Medibloc

Des del dia 1 al 8 de desembre de 2014 estarà publicat al web de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, a disposició de la comunitat universitària, l’autoinforme elaborat pel Comitè d’Avaluació Intern (CAI) de la Facultat de Medicina per a l’acreditació del Màster Universitari en Farmacologia i Màster Universitari en Investigació Clínica Aplicada en Ciències de la Salut.

Les persones interessades en fer suggeriments i comentaris, els poden dirigir per escrit a l’adreça electrònica del deganat de la Facultat de Medicina (dg.medicina@uab.cat) indicant a l’assumpte “Comentaris a l’autoinforme”.

Els escrits no poden ser anònims i han d’anar amb el nom i cognom així com s’ha d’indicar al col·lectiu a què es pertany (estudiant, professorat, personal d’administració i serveis, altres). El termini per l’enviament d’aquests escrits són les 17 hores del dia 8 de desembre.

Aquest autoinforme es presentarà per a la seva aprovació, si escau, a la Junta de la Facultat que serà l’aforament per a discutir tots els suggeriments i comentaris rebuts. Amb posterioritat a la Junta de Facultat, l’autoinforme es trametrà a l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) per a iniciar el procés d’avaluació per part del Comitè d’Avaluació Extern (CAE).

Com ja sabeu, a Medibloc hem anat publicant notícies sobre la base de dades PubMed i les novetats que aquesta eina ha anat introduint amb el temps.

Després d’aquests anys d’entrades sobre PubMed en aquest blog, creiem que ha arribat el moment de fer una notícia on es reuneixin tots els posts sobre aquest recurs que poden ser d’interès per als usuaris de la base de dades. Aquí hi podreu trobar notícies, explicacions, tutorials… que us permetran aprofitar al màxim les prestacions que ofereix aquesta base de dades.

Cerca a la base de dades

•  Necessiteu cercar de manera més acurada la base de dades? Amb l’entrada Canvis en la cerca avançada us expliquem com funciona aquesta modalitat de cerca.
• PubMed és un recurs que permet filtrar els resultats de les cerques de moltes maneres, de tal manera que es pot obtenir una llista de resultats útils i pertinents. Si voleu conèixer com funcionen els filtres, consulteu la notícia Canvis a PubMed: filtres en comptes de límits.
• Heu realitzat diverses cerques i voleu desar-les en un arxiu? A PubMed: tot l’historial de cerca en un Excel trobareu les indicacions per fer-ho.
• Si voleu cercar a la base de dades des d’un dispositiu mòbil, us recomanem que llegiu PubMed mobile.

Els registres bibliogràfics

• Quina informació sobre els autors conté la base de dades? a la notícia PubMed i les filiacions dels autors us ho expliquem.
• Què és el PMID? Serveix per a alguna cosa? Ho trobareu tot sobre aquest identificador a PMID: un número màgic.
• Si voleu compartir els registres bibliogràfics a través de les xarxes socials, o voleu comentar els continguts dels articles podeu trobar com fer-ho a PubMed i les xarxes socials.

Desar els resultats d’una cerca

• Podeu desar registres d’una cerca en format .txt o enviar-los per correu electrònic… però sabíeu que també els podeu desar en un arxiu compatible amb fulls de càlcul tipus Excel? A l’entrada CSV: nou format per als resultats de PubMed us ho expliquem.
• Aquesta base de dades té un format d’arxiu específic per a exportar els resultats d’una cerca als diferents programes de gestors de referències. Podeu saber com funciona llegint PubMed i gestors de referències: novetat.

Altres eines de PubMed

• MyNCBI és una eina que permet personalitzar l’ús de PubMed. Un cop creat el compte d’usuari, MyNCBI ens proporciona un espai virtual on guardar les cerques, crear alertes, desar els documents o els filtres preferits, etc. Si voleu saber com funciona aquest espai propi dins de PubMed, llegiu les notícies que hem publicat a Medibloc sobre MyNCBI.
• Com ja sabeu, dins del camp de les ciències de la salut els títols de les revistes es presenten en format abreujat. PubMed ofereix una eina molt útil si necessitem saber el títol abreujat d’una revista, així com també permet saber el títol complet d’una publicació de la qual només en tenim el títol abreujat. Us ho expliquem a I quin és el títol exacte d’aquesta revista?.

Recordeu, també, que des del Servei de Biblioteques de la UAB hem realitzat guies i tutorials sobre PubMed:

• Accedir a PubMed com a usuari de la UAB: sabeu que podeu accedir a les revistes digitals subscrites per la UAB des de PubMed? En aquesta guia us ho expliquem.
• Videotutorials sobre PubMed: la Biblioteca de Medicina de la UAB, amb la col·laboració del Centre de Recursos Docents de la Facultat de Medicina, va el·laborar una sèrie de videotutorials on s’explica l’eina PubMed; s’hi tracten aspectes com la cerca simple, cerca avançada, cerca amb MESH…
  

Cliqueu sobre la imatge per accedir al recurs

 
Esperem que tota aquesta informació us sigui útil… i recordeu que el personal de la Biblioteca de Medicina de la UAB està a la vostra disposició per a resoldre els vostres dubtes o per ampliar la informació!

