jul. 30 2011
Còmics i medicina: Píldoras azules
S’han acabat les classes, els exàmens, posar notes, guardar llibres i això vol dir que… comencen les vacances!
|
Per això us volem recomanar una lectura:
Peeters, Frederik. Píldoras azules. Bilbao: Astiberri; 2004. Píldoras azules és una novel·la gràfica de Frederik Peeters, guardonada amb el premi Rodolph Töpffer de la vil·la de Ginebra. És un còmic autobiogràfic on es recullen les vivències, patiments i reflexions d’un dibuixant de còmics amb la seva parella i el fill d’aquesta, ambdós seropositius. Per la seva constant presència, podem dir, que és la SIDA és el quart protagonista. |
![]() |
De Píldoras azules tothom en destaca la sinceritat i la tendresa amb que els personatges s’enfronten a la malaltia. Peeters no vol caure en la banalitat, o la sensibleria. Optimisme, humor i medicina per vèncer la síndrome i les pors associades.
Però també, moltes reflexions sobre metges i medicina fetes des de l’altre costat de la taula. El protagonista no té, de entrada, un bon concepte dels professionals de la salut. Tota la novel·la està farcida de reflexions sobre la salut, els seus professionals i la ciència mèdica.
Hem escannejat algunes vinyetes de la novel·la per mostrar-vos aquestes reflexions.

No sé por qué siempre he desconfiado de los médicos... Me he debido topar con uno o dos que resultaron ser vagos o antipáticos, pero eso no quiere decir nada. Creo que es una historia de poder...

La gente a menudo se situa en una posición de espera y de esperanza con respecto a los médicos... estos gozan de una aura particular... probablemente porque dejamos bajo su responsabilidad una parte de nuestra vida y porque tiened la ventaja de vernos desde una perspectiva a la que nosotros mismos no tenemos acceso...

Algunos se escudan con facilidad en una especie de arrogancia indiferente, otros se esconden tras un exceso de solicitud que raya en la hipocresía...

Señora Zimmerman... // uhff

Este me resulta especialmente simpático... no se da importancia, tiene sus altibajos... Lo encuentro humano ... y creo que Cati y yo le debemos mucho...
Les autoritats sanitàries recomanen la lectura d’aquesta novel·la gràfica a la tumbona de la piscina municipal.
Ens llegim al setembre








