Medibloc

A les darreres setmanes els mitjans de comunicació han publicat uns quants rànquings sobre sistemes sanitaris. Us en volem fer cinc cèntims.

A l’agost la revista Neesweek feia un classificació de països, en funció d’uns grups de variables fetes amb indicadors, sobre educació, salut, qualitat de vida, dinamisme econòmic i entorn polític. Doncs bé, en l’apartat de salut, Espanya empatava amb Suècia per la tercera posició. Medalla de bronze en termes olímpics. Podeu veure el rànquing complet a la web del setmanari.
Bé, de fet en l’apartat de salut només usen un indicador: l’esperança de vida sana en néixer que publica l’OMS. Consultable tot clicant aquí. És aquest indicador, i no només el de vida, el millor per valorar un sistema sanitari? Potser no és el que pretenien els periodistes nord-americans, els quals només assenyalen la salut nacional.

Qui si ha volgut fer un rànquing dels sistemes sanitaris autonòmics a l’Estat espanyol, ha estat el col·lectiu Federación de Asociaciones Para la Defensa de la Sanidad Pública. El seu informe consultable aquí.

S’han emprat dinou indicadors, agrupats en 5 apartats: finançament, política farmacèutica, valoració ciutadana, llistes d’espera i privatització:

El resultat és que el millor sistema sanitari autonòmic és el navarrès (consellera María Kutz Peironcely, rang 56) i el pitjor és el valencià (conseller Manuel Cervera Taulet, rang 26)

Catalunya ocupa la 12a posició amb 42 punts dins el grup dels sistemes sanitaris classificats com a regulars. Són sempre discutibles aquests tipus de rànquings? Són útils? Què en penseu?

Tags: Salut pública