L’any 2011, la National Library of Medicine va posar en marxa una versió Beta de PubMed Mobile amb l’objectiu de facilitar la cerca a la base de dades a través dels dispositius mòbils. Aquesta eina permet una millor visualització  de la informació continguda als registres bibliogràfics de la base de dades.

Des de 2011 fins ara, PubMed Mobile ha anat millorant les seves prestacions amb l’objectiu que la cerca a través de la versió mòbil sigui el més semblant possible a la cerca tradicional de la base de dades. A finals d’octubre de 2014 es va fer la darrera actualització de l’eina.

Si ara consulteu PubMed a través de PubMed Mobile, trobareu les següents prestacions:

• barra de cerca amb desplegable de cerques relacionades
• possibilitat d’activar 2 filtres: Review i/o Free full text
• presentació dels resultats en format abreujat: amb informació del títol de l’article, el nom del primer autor, títol de la revista, any de publicació i, si n’hi ha, els comentaris fets a PubMed Commons
• possibilitat de visualitzar l’àbstract de l’article desitjat
• a la pantalla de l’àbstract es troben les dades completes de l’article, amb tots els autors, un enllaç per veure les filiacions d’aquests autors, altres articles que hi estan relacionats temàticament  i, a més,  es tornen a mostrar els comentaris fets a PubMedCommons.

Ara per ara, PubMed Mobile no inclou eines com els filtres, la cerca avançada o el MESH; tot i així, és una eina que permet cercar a PubMed de manera còmoda i ràpida a través dels dispositius mòbils.

 Cliqueu sobre la imatge per accedir al recurs

A Medibloc us hem parlat diverses vegades de la base de dades Web of  Science (WoS), anteriorment anomenada Web of Knowledge (WoK), i molt abans també anomenada ISI Web of Knowledge (ISI WoK). Aquesta base de dades és popularment coneguda com la base de dades del factor d’impacte ja que proporciona accés al rànking de revistes amb factor d’impacte (a través del Journal Citation Reports – JCR –), així com també permet cercar autors i coneixer-ne l’evolució de la seva producció científica publicada en revistes amb impacte (mitjançant la Web of Science Core Collection – WoSCC –).

Avui volem recordar, però, que  la WoS és un portal que inclou diverses bases de dades i que, a banda del JCR i de la WoSCC, aquest recurs també dóna accés a d’altres bases de dades d’interès per a les ciències de la salut.

Avui us volem presentar aquestes altres bases de dades de la WoS.

•  MEDLINE: si parlem de l’àmbit de les ciències de la salut, òbviament cal començar amb aquesta base de dades. Es pot accedir a Medline a través de la WoS, permet buscar dins la base de dades a través dels termes MESH, activar filtres que delimitin la cerca (per idioma, tipus de documents, grups d’edat, gènere, espècie, etc.), de tal manera que l’investigador pot elaborar una estratègia de cerca acurada per tal d’obtenir resultats pertinents. Com a valor afegit, el fet de cercar a Medline a  través de la WoS permet saber si cada un dels documents trobats com a resultat de la cerca ha rebut cap cita provinent d’articles publicats a revistes amb factor d’impacte.

• Biosis Previews: base de dades que recull informació de publicacions especialitzades en l’àmbit de la biomedicina i les ciències de la vida. Aspectes com la recerca experimental, mètodes i instrumentació, estudis de laboratori, estudis ambientals, etc.  queden recollits dins d’aquest recurs. La cerca avançada permet activar filtres com el d’idioma, tipus de publicació, taxonomia, etc. La cerca de Biosis a través de la WoS permet saber si els resultats de la cerca han rebut cites provinents d’articles publicats a revistes amb factor d’impacte.

• SciELO Citation Index: la Scientific Electronic Library Online (SciELO)  és una plataforma per a la publicació electrònica de revistes científiques -provinents d’Amèrica Llatina, Portugal, Espanya i Sudàfrica – en accés obert. Aquesta plataforma inclou revistes de totes les àrees del coneixement; dins l’àmbit de les ciències de la salut, SciELO conté 383 revistes científiques. La cerca a aquestes publicacions s’ha integrat dins la plataforma WoS. La cerca avançada a aquesta base de dades permet filtrar la informació pels països de les revistes, idioma o per tipus de document.

