Medibloc

El passat dissabte, i enmig de les polèmiques tisorades als pressupostos del Departament de Salut, el diari ARA publicava un article que recollia l’opinió de cinc eminències catalanes: Moisès Broggi, Antoni Caralps, Santiago Dexeus, Josep Maria Gil-Vernet, i Joaquim Barraquer.
Tots ells reflexionen sobre la sostenibilitat del sistema sanitari, els fàrmacs o la relació amb els pacients. Us en reproduïm les seves reflexions

Font: Ara

Dr Broggi:Tenim un sistema que és dels més avançats del món i és fantàstic, però no es pot sostenir. I proposa que cadascú pagui el que pot. Ens hem acostumat a tenir-ho tot a l’abast i no pot ser que ara hi hagi gent amb diners que s’opera gratis. Ara el pacient és un número. Avui la medicina cura més però no consola.
Joaquim Barraquer: Estic a favot d’un copagamnet just. La sanitat pública ha de donar servei gratuït als que ho necessitin de veritat, però els que poden pagar han de contribuir. No podeu perdre la humanitat ni l’estimació pel malalt, recomana el doctor als seus alumnes. Cura més un somriure que 10.000 antibiòtics.
Antoni Caralps afirma que s’acut al metge per patologies innecessàries. Creu que cal escurçar el catàleg de prestacions. Abans teniem més temps per tractar els pacients, es queixa.
Josep Maria Gil-Vernet: La tisorada no es pot aplicar a la sanitat perquè la salut ha d’estar per damunt de tot. Pel que fa als nous metges: ells han millorat el que nosaltres vam iniciar i el resultat són hospitals públics d’alta qualitat que si no es cuiden, deixaran de ser-ho.
Santiago Dexeus: La pressa dels pacients porta aels metges a optar per la solució més ràpida queés encarregar un prova enlloc de dedicar més temps al diàleg. Es mostra pessimista amb les retallades que poden portar al desànim general. El metge no pot estar decebut, ha d’estar motivat per un desig de fer coses millors, i un salari baix i uns mitjans insuficients poden desmotivar els metges.
També Àngel Montoliu, amb 50 anys d’experiència en l’indústria framacèutica, creu que ens cal més cultura sanitària per exemple en l’ús dels fàrmacs.


Lectura recomanada

Tags: Crisi econòmica, Salut pública