Què o qui dicta allò que caracteritza allò bell i allò el lleig? Quines característiques han de tenir les coses per ser denominades lletges o belles? ¿Fora del sistema o obedients a la norma? Queden fora de la norma tots aquells discursos no emparats pel sistema: l'art produït en els marges del discurs hegemònic, en les esquerdes del sistema de poder.
I no obstant això, allò que el sistema ha definit com lleig o de mal gust, com innecessari i prescindible no ha deixat d'existir. Ocult a la nostra mirada, ara, emergeix amb més força que mai sota el nom de Camp, “una anomalía de la norma”. Una necessitat artística i estètica social, símbol d'una cultura que aposta per la alternatiu, pel que sempre s'ha anomenat de mal gust i que, ara, es pot extrapolar a allò bell/arribar a ser bell.
Defensem la destrucció d'un cànon oficial, defensem un “barbarisme” creatiu, una interacció que trenqui amb el monòleg colonitzador de la institució, en el qual totes les veus tinguin lloc i representació. Defensem la necessitat de l'art que aposta allò denominat de mal gust que, ara, rellegim com a bell.