• Korean Journal Database (KJC): és la darrera incorporació de la WoS. Aquesta base de dades recull la producció científica de Corea del Sud. Tot i que l’àmbit de les enginyeries és el que té més presència en aquest recurs, la KJC conté també una col·lecció molt interessant de revistes de medicina interna, psicologia, farmacologia, radiologia i medicina nuclear, pediatria, ginecologia i obstetrícia, rehabilitació, patologia, neurociències o bioquímica. La cerca avançada a aquesta base de dades permet limitar la cerca per idioma dels articles. La cerca a KJC a  través de la WoS permet saber si cada un dels documents trobats ha rebut cites d’articles publicats a revistes amb factor d’impacte.

Per tant, com podeu comprovar,  la cerca d’aquestes bases de dades a través de la plataforma Web of  Science (WoS) permet accedir als resultats de la recerca a través d’una única interfície.

Cliqueu sobre la imatge per accedir al recurs

Cada cop més, el món de les xarxes socials està molt present a la nostra societat i, evidentment, aquestes xarxes també estan tenint una presència important dins l’àmbit de la recerca.

La  interacció entre investigadors sempre ha estat cabdal per a la recerca, i  no es pot negar que les xarxes socials afavoreixen moltíssim aquesta comunicació: iniciatives com Academia.edu o Researchgate són molt conegudes i utilitzades pels investigadors, que així poden difondre i comentar la recerca realitzada. D’altra banda, mitjans com Twitter i Facebook també són eines emprades per a la difusió de la recerca.

Per tant no és estrany que PubMed, que és una font d’informació importantíssima per a la recerca dins l’àmbit de les ciències de la salut, hagi posat en marxa 2 serveis relacionats amb les xarxes socials.

Difusió dels registres

La primera iniciativa endegada, ha estat la possibilitat de difondre els registres de la base de dades a través de Twitter, Facebook i Google+. Des de fa uns mesos, quan s’accedeix al registre bibliogràfic dels articles de PubMed, sota l’àbstract dels articles es poden trobar les icones d’aquestes 3 xarxes.

PubMed Commons

Durant l’octubre de 2013, el National Center for Biotechnology Information (NCBI) va posar en marxa PubMed Commons, iniciativa que té com a objectiu fomentar el debat i els comentaris sobre els articles publicats a  PubMed. Per a poder realitzar comentaris a través d’aquesta plataforma, cal que els investigadors compleixin una sèrie de requisits, que podeu trobar detallats en aquesta pàgina web.

 
Aquest tipus d’iniciatives generen, però, un debat important, i és que ara mateix hi ha diverses qüestions que cal tenir presents:

Les publicacions científiques generen un debat important? Cal una plataforma específica per fer-ho o ja s’estan utilitzant altres mitjans per a realitzar aquest debat? Els autors dels comentaris han d’estar identificats per a evitar els “trolls”, o és necessari l’anonimat per evitar possibles represàlies davant de comentaris negatius?

 
Cal fer una reflexió prèvia sobre aquests assumptes per tal d’evitar possibles abusos i censures. En aquest sentit, recomanem la lectura d’una notícia publicada a Nature News que planteja totes aquestes qüestions, amb l’opinió de diversos experts i que pot resultar molt interessant:

El centre de terminologia TermCat acaba de publicar un nou diccionari en línia. Ens referim al Diccionari d’anatomia, amb més de 4000 entrades sobre conceptes relacionats amb l’anatomia humana.
De cada entrada en dóna els termes en català i les traduccions a l’anglès i castellà, així com la denominació de la nomeclatura internacional Terminologia Anatòmica (TA).
Es tracta de la segona edició del Dicionari d’Anatomia de 1993 editat pel mateix Termcat amb l’asserorament del doctor Götzens.
En aquesta ocasió ha comptat amb l’assessorament del Dr. Josep Reig, també de la UAB.

El passat 30 de Juliol, la FECYT ens informava, a través del Portal de acceso a la Web of Science, que la base de dades Journal Citation Reports (JCR) ja ha publicat les dades corresponents del Factor d’Impacte de 2013 de les revistes científiques.

Recordeu que JCR es pot consultar a través del portal Web of Science, i ofereix un rànquing de la qualitat de les revistes científiques més prestigioses dins les diferents àrees del coneixement; aquest rànquing es realitza a partir de l’indicador bibliomètric anomenat Factor d’Impacte (FI).

 
Cal tenir present que és probable que algunes dades ofertes per JCR siguin encara provisionals; en aquest sentit s’espera que al llarg del mes de septembre es podran donar les dades definitives del Factor d’Impacte de 2013 de totes les publicacions.

Molt sovint, els investigadors han de recopilar la seva producció científica per tal de sotmetre-la a un procés d’avaluació o d’acreditació. En realitzar aquesta tasca, els investigadors es troben amb un “petit” problema: al llarg dels anys han signat els articles de maneres diferents, o els seus noms apareixen amb error ortogràfics, i això dificulta enormement la localització de la producció científica dels autors a les diferents bases de dades.

