Medibloc

Maria fa 20 anys és la segona part de María y yo, recordem, el còmic de Miguel Gallardo sobre la seva filla autista. En aquesta segona part, Maria és ara una noia de 20 anys, sense que la fama l’hagi canviat.

Cliqueu la imatge per ampliar-la.

 
Maria és ara una noia adolescent apassionada per la música, que escolta amb la tauleta electrònica. Ara també es comunica amb el dibuix, i no només per entendre les rutines diàries.

Cliqueu la imatge per ampliar-la.

 
Però per entendre els seus dibuixos, Miguel Gallardo compta amb l’ajuda d’un amic molt especial. Un amic amb la síndrome d’Asperger.

Cliqueu la imatge per ampliar-la.

 
Maria fa 20 anys narra també les vacances d’ella i el seu pare: avorrits dels resorts de les Cànaries ara estiuegen a la Costa Brava. Malgrat tot, Maria té també períodes dolents de repeticions obsessives. És el que la mare de la protagonista anomena com “noches toledanas” o “bucles” i el pare ho visualitza així:

Cliqueu la imatge per ampliar-la.

 
A d’altres còmics hem parlat de la xarxa de suport al malalt: famílies, amics, coneguts… i com queda reflectida en vinyetes. Gallardo n’és molt conscient, i ho dibuixa explícitament.

Cliqueu la imatge per ampliar-la.

 
Malgrat això, sempre queda la incertesa dels pares que tenen fills amb discapacitats psíquiques sobre el seu futur. Miguel Gallardo ho exposa magistralment.

Cliqueu la imatge per ampliar-la.

 
Com a la primera part, l’epíleg el signa Amaia Hervas Zúñiga, Directora de la Unitat de Psiquiatria infanto-juvenil de l’Hospital Mútua de Terrassa.

I sí, com l’anterior còmic, és de lectura recomanada a la platja o sota l’ombra d’un arbre.

Bones vacances!

 
Amb aquesta escena comença Los silencios de David: la diagnosi del metge. La següent escena és el naixement de la Louise, la seva primera neta.
David té una filla gran, Miriam, que el fa avi al mateix temps que li comuniquen la malaltia. Té una segona dona, Paula, amb qui té una filla de nou anys, Tamar.
La primera part de l’obra gira al voltant de les relacions familiars del protagonista, que calla tot el que pot del seu patiment davant la família. Però no és l’únic. Tots els membres es preocupen, però no es comuniquen. Tots pateixen, però ho fan “individualment”

 
Però tot es complica, la metàstasi arriba. Les esperances se’n van.

 
I amb elles la laringe, el tumor de la qual no el permet respirar. Caldrà extirpar-se-la.

 
A partir d’aquí el silenci de David serà definitiu. Impossibilitat de parlar, es comunicarà escrivint paperets, amb la dona, amb les filles i amb el seu metge… demanant-li que acabi amb el seu patiment. Val a dir que en aquella època l’eutanàsia no era legal als Països Baixos.

 
No us explicarem el final, ni us direm que el llegiu, perquè a les darreres planes del còmic només hi apareixen imatges.

Més que una novel·la gràfica, Enfermera en apuros està pensada com l’auca de la infermera moderna del segle XXI. Escrita i dibuixada el 2013 per Ana Polegre mentre esperava saber el resultat de les proves de l‘EIR, l’obra repassa amb molt d’humor les fites de la professió d’infermeria.

 
Primer, no dubta a ironitzar sobre la vida d’estudiant. Els tutors de pràctiques són els seus primer objectius de burla. I no falten altres acudits infermers.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Després s’analitzen les primeres passes al món laboral: bàsicament substitucions i torns de nit a hospitals privats. Sobreexplotació, precarització, manca de mitjans. etc. Tot això canvia quan s’aconsegueixen els primers contractes als hospitals públics. Hi ha sobreexplotació, precarització també… però menys. Amb tot, les diferències van minvant.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Però no tot és dolent, fins i tot en els moments laborals més dramàtics la infermera apurada pot trobar-hi la vis còmica.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Ningú se salva de la mirada apurada. Tampoc els pacients, que no són sempre els éssers angelicals i agraïts que hom pensa.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Malgrat les dificultats, el que queda clar és la vocació. Sense la qual no es suportarien les càrregues de treball, les supervisores, el caos controlat, etc. No es treballa d’infermer, hom és infermer les 24 hores segons la infermera apurada. Fins la deformació professional

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Al còmic es dedica tota una secció a desmuntar els tòpics professionals, sovint escampats per les sèries de televisió. Us hem volgut destacar aquest.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Si us han agradat les aventures apurades podeu consultar el blog corresponent: https://www.enfermeraenapuros.com/

Amb 17 vivir, revivir, sobrevivir tornem a tenir al davant un còmic sobre càncer, o sobre càncers, atès que Alex Santaló n’ha sofert dos, un als 17 anys i un altre als 34. Com a conseqüència d’aquest darrer decideix escriure el còmic, el qual va alternant ambdós episodis en el temps.
Com a pacient, noi o home, té dos recursos per no enfonsar-se davant la malaltia:
El primer la passió pels tebeos de superherois: així quan sap que els dolors que pateix no són una pedra al ronyó però encara no li han detectat el càncer es veu com un mutant de la Patrulla X.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

