nov. 25 2018
El tractament asimètric
Una dona no és mai qualsevol dona
ÀLEX GUTIÉRREZ 10/11/2018
UN TITULAR que es presta a debat a La Vanguardia : “Tesla escull una dona per substituir Elon Musk a la presidència”. És evident que està redactat des de la millor de les intencions: subratllar que una companyia que aspira a encarnar valors de futur trenca el masclisme dominant a la indústria i nomena una dona com a màxima executiva. El problema és que el nom de la directiva, Robyn Denholm, no figurava en el titular. I, per tant, ni que fos involuntàriament, se l’acabava discriminant. Qualsevol nou president home hauria vist el seu nom en lletres grosses. Però, en aquest cas, la categoria es menjava la persona i podia inferir-se que el nomenament obeïa a una política determinada, més que no a uns mèrits professionals concrets. El diari va rectificar el titular, però el debat que deixa és interessant. Assenyalar els avenços de les dones com a col·lectiu és una de les bones tasques que poden fer els mitjans per ajudar a l’homologació de drets en tantes àrees encara marcades pel masclisme. Ara bé, això no es pot fer per la via de la reducció i considerar que una dona concreta és només (o fonamentalment) representant del seu gènere. Caure en aquest parany és posar cotilles, quan això va de normalitzar.
El 1848, quan les ciutadanes franceses es van
voler inscriure a les llistes electorals, els van
dir que no ho podien fer perquè l’article de
la llei deia: “Són electors tots els francesos”,
i això volia dir i s’havia d’interpretar com “tots
els mascles que tenen la ciutadania francesa”.
De fet, al Canadà va passar el mateix amb
totes les lleis a partir del 1867.
