... Fan caricatures i dibuixos ridiculitzant alguns polĂtics i a alguns sectors socials. Tenen la mateixa importĂ ncia el text i les imatges ja que de vegades ocupen un full sencer i es complementen mĂştuament. |
![]() |
|
CATALUNYA ARTĂŤSTICA. 1900-1903 Va ser fundada pel poeta barcelonĂ Joaquin AynĂ© i Rabell. Va definir-se com una “Revista ilustrada d’arts, lletras y cièncias”, tot i que es va dedicar principalment a la temĂ tica literĂ ria. Al 1r exemplar de juny de 1900 declaren els propòsits de la publicaciĂł: gaudir de la literatura, l’art i el teatre de casa, i ressaltar el moviment intel·lectual a Catalunya sense oblidar l’à mbit cultural internacional. No obstant això, paulatinament s’anirĂ centrant en l’activitat cultural catalana. “Catalunya ArtĂstica” tenia un marcat to catalanista, progressista i fins i tot antitaurĂ, aspectes que es deixen veure en els continguts de la publicaciĂł i dels que alhora la portada n’és una bona mostra, amb l’escut de Catalunya i l’ús de la tipografia gòtica.
|
![]() |
|
ILUSTRACIĂ“ CATALANA. 1903-1917. Barcelona L’any 1894 “La IlustraciĂł Catalana” publica el seu Ăşltim nĂşmero a causa de la problemĂ tica de la substituciĂł dels gravats al boix o al zenc per reproduccions fotogrĂ fiques amb el sistema de fotogravat. Tot i això, el director Francesc Matheu no es va donar per vençut i nou anys mĂ©s tard reprenguĂ© la publicaciĂł amb el tĂtol “IlustraciĂł Catalana” donant-li un nou aire de modernitat. Sovint s’ha considerat “IlustraciĂł Catalana” com una 2a època de “La IlustraciĂł Catalana”, però l’empresa periodĂstica de Matheu entre 1903 i 1917 no es va declarar continuadora de la primera, tot convertint-se en una de les principals publicacions de l’època, mantenint l’esperit tradicional, fent-se ressò de les iniciatives culturals i del catalanisme, i amb la publicaciĂł del suplement “Feminal”. |
![]() |
|
LA ILUSTRACIĂ“ CATALANA. 1880-1894. Barcelona Va ser la primera revista grĂ fica en catalĂ publicada a Barcelona. En el primer nĂşmero es definia com a periòdich desenal, artĂstich, literari y cientifich. El seu primer director fou Josep Franquesa i Gomis, però ben aviat es va fer cĂ rrec de la direcciĂł el propi editor, Carles Sampons, qui havia adquirit la propietat de la revista i la va dirigir fins la seva mort l’any 1882. A partir de llavors la direcciĂł va quedar a cĂ rrec de Francesc Matheu i Fornells. La capçalera de la revista il·lustra clarament el simbolisme patriòtic de la publicaciĂł, on destaquen els motius del contorn de la muntanya de Montserrat, els escuts de les quatre provĂncies de Catalunya, el dibuix d’un pagès catalĂ amb barretina i els atributs de les Belles Arts. |
![]() |
|
LA ILUSTRACIĂ“ CATALANA. 1880-1894 La revista va publicar nombrosos nĂşmeros especials com els que formen el 9è volum, de l’any 1888, que sĂłn d’una gran riquesa i grĂ cies a elles la publicaciĂł va merèixer una medalla d’or a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona. AixĂ mateix, al llarg d’aquell any, va dedicar diversos nĂşmeros a aquest gran esdeveniment, com el present, en què apareix una il·lustraciĂł a doble pĂ gina de Jaume Pahissa que fa referència al projecte de Domènech per l’ExposiciĂł Universal. “La IlustraciĂł Catalana” va manifestar sempre un ardent catalanisme però va defugir de qĂĽestions polĂtiques i filosòfiques. La publicaciĂł Ă©s una mostra de la riquesa periodĂstica de l’època i, a mĂ©s, fa palès el valor que se li atorgava a la premsa com una eina indispensable en l’obra de reconstrucciĂł nacional. |
![]() |





