Es passa d’un humor blanc manifestat en una guatlla a un humor negre emmirallat en un llop, cruel i ferotge. L’humor satíric guanya el pols a l’humor del còmic tradicional.

Malgrat que la Llei Fraga va suposar un bri d’aire de llibertat d’expressió, la censura i la polèmica eren latents. Hermano Lobo no n’és una excepció; dos dels seus números van ser sancionats per qüestions relacionades amb la justícia o personalitats influents. Al seu torn, la revista se’n feia ressò fent múltiples referències en diferents vinyetes a les censures que patien, utilitzant les tisores i la paraula llibertat com a símbol d’aquesta repressió.

L’any 1966, encara en plena dictadura franquista, s’implanta la Llei Fraga que obra una escletxa a la llibertat d'expressió i per tant a la germinació de revistes satíriques i de premsa alternativa, les quals arribaran al seu punt culminant pocs anys després.

En aquesta època, José Ángel Ezcurrai funda Hermano Lobo (1972-1976) tot i que, Chumy Chúmez, n’és l’ànima. Artistes com Perich, Forges, Gila, Quino i Summers, entre d’altres, n’esdevenen fidels col·laboradors. La revista s'inspira en Charlie Hebdo i La Codorniz (1941-1978). De fet, aquesta darrera va ser escombrada pel triomf de Hermano Lobo.