Medibloc

Des del dia 1 al 8 de desembre de 2014 estarà publicat al web de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, a disposició de la comunitat universitària, l’autoinforme elaborat pel Comitè d’Avaluació Intern (CAI) de la Facultat de Medicina per a l’acreditació del Màster Universitari en Farmacologia i Màster Universitari en Investigació Clínica Aplicada en Ciències de la Salut.

Les persones interessades en fer suggeriments i comentaris, els poden dirigir per escrit a l’adreça electrònica del deganat de la Facultat de Medicina (dg.medicina@uab.cat) indicant a l’assumpte “Comentaris a l’autoinforme”.

Els escrits no poden ser anònims i han d’anar amb el nom i cognom així com s’ha d’indicar al col·lectiu a què es pertany (estudiant, professorat, personal d’administració i serveis, altres). El termini per l’enviament d’aquests escrits són les 17 hores del dia 8 de desembre.

Aquest autoinforme es presentarà per a la seva aprovació, si escau, a la Junta de la Facultat que serà l’aforament per a discutir tots els suggeriments i comentaris rebuts. Amb posterioritat a la Junta de Facultat, l’autoinforme es trametrà a l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) per a iniciar el procés d’avaluació per part del Comitè d’Avaluació Extern (CAE).

Cada cop més, el món de les xarxes socials està molt present a la nostra societat i, evidentment, aquestes xarxes també estan tenint una presència important dins l’àmbit de la recerca.

La  interacció entre investigadors sempre ha estat cabdal per a la recerca, i  no es pot negar que les xarxes socials afavoreixen moltíssim aquesta comunicació: iniciatives com Academia.edu o Researchgate són molt conegudes i utilitzades pels investigadors, que així poden difondre i comentar la recerca realitzada. D’altra banda, mitjans com Twitter i Facebook també són eines emprades per a la difusió de la recerca.

Per tant no és estrany que PubMed, que és una font d’informació importantíssima per a la recerca dins l’àmbit de les ciències de la salut, hagi posat en marxa 2 serveis relacionats amb les xarxes socials.

Difusió dels registres

La primera iniciativa endegada, ha estat la possibilitat de difondre els registres de la base de dades a través de Twitter, Facebook i Google+. Des de fa uns mesos, quan s’accedeix al registre bibliogràfic dels articles de PubMed, sota l’àbstract dels articles es poden trobar les icones d’aquestes 3 xarxes.

PubMed Commons

Durant l’octubre de 2013, el National Center for Biotechnology Information (NCBI) va posar en marxa PubMed Commons, iniciativa que té com a objectiu fomentar el debat i els comentaris sobre els articles publicats a  PubMed. Per a poder realitzar comentaris a través d’aquesta plataforma, cal que els investigadors compleixin una sèrie de requisits, que podeu trobar detallats en aquesta pàgina web.

 
Aquest tipus d’iniciatives generen, però, un debat important, i és que ara mateix hi ha diverses qüestions que cal tenir presents:

Les publicacions científiques generen un debat important? Cal una plataforma específica per fer-ho o ja s’estan utilitzant altres mitjans per a realitzar aquest debat? Els autors dels comentaris han d’estar identificats per a evitar els “trolls”, o és necessari l’anonimat per evitar possibles represàlies davant de comentaris negatius?

 
Cal fer una reflexió prèvia sobre aquests assumptes per tal d’evitar possibles abusos i censures. En aquest sentit, recomanem la lectura d’una notícia publicada a Nature News que planteja totes aquestes qüestions, amb l’opinió de diversos experts i que pot resultar molt interessant:

Des del passat 11 de juliol, els alumnes, professors i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona poden accedir a la revista JoVE – Journal of Visualized Experiments-

JoVE és una revista científica que té la particularitat que no publica articles a la manera “tradicional”, sinó que publica els treballs científics en format vídeo. Això permet que els investigadors no només coneguin els resultats finals d’una recerca, sinó que també poden visualitzar el procés científic que s’ha seguit per obtenir aquests resultats. Per tant, ens trobem davant d’ una nova eina per a l’aprenentatge d’experiments dirigida als investigadors i als estudiants.

