L’art de la polèmica: censura, sàtira i premsa alternativa té com a objectiu posar en relleu els efectes de la censura a Espanya. El recorregut, des del tardofranquisme fins a l’actualitat (1970-2020), ens mostra la vessant més amarga dels efectes de la censura sobre l’humor satíric en el còmic i en la premsa alternativa.
Utilitzant el recurs de la ironia i el sarcasme, la sàtira és una representació visual o literària que pretén ridiculitzar una idea o un personatge amb l’objectiu de fer-ne una crítica social. És doncs, un art lligat a l’escàndol, al servei de la rebel·lió; perseguit i esborrat sistemàticament. Una revolució intemporal que pren diferents formes en diferents llocs, una lluita contra els poders fàctics que sempre han respost ferotgement amb la força i l’amenaça del càstig. Sotmesos a la llei, els segrestos d’exemplars, les suspensions de les revistes i les sancions econòmiques, són el pa de cada dia. |
Anant més enllà, trobem presents amenaces, o fins i tot atemptats. Un bon exemple en són dos casos, separats en el temps per més d’un segle: l’assalt a la redacció del Cu-Cut i l'atemptat contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo.
Els fets del Cu-Cut (25-11-1905) van succeir quan un grup de militars van assaltar i cremar la redacció, on també s'editava El Patufet i la Veu de Catalunya, enardits per la vinyeta “El Banquet de la Victòria”. Cent anys després (7-01-2015) una colla armada irromp a la redacció de Charlie Hebdo i assassina a sang freda a 12 persones. L’atemptat és reclamat per l’Al-Qaeda de la Península Aràbiga. Els fets tenen ressò a escala mundial. S’organitza una manifestació amb el lema Je Suis Charlie per donar suport a la revista. Posteriorment la revista posa punt i final a la polèmica amb un dibuix de Mahoma acompanyat per la frase Tout Est Pardonné i amb l'escrit Je Suis Charlie. |
