El llenguatge no sexista a la comunicació escrita

Aquest article de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid i coautor de El dardo en la Academia, replica el manifest de suport al polèmic informe de la RAE «Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer», redactat per Ignacio Bosque, i ho fa amb una argumentació estrictament lingüística sobre el tema.

Réplica crítica de Juan Carlos Moreno Cabrera (UAM) al informe Bosque-RAE y al manifiesto en su apoyo

Durante el franquismo, la lengua era franquista, franquista y beata, olía a cuartel y a sacristía y a cirio y a letrina de barracón castrense

Se dice que la lengua no puede ser sexista como no puede ser comunista, capitalista o católica. Quizá no, lo ignoro, la verdad. Tampoco sé si el sexo, que nos funda, se puede comparar con las ideas políticas o religiosas, que van y vienen, aunque a veces se quedan una temporada. En todo caso, y desde mi modesta perspectiva de usuario y víctima de la lengua, estoy en condiciones de asegurar que durante el franquismo, por ejemplo, la lengua era franquista, franquista y beata, olía a cuartel y a sacristía y a cirio y a letrina de barracón castrense. De ahí el rechazo que algunos escritores sentían por ella y su necesidad de bucear en otras tradiciones. Abominar de la lengua propia es como abominar del propio hígado, pero también hay gente alérgica a su caca. Somos raros. Por eso, entre otras cosas, recibimos con tanto alborozo las novelas del boom latinoamericano, porque estando escritas en nuestro idioma parecía que estaban escritas en otro.

Del mismo modo que un franquista puede devenir en demócrata o un trotskista en facha, la lengua puede cambiar también de ideología y de hecho ha cambiado, ahora parece liberal o neoliberal, no sé, depende de la emisora de televisión que pongas o de la prensa que leas. Pero no hablemos de contingencias de orden político, económico o social que duran 40 ó 50 años, lo que en la vida de la lengua no es nada o casi nada. Hablemos de lo que nos constituye en lo más profundo, de lo que somos desde que tenemos memoria: una sociedad patriarcal. ¿Puede una gramática permanecer ajena a esa condición cuyos orígenes parecen tan remotos como los del habla? Quizá no. Se dice también que, si queremos que la lengua cambie, el que tiene que cambiar es el hombre (y la mujer, claro). Una forma optimista de abordar el asunto, como si la lengua fuera nuestro producto y no nosotros el de ella.

Juan José Millás

Enllaç al text original (Opinión, El País)

He llegit amb perplexitat l’article de la Sra. Núria Puyuelo Benvolguts/des lectors/res, publicat al diari el dimarts 20 de març. El que la Sra. Núria Puyuelo considera “un gest atrevit i valent” de la RAE perquè rebutja l’ús del llenguatge no sexista és, des del meu punt de vista, una nova demostració de l’esperit conservador de la RAE, que em fa recordar quan l’Acadèmia Francesa va renyar les ministres socialistes perquè signaven “la ministra” en lloc de posar-hi, encara que fossin dones: “el ministre”. Per als qui ens hem passat molts anys dedicats a l’etimologia i a la història de la llengua és una evidència que la llengua no ha estat ni és neutra pel que fa al sexe (cal insistir en el woman anglès associat a wifeman?). I és normal que es produeixi una evolució en la llengua que reflecteixi la de la posició social de la dona, naturalment sense arribar a l’exemple ridícul amb què la Sra. Puyuelo tanca el seu article. Potser si la Sra. Puyuelo s’hagués informat millor tindria present que ja entre els primers documents jurídics en català trobem, en una versió del Llibre jutge (c.1180): “Volontat d’aqel o d’aqela que testa en sa vida…” o que, per exemple, als Costums de Tortosa (1272) apareix “e lo dit servent o serventa” i fins i tot que Joan Coromines es refereix a l’article Fleca (pàgina 40 del volum IV) del seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana a l’ús constant de “flequer o flequera” en textos medievals. I precisament associa l’ús de la doble forma al context administratiu en què apareix. I encara es podrien aportar altres exemples de l’etapa republicana, on a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que acaba de commemorar el seu centenari, s’expedien certificats d’acreditació d’assistència i aprofitament de cursos deixant un espai en blanc per poder incorporar-hi una -a si es tractava d’una dona. El llenguatge jurídic no reprodueix la llengua espontània i les institucions representen una comunitat humana en la seva diversitat i complexitat. Tinc la convicció que ningú no morirà d’un ensurt si llegeix “la persona interessada” en lloc de “l’interessat”.

Carles Duarte i Montserrat, director de la  Fundació Lluís Carulla

Consulteu la pàgina original

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona, i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l’home al camp del treball i la societat, en general.

El Servei de Llengües de la UAB ha actualitzat la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ha fet la traducció al castellà per encàrrec de l’Observatori per a la Igualtat i amb el finançament de l’Institut Català de les Dones. Les dues versions s’han publicat en format de llibret i també en format digital.

La finalitat de la guia és proporcionar a la comunitat universitària una eina per a evitar l’ús sexista del llenguatge a l’hora d’elaborar textos en anglès, català o castellà. Amb aquest document també es pretén complir la mesura 1.4 del Segon pla d’acció per a la igualtat entre dones i homes a la UAB: “Considerar la perspectiva de gènere en totes les publicacions de la Universitat, fent atenció a utilitzar un llenguatge no sexista”.

Aquest curs té l’objectiu de saber identificar el llenguatge sexista i saber utilitzar els recursos i les estratègies amb què es compta per tal d’evitar l’ús sexista del llenguatge en els documents de la UAB.