I és que, segons els editors de JoVE, és la possibilitat de visualitzar el procés científic el que facilita la transferència de coneixement, per això aquesta publicació és innovadora.

JoVE conté, originalment, 9 seccions especialitzades, de les quals la UAB n’ha subscrit 5:

• Neuroscience
• Immunology and Infection
• Clinical and Translational Medicine
• Bioengineering
• Biology

L’adquisició és fruit de la col·laboració entre el Servei de Biblioteques de la UAB i alguns departaments i instituts, després de la presentació de JoVE a professors i investigadors de les Facultats de Medicina, Biociències, Ciències i Veterinària el passat 5 de juny.

Podeu accedir als fons subscrits directament clicant a les seccions que us acabem d’indicar, o bé mitjançant la web general de la publicació www.jove.com.

Cliqueu la imatge per accedir al recurs

Cada cop més, s’està estenent l’ús de les apps per a la nostra vida quotidiana: per aprendre idiomes, per a conèixer la predicció del temps, per a triar allotjaments, restaurants… les possibilitats semblen infinites.

I l’àmbit de les ciències de la salut no és un món aliè a aquesta nova tendència: la necessitat d’obtenir informació sobre temes relacionats amb la salut per part de la ciutadania, així com la demanda dels professionals de la salut per a disposar d’eines que els facilitin el seu dia a dia, ha fomentat la creació de moltíssimes apps sobre salut.

El problema, com sempre, és que la informació sobre salut és un tema molt sensible i, per tant, és necessari que les eines emprades ofereixin una informació fiable. I és amb l’objectiu d’oferir eines que ajudin a destriar quines apps de qualitat hi ha actualment, que us parlem de l’Informe 50 mejores apps de salud en español.

Aquest informe, elaborat per la iniciativa App Date, té com a objectiu:

“[…] aportando una selección de las apps en español que destacan por su calidad, utilidad médica y contribución a la mejora de la salud, cuya información se ha recogido hasta el mes de enero de 2014.”

En aquest informe, a banda de donar una llista d’apps, es fa una anàlisi de l’evolució i creixement de les apps de salut, la necessitat de disposar d’eines que discriminin la qualitat d’aquestes aplicacions, com ha anat evolucionant la demanada d’informació sanitària per part de la ciutadania, així com també s’indica la metodologia seguida per a la selecció de les millors apps.

Pel que fa a la llista d’apps recomanades, podem veure que es poden trobar eines destinades a donar informació sobre salut a la ciutadania, així com també es troben apps que dónen suport als professionals de la salut en l’exercici de les seves funcions.

De cada una de les apps llistades, l’informe proporciona tota la informació:

• nom
• plataforma
• categoria
• núm. de descàrregues
• preu
• idioma
• creadors
• any de creació
• núm. d’actualitzacions
• descripció

Amb totes aquestes dades és possible conèixer les millors apps i triar-ne la que s’ajusti més a les nostres necessitats.

Cliqueu la imatge per accedir al recurs

El passat dia 26 de maig es publicava la 5a edició del Ranking I-UGR de universidades segons àmbits de coneixement, feta pels experts en econometria de les universitats de Navarra i Granada
La classificació varia segons els camps científics analitzats, uns 12. Per ser més precisos divideixen, també, els camps en 37 disciplines, cadascuna amb els seu propi rànking.
La classificació és basa en IFQ2A-Index, un barem que té en compte sis indicadors bibliomètrics, tant pel que fa a la producció científica com l’impacte que aquesta genera.
La font de les dades per a l’anàlisi està extreta de la base de dades de Thompson Reuters: Web of  Science.

