gen. 22 2013
El tractament de vós
Aquest és el tractament recomanat per al llenguatge administratiu català. Entre altres avantatges, ens permet evitar el llenguatge sexista.
“Deixem clar a qui adrecem el missatge: els tractaments personals (II)
El tractament personal de segona persona en el llenguatge administratiu català és el de vós. Aquesta opció comporta tot un seguit d’avantatges, que es recullen en el paràgraf que us reproduïm a continuació. Està extret del Manual de llenguatge administratiu de C. Duarte, À. Alsina i S. Sibina, i és consultable al web del Servei Lingüístic de l’IDESCAT:
[Consulta: 9 de juliol de 2008] “[…] la decisió d’adoptar el vós com a forma general es va prendre pels avantatges que comportava sobre el tractament de vostè:
a) Evita les ambigüitats que es poden produir amb l’ús de vostè quan el redactor usa la 3a persona per referir-se a si mateix.
b) Evita la necessitat de distingir entre homes i dones (p. ex., saludar-vos, en lloc de saludarlo/ la).
c) No té el to distant i sever del tractament de vostè, que no és el més adequat per a les relacions administratives.
d) Es recupera el tractament tradicional en català per a aquest tipus de funcions.” Comprovem-ho amb uns quants exemples:
En comptes de És preferible
Li escrivim per informar-lo/la que… Us escrivim per informar-vos que…
Em plau convidar-lo/la a la recepció Em plau convidar-vos a la recepció
No fumi / No fumar No fumeu
Tanqui la porta / Tancar la porta Tanqueu la porta
Val la pena destacar una curiositat: oi que avui ens sembla més formal el tractament de vós que el de vostè? Doncs ens equivoquem! Fins a principi del segle XX, el tractament de vós era l’habitual en català entre desconeguts, però també entre coneguts, companys i parents. El tractament de vostè es reservava per a ocasions de formalitat extrema i el de tu quedava reduït a la parella, els fills i les amistats més íntimes.
Ajuntament de Tarragona, Servei de Política Lingüística, Apunts de llengua, n. 8, 2008.
Alguns exemples de textos millorables:
Carta de petició de suport de Greenpeace
El 1848, quan les ciutadanes franceses es van
voler inscriure a les llistes electorals, els van
dir que no ho podien fer perquè l’article de
la llei deia: “Són electors tots els francesos”,
i això volia dir i s’havia d’interpretar com “tots
els mascles que tenen la ciutadania francesa”.
De fet, al Canadà va passar el mateix amb
totes les lleis a partir del 1867.
