Una nova era?
Enmig d’aquest corrent voraginós, tornem a ser espectadors de coratge, creativitat i innovació, amb el ressorgiment de premsa satírica i alternativa com Mongolia (2012-) en paper,i Ajoblanco (2017-)i El Vibora (2020-) on line. També hom pot trobar iniciatives d’art digital com The File Room (Antoni Muntadas,1994), un arxiu obert que documenta casos de creació artística o literària que han estat objecte de censura. La censura com a testimoni històric. Temps de reptes per a la sàtira? Tornarem al boom de revistes com a la Transició? O només importen els mitjans de comunicació i les xarxes socials? La sàtira omple un forat on només ella hi cap, denunciant vergonyes socials, injustícies i escàndols polítics. Si no ho fa la sàtira, qui ho farà?