Doncs bé, la UAB, en el camp de la medicina i la farmàcia, queda classificada en una meritòria segona posició a nivell estatal en el darrer lustre (2009-13). Només superada per la Universitat de Barcelona.

 
Amb resultats força similars si es mira disciplina a disciplina.

 
L’infome complet es pot descarragar des d’aquest enllaç.

Amb el post d’avui us volem desglossar les novetats sobre les subscripcions del 2014, realitzades pel Servei de Biblioteques de la UAB,  pel que fa a les bases de dades i revistes electròniques de l’àmbit de les Ciències de la Salut.

Un dels elements que més ha afectat a les subscripcions en aquesta àrea, és el fet que la base de dades clínica MD Consult va desaparèixer el passat 31 de desembre de 2013. L’editorial Elsevier va decidir tancar-la per donar pas a un nou producte que ha vingut a substituir-la.

Davant la impossibilitat de poder assumir l’import d’aquest nou producte, s’han destinat els diners de l’antiga subscripció a MD Consult a l’adquisició d’algunes de les publicacions que es trobaven dins d’aquesta base de dades, prioritzades pel nombre de consultes rebudes durant els últims 6 anys. Així com també s’han subscrit títols indispensables pels Graus d’Infermeria i Fisioteràpia.

Els títols de les noves revistes digitals subscrites per al 2014 són:

• New England Journal of Medicine
• Surgical Clinics of North America
• Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry
• Otolaryngologic Clinics of North America
• Chest
• American Journal of Kidney Diseases
• Clinics in Chest Medicine
• Gastroenterology Clinics of North America
• Infectious Diseases Clinics of North America
• Tratado de Kinesiterapia
• Nursing (edició espanyola)

Pel que fa a les bases de dades, aquest 2014 s’ha subscrit:

• CINAHL: sobre la qual ja hem publicat una entrada a Medibloc

A més a més, aquest any també tenim accés digital a:

• History of Science, Technology & Medicine: base de dades sobre la que publicarem més informació properament
• Investigación y Ciencia
• Mente y cerebro

I a través de la CBUC, la UAB té accés a:

• Archives of Clinical Neuropsychology
• Clinical Infectious Diseases
• The Journal of Infectious Diseases
• 245 llibres digitals de temàtica multidisciplinar

Tot aquest fons serà accessible des del Catàleg de les Biblioteques de la UAB i des de l’eina Trobador+.

Recordeu que si voleu accedir a aquests recursos des d’ordinadors que no pertanyin al Campus de la UAB, necessitareu el servei ARE per consultar-los.

Des del passat 13 de gener, el portal de la Web of Knowledge (WOK) ofereix una nova plataforma de consulta, i a Medibloc us volem fer cinc cèntims d’aquest canvi.

La WoK és un recurs, elaborat per Thomson Reuters, que ha esdenvingut una de les principals eines pels investigadors de totes les àrees del coneixement, ja que ofereix les dades del factor d’impacte de les revistes, o l’índex h dels investigadors.

… I quins són els principals canvis d’aquest recurs?

• una nova interfície de consulta: on es veuen canvis estètics (els colors, els menús, etc.)
• un canvi de nom: la plataforma ja no s’anomena Web of Knowledge, sinó que el nou nom és Web of Science (WoS)
  
• per distingir-ne el nom, la base de dades que abans es deia Web of Science, ara s’anomena Web of Science Core Collection (WOSCC)
  
• l’accés als recursos Journal Citation Reports (JCR)  i Essential Science Indicators és ara molt més visible
• s’ha creat un menú desplegable des d’on es pot triar quina base de dades de la WoS es vol consultar
• la pantalla de cerca de la WOSCC s’ha simplificat
• una nova opció permet refinar els resultats de la cerca, per tal d’obtenir-ne els articles que són d’accés obert (open access)
• un enllaç entre la WOSCC i JCR, que permet cercar un article i saber-ne, immediatament, el factor d’impacte, quartil i àrea de la revista on s’ha publicat aquest article
• una millora en la visualització dels resultats

Podreu trobar més informació en aquest enllaç.