O bé compara el personal que l’atén a urgències amb el joker de Batman.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

L’altra recurs és l’humor per enfrontar-se a l’adversitat.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

Cliqueu la imatge per ampliar-la

Però del còmic en destacaria sobre tot la descripció de la quotidianitat del càncer, com passar del xoc a l’acceptació i la normalitat. Com afrontar-la. Fins i tot agraint al personal mèdic la sinceritat, a vegades colpidora.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

Cliqueu la imatge per ampliar-la

També en destacaríem la capacitat per sintetitzar en una sola plana la vida hospitalària d’un malalt oncològic…

Cliqueu la imatge per ampliar-la

… o bé els durs períodes de quimioteràpia.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

… o bé la rutina post càncer, la del control preventiu que descriu tot mostrant què li espera a un noi de 17 anys desprès del tumor.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

Un còmic que es llegeix d’un sol cop. Les 100 planes.
 

Si a l’anterior còmic, Paul en Quebec, trobem narrada la mort sobtada, a Un adiós especial el que es vol reflectir és el procés d’envelliment i mort. La novel·la narra els darrers quatre anys de vida del pare i la madrastra de Joyce Farmer, reconeguda autora del còmic underground dels 70.

Com al còmic del quebequès, la proximitat de la mort és el terreny adequat per fer un repàs a la biografia pròpia, de manera que també aquí podem saber les condicions de vida dels treballadors nord-americans abans i desprès de la II Guerra Mundial. També serà el moment de descobrir secrets familiars amagats.

Però el que queda magistralment reflectit al còmic és el deteriorament progressiu i quotidià de la salut dels protagonistes. Aquest deteriorament comença per l’acceptació de l’ajuda per part de la filla, continua comprenent que hom ja no pot conduir, o resistint-se, d’entrada, a usar un caminador.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

O més greument, que el glaucoma guanyi la partida i deixi cega la dona del seu pare.

 
Perdent mobilitat i autonomia personal, doncs els cal ajuda per rentar-se. Fins que finalment acabi, tard o d’hora, ingressada.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Perdent la salut, poc a poc.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Parlem dels EUA, on la cobertura sanitària no és la mateixa que a Europa.

 
Finalment, arriba el moment d’enfrontar-se amb la mort. Cal prendre decisions.

 
I amb l’ajuda de les cures pal·liatives, un tema força ben explicat dins les planes finals del còmic.

 
I no perdre, mai, el sentit de l’Humor.

 
Un adiós muy especial està molt ben escrit i dibuixat, és un retrat de la vellesa i mort lúcid, tendre i amb humor sense caure en allò que s’anomena “sentimentalisme barat”. De lectura obligada.

Paul és un personatge de còmic, alter ego del dibuixant Michel Rabagliatti. A través de la seva col·lecció de novel·les gràfiques podem veure l’evolució d’aquest personatge i el seu entorn. Paul en Quebec és el sisè de la sèrie i, en aquest cas, li toca enfrontar-se a la mort i el dol.

Reinstal·lats al Quebec, Paul i la seva família reprenen el contacte amb el sogre del protagonista. Acaba de passar un càncer de pròstata i no sembla tenir gaire salut. Una obstrucció del budell, res que no es pugui operar, però a l’hospital li descobreixen una altra complicació.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Paul en Quebec és el relat d’aquests tres mesos de vida, i de com afecta la família.

Tot i que intenten seguir la vida normal, aviat caldrà internar Roland Beaulieu. N’és conscient.

 
Acceptar el destí forma part del procés de la malaltia, acostumar-se a conviure amb el càncer.

Cal canviar els ritmes i els horaris, cal no desfogar l’ira en el personal sanitari. És l’hora de sincerar-se, de mostrar afecte. Fins i tot de riure. Cal aprendre trucs per fer les tasques més senzilles.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
I cal prendre decisions. Les darreres decisions.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Més enllà del càncer del seu sogre, el còmic no deixa de tractar altres temes de la realitat quebequesa. Com, per exemple, el referèndum de 1995 que varen perdre els independentistes. O sobre les condicions de les classes populars d’abans de la guerra mundial al Canadà.

Cliqueu la imatge per ampliar-la

 
Un còmic, doncs, que tracta el tema de la mort, en aquest cas sobtada. En el següent còmic, el relat serà l’envelliment dels protagonistes.

A El pequeño polio podem veure amb els ulls d’un nen de 6 anys, de pares algerians i afectat de poliomielitis la Toulon de finals dels 5O. Més enllà de vanes esperances de curació, o de saber que el cost de les sabates és a càrrec de la Seguretat Social, no trobem una novel•la gràfica sobre la malaltia.

Cliqueu per ampliar la imatge

 
El tema principal és el retrat de la infantesa de Mahmoud Slimani, l’alter ego de l’escriptor, amant dels còmics i de dibuixar-los, en el marc de la guerra d’Algèria i en l’escenari dels barris treballadors on hi conviuen els francesos d’origen amb els immigrants algerians.

De Gaulle, la discriminació racial, la malaltia, etc. hi són descrits amb tendresa i humor.

Tot i així, un dels personatges clau és Armand Cosmetti, pare del seu amic Rémy, metge de capçalera, amb problemes amb l’alcohol i una dona malalta de leucèmia. Malgrat tot és un doctor, algú amb fort prestigi social als 50.

Cliqueu per ampliar la imatge

 
Un metge que no dubta a ajudar quan cal, fora d’hores i protocols.

Cliqueu per ampliar la imatge

 
Amb gran talent psicològic.

 
Amb els demés, és clar, perquè a casa ha de resoldre el dilema de parlar amb el fill sobre la malaltia de la mare.

Cliqueu per ampliar la imatge

No us expliquem el final.

De lectura recomanada per aquest estiu, tot bevent un pastís i escoltant Edith Piaf

Quinoterapia és una selecció de 50 vinyetes de medicina, malalties, pacients i terapèutica del creador de Mafalda, Quino, publicades a mitjans dels 80 i recopilades en aquesta monografia.

Els acudits van des de l’enginy surrealista…

 
…l’humor negre…

 
… Fins els tòpics més habituals

 
No podíem deixar passar l’ocasió sense citar un acudit de Mafalda de tema mèdic.

 
També es poden trobar acudits de Perich sobre la professió mèdica.

A nivell internacional, podeu fer una ullada als següents recopilatoris

• https://www.medical-jokes.com/
• https://www.glasbergen.com/healthcare-cartoons-cartoons-about-healthcare/

Però de vinyetes i acudits gràfics de medicina, la Xarxa n’és plena. Capbusseu-vos-hi si teniu temps lliure

Pedro y Yo ens narra la coneixença i amistat de l’autor, l’escriptor i guionista de còmics Judd Winick i Pedro Zamora, fill d’una família cubana exiliada als EUA i seropositiu.
La coneixença es fa en participar, ambdós, en el programa The Real world 3, San Francisco (una espècie de Big Brother nord-americà) de l’any 1994. A l’autor, ja en la preselecció, li pregunten si té alguna objecció en conviure amb un seropositiu.

El còmic comença amb una petita biografia de tots dos: com ha arribat Judd a ser dibuxant i com Pedro ha arribat als EUA, com s’ha infectat de jove i com empra el seu talelnt en fer divulgació sobre la SIDA, per prevenir-ne el contagi.

Cliqueu la imatge per veure-la ampliada

 
Així doncs, com a tema rellevant del còmic destacaríem la informació i la percepció que de la síndrome es tenia a principis dels 90. Percepció que va canviant a través de les vinyetes del còmic.

Cliqueu la imatge per veure-la ampliada

Cliqueu la imatge per veure-la ampliada

 
La repercussió del programa és tal, que fins i tot Bill Clinton s’interessa per la salut de Pedro, fet que ajudà a normalitzar la percepció de la malaltia.

Com a conseqüència de l’amistat, Judd també es fa divulgador quan Pedro emmalalteix. En concret la seva malaltia s’agreuja amb una toxoplasmosi i, finalment, una leucoencefalopatia multifocal progressiva té un desenllaç fatal.

Cliqueu la imatge per veure-la ampliada

 
Pedro mor, i el còmic es també un homenatge a l’amic i al lluitador contra la SIDA.

A youtube hi podeu trobar un tribut a la seva memòria en 4 filmacions

María y yo és un còmic escrit pel prestigiós il·lustrador Miguel Gallardo (La Vanguardia, El Víbora, New Yorker) on parla de la relació amb la seva filla, María, que pateix autisme. Còmic guardonat amb el premi Nacional de còmic de Catalunya.
Més que centrar-se, o reflectir qüestions mèdiques com altres còmics que hem citat, bàsicament vol reflectir, i ho assoleix, la vida quotidiana d’una nena autista. L’obra està plantejada com un dietari dels dies de vacances que l’autor i la seva filla passen a un centre turístic de les Illes Canàries.
Tenir un pare dibuixant ajuda molt, atès que els infants autistes són bons processadors visuals i mitjançant els pictogrames poden estructurar i planificar accions futures. Però també per explicar les característiques de la malaltia als qui no en tenim referències properes.

La incomprensió de la gent respecte al nens autistes queda reflectida en aquesta vinyeta de les mirades fiscalitzadores que ens ha recordat a una semblant sobre el comportament dels vianants amb els atacs d’epilèpsia del germà de l’autor d’Ascension du haut mal .

Però el còmic sobretot reflecteix optimisme i bon humor.

L’epíleg de l’obra està escrita per Amaia Hervas Zúñiga, Directora de la Unitat de Psiquiatría infanto-juvenil del Hospital Mútua de Terrassa.

Podeu trobar més coses sobre l’autisme a les planes del seu website.
Recomanable també el trailer de la pel·licula homònima:

 
O bé el curtmetratge El viaje de María de dibuixos animats fets pel propi Miguel Gallardo.

 
Una obra especialment recomanada per llegir aquestes vacances a la platja que vulgueu.