Medibloc

Originalment publicat en 6 volums entre 1996 i 2001, L’ascencion du haut mal és una obra autobiogràfica, de la infantesa i adolescència de David B (pseudònim de Pierre-François Beauchard). L’obra guanyà el premi al millor guió del festival d’Angouleme i gràficament ha influenciat força dibuixants com l’autora de Persèpoli.
Aquesta novel·la gràfica té com a punt d’inici el primer atac epilèptic del germà del dibuixant. No és, però, una simple crònica de la malaltia. És, principalment, el relat del patiment personal i familiar al voltant del malalt. L’epilèpsia és..

Amb quatre vinyetes, a la pàgina 15 , d’un total de 372, resol la qüestió pel que fa a la medicina oficial.

Cercant una curació, o un anivellament de la malaltia passen per totes les medicines alternatives. De fet, gran part de la novel·la és aquest recorregut. Hem fet un llistat (incomplet) d’aquestes medicines alternatives: Massatges, acupuntura, macrobiòtica, homeopatia, alquimia, esoterisme, espiritisme, magnetistme, les teories de Longsam Rampa, vudú, peregrinar a Lourdes, exorcisme, antroposofia i la medicina popular amb les propietats curatives que posseeix tot fill setè de sexe masculí.

Però la cirurgia experimental també és criticada, quan son més importants les operacions que els pacients.

Tampoc es lliura la farmacologia. La medicació que li cura l’haut mal (nom medieval francès de la malaltia) li provoca crisis paranoides.
L’autor creu que ell també és epilèptic, afirma tenir petits estralls al cervell que sap controlar, al contrari del seu germà, el qual, pensa, es deixa portar per la malaltia per no afrontar la maduresa. El dibuix, imaginar històries, és el que finalment, salva l’autor. Tardarà vint anys des que comença a estudiar disseny en publicar aquesta obra autobiogràfica.

Però d’aquest còmic també se’n poden fer altres lectures més enllà de les ciències de la salut.

La social, atès que l’epilèptic és equiparat pels amiguets infantils al moro, a l’immigrant o al vagabund. Per la policia el seu germà és, fins que s’aclareix el seu mal, un drogat o un borratxo.
La històrica, perquè la malaltia, assegura una vident, és un càstig per una vida anterior com a oficial napoleònic autor d’horrorosos crims. Dins el relat familiar és constant les referències a les guerres d’Indoxina, del 14, la segona guerra mundial, la d’Algeria. De fet l’autor fa un paral·lelisme entre la lluita del seus ascendents per sortir de la pobresa i la de la seva família per vèncer la malaltia.

Per acabar una darrera vinyeta, una de molt expressiva de la de la plana 285. El protagonista, finalment, explota mostrant tota la ràbia i la frustació de no poder curar el seu germà i de les vanes esperances de guarir-lo amb tot tipus de remeis alternatius.

I, efectivament, és la nostra recomanació per Sant Jordi.
Només queda la rosa. Feliç diada

Tags: Còmics, epilèpsia