Recordeu que les biblioteques de la UAB organitzen sessions de formació gratuïtes de la base de dades Web of Knowledge. Podeu consultar la programació de cursos i fer-ne la inscripció a la pàgina web de Formació a les Biblioteques.

En el post d’avui us volem presentar Mendeley Premium, la nova eina de gestió de citacions bibliogràfiques que la UAB posa a disposició dels seus usuaris. Aquesta eina substituirà el gestor Refworks, al qual ja no s’hi podrà accedir a partir del 31 de desembre de 2013.

Mendeley Premium s’ha subscrit dins del marc del Consorci de Biblioteques Universitàries Catalanes (CBUC), i en els propers mesos s’anirà implantant a totes les universitats públiques catalanes.

Què és Mendeley?

Mendeley és una eina gratuïta, molt coneguda ja per la comunitat investigadora d’arreu del Món. Cal tenir present que no és només un  gestor de referències bibliogràfiques, sinó que, a més, també és una xarxa social per a investigadors que permet:

• crear un perfil de recerca on incloure la producció científica pròpia, el currículum… i fer-los visibles per a la resta d’investigadors amb compte a Mendeley
• afegir arxius adjunts
• crear un grup de treball amb 3 investigadors més, per a poder col·laborar en un espai privat
• la consulta a través de dispositius mòbils

I què és Mendeley Premium?

Partint dels mateixos serveis que ofereix la versió gratuïta de Mendeley , Mendeley Premium ofereix unes prestacions superiors:

• més capacitat d’emmagatzematge d’arxius adjunts (fins a 5 Gb)
• possibilitat de crear un nombre ilimitat de grups de treball amb d’altres investigadors: cada grup de treball pot estar format per 25 components com a màxim.

A la UAB ja s’ha posat en marxa aquesta eina, la qual cosa significa que en el propers 2 mesos i mig – fins el 31 de desembre – caldrà migrar totes les referencies de Refworks a Mendeley Premium.

El Servei de Biblioteques de la UAB ha elaborat una pàgina web on s’ofereix tota la informació necessària:

• com donar-se d’alta a Mendeley Premium
• què cal fer si un usuari ja té creat un compte a la versió gratuïta de Mendeley
• com migrar els registres de Refworks a Mendeley Premium

Cal tenir present que les condicions de subscripció d’aquest producte marquen que només els usuaris que estiguin actualment vinculats a la UAB podran accedir a Mendeley Premium. Per comprovar -ho, el sistema solicitarà el correu institucional de la UAB.

Totes aquelles persones que ja no estiguin vinculades a la UAB (antics alumnes, etc.) podran migrar les dades de a la versió gratuïta de Mendeley.

El personal de les Biblioteques de la UAB està a la vostra disposició per donar-vos informació i suport sobre Mendeley Premium.

Durant el mes d’Octubre, els professors, alumnes, investigadors i PAS de la Universitat Autònoma de Barcelona poden accedir a un portal de llibres electrònics de Cambridge Books Online (de l’editorial Cambridge University Press).

Aquest portal, al qual s’hi pot accedir durant un període de prova, s’anomena University Publishing Online i conté llibres electrònics de totes les àrees temàtiques, essent els temes més destacats els següents:

• Medicina
• Ciències i Enginyeries
• Ciències Socials
• Humanitats
• Ensenyament de l’anglès (English Language Teaching)

Per tant, durant tot aquest mes d’Octubre podreu accedir lliurement a tots els continguts i consultar-los. Si considereu interessant sol·licitar l’adquisició d’algun dels llibres electrònics d’aquest portal, podeu posar-vos en contacte amb la vostra biblioteca de referència.

Imatge extreta de: https://universitypublishingonline.org/home.jsf

Recordeu que per accedir a aquesta col·lecció de llibