El col·leccionisme és innat a l'ésser humà. Al llarg de la història totes les civilitzacions es van mostrar predisposades a reunir objectes artístics, dotar-los d'un sentit col·lectiu i tractar que perduressin en el temps com un reflex de la seva cultura identitària.
La Il·lustració, punt d'arrencada de la modernitat, introdueix la idea d'un col·leccionisme amb voluntat pública i al servei de la societat. Gaudi, producció de coneixement, plataforma de discussió crítica i creació contemporània són alguns dels valors que es deriven d'aquell ideal il·lustrat segons el qual la cultura és progrés social i un bé moral. I no obstant això, enganxats a aquest ideal hi ha altres significats subliminals com poder, identitat, valor patrimonial, política que fan del col·leccionisme i els fons d'art una realitat tremendament complex i ambigu...
Entre altres contradiccions, avui dia, es posa en dubte l'acció educativa dels museus; es denuncia que els fons institucionals són en mers dipòsits d'obres d'art; s'acusa la instrumentalització política de l'art... Però arribats a aquest punt, quin és l'objectiu actual del col·leccionisme institucional? Segurament és una problemàtica generalitzada que no només afecta la UAB, però aquesta és una pregunta que cal respondre.
