març 26 2012
“El llenguatge no sexista”, article del Punt escrit per Carles Duarte
He llegit amb perplexitat l’article de la Sra. Núria Puyuelo Benvolguts/des lectors/res, publicat al diari el dimarts 20 de març. El que la Sra. Núria Puyuelo considera “un gest atrevit i valent” de la RAE perquè rebutja l’ús del llenguatge no sexista és, des del meu punt de vista, una nova demostració de l’esperit conservador de la RAE, que em fa recordar quan l’Acadèmia Francesa va renyar les ministres socialistes perquè signaven “la ministra” en lloc de posar-hi, encara que fossin dones: “el ministre”. Per als qui ens hem passat molts anys dedicats a l’etimologia i a la història de la llengua és una evidència que la llengua no ha estat ni és neutra pel que fa al sexe (cal insistir en el woman anglès associat a wifeman?). I és normal que es produeixi una evolució en la llengua que reflecteixi la de la posició social de la dona, naturalment sense arribar a l’exemple ridícul amb què la Sra. Puyuelo tanca el seu article. Potser si la Sra. Puyuelo s’hagués informat millor tindria present que ja entre els primers documents jurídics en català trobem, en una versió del Llibre jutge (c.1180): “Volontat d’aqel o d’aqela que testa en sa vida…” o que, per exemple, als Costums de Tortosa (1272) apareix “e lo dit servent o serventa” i fins i tot que Joan Coromines es refereix a l’article Fleca (pàgina 40 del volum IV) del seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana a l’ús constant de “flequer o flequera” en textos medievals. I precisament associa l’ús de la doble forma al context administratiu en què apareix. I encara es podrien aportar altres exemples de l’etapa republicana, on a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que acaba de commemorar el seu centenari, s’expedien certificats d’acreditació d’assistència i aprofitament de cursos deixant un espai en blanc per poder incorporar-hi una -a si es tractava d’una dona. El llenguatge jurídic no reprodueix la llengua espontània i les institucions representen una comunitat humana en la seva diversitat i complexitat. Tinc la convicció que ningú no morirà d’un ensurt si llegeix “la persona interessada” en lloc de “l’interessat”.
Barcelona
Carles Duarte i Montserrat, director de la Fundació Lluís Carulla
El 1848, quan les ciutadanes franceses es van
voler inscriure a les llistes electorals, els van
dir que no ho podien fer perquè l’article de
la llei deia: “Són electors tots els francesos”,
i això volia dir i s’havia d’interpretar com “tots
els mascles que tenen la ciutadania francesa”.
De fet, al Canadà va passar el mateix amb
totes les lleis a partir del 1867.