Per solventar aquest problema, en els darrers anys han aparegut diferents iniciatives per identificar de manera unívoca els investigadors, les més conegudes han estat el ResearcherID (promoguda per Thomson Reuters) i Scopus AuthorID (iniciativa d’Elsevier ).

Aquestes dues iniciatives han estat molt útils per als investigadors però, en estar lligades a dues empreses privades, tenen l’inconvenient que per reunir el màxim nombre d’articles publicats, els investigadors necessiten tenir els 2 identificadors, un per a cada base de dades.

En aquest post us volem parlar d’una eina que pretén esser la solució a aquest problema: parlem d’ORCID, que significa Open Researcher and Contributor ID.

ORCID és una organització sense ànim de lucre que ha desenvolupat un identificador únic per als autors de treballs científics. Presenta una sèrie de característiques :

• Està recolzada pels principals editors (Nature Publishing Group, Thomson Reuters, Elsevier…) i per institucions de recerca (CERN, MIT, etc.)
• És un identificador basat en la norma ISO 27729:2012: cada investigador pot disposar d’un codi permanent que l’identifica de manera unívoca.
• ORCID es pot enllaçar amb els sistemes Scopus AuthorID i ResearcherID.
• S’integra en el cicle de l’edició científica, com pot ser la submissió d’articles científics a les editorials.
• Cobreix les necessitats de tots els actors implicats (autors, editors i institucions).

El codi ORCID està format per 16 dígits  i permet als investigadors disposar d’un codi d’autor persistent que permet distingir clarament la producció científica d’un autor. Un cop l’autor té assignat aquest codi, passa a disposar d’un espai digital on reunir i llistar tot el que ha publicat, la seva filiació actual, indicar una pàgina web pròpia, etc.

A la web de Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca podeu trobar tota la informació referent a ORCID: com donar-se d’alta, l’opinió d’investigadors que ja tenen ORCID, guies d’ajuda, etc.

Amb aquest post, a Medibloc volem recordar al PDI contractat de la UAB que fa uns dies es va publicar la convocatòria de l’AQU per a l’acreditació de la recerca del PDI de les universitats públiques de Catalunya. El termini de presentació de sol·licituds és del 3 al 28 de febrer de 2014.

El Servei de Biblioteques de la UAB va posar en marxa la web de Suport a l’acreditació i avaluació de la recerca que té com a objectiu d’ajudar al PDI a localitzar les bases de dades que proporcionen els indicadors necessaris per a acreditar-se.

El personal de la Biblioteca de Medicina està a la disposició del PDI per aclarir o ampliar qualsevol informació referent a les fonts d’informació i els indicadors de recerca requerits per a l’acreditació.

En el post d’avui, us volem seguir presentant els nous recursos digitals subscrits pel Servei de Biblioteques de la UAB. Si en una entrada anterior us vam presentar CINAHL, ara us parlarem d’un altre recurs d’interès:

• History of Science, Technology & Medicine

Aquesta base de dades conté, unificada, tota la informació procedent de 4 recursos diferents:

• Isis Current Bibliography of the History of Science
• Current Bibliography in the History of Technology
• Bibliografia Italiana di Storia della Scienza
• Wellcome Library for the History and Understanding of Medicine
  

Això fa que History of Science, Technology & Medicine esdevingui, doncs, la principal font d’informació d’àmbit internacional dins del camp de la història de la ciència, la tecnologia i la medicina. Indexa, aproximadament 9.500 títols de revista, però a més a més, també inclou informació procedent de congressos, llibres i altres tipus de documents.

La seva cobertura temàtica en Ciències i Enginyeries és molt àmplia, però si analitzem la cobertura dins l’àmbit de les Ciències de la Salut, ens trobem que en aquesta base de dades es poden trobar documents relacionats amb la història de la medicina, les neurociències, la psiquiatria, la farmàcia o la salut pública.

La base de dades permet realitzar cerques simples i avançades, podent triar si es vol fer la cerca només a un dels recursos, o fer-la als 4 recursos en conjunt.

Per tant, esdevé una font d’informació bàsica per als estudiants i investigadors de l’àmbit de la Història de la Ciència i la Medicina.

Cliqueu sobre la imatge per accedir al recurs

 
Recordeu que cal accedir a aquesta base de dades des dels ordinadors connectats a la xarxa de la UAB. Si feu la consulta des de fora del Campus, heu d’accedir-hi mitjançant el servei ARE.

Podreu trobar més informació sobre aquesta base de dades, així com també de la resta de recursos subscrits per la UAB a la web Condicions i guies d’ús de les revistes electròniques i les bases de dades.

Per a més informació, podeu contactar amb el personal de la Biblioteca de Medicina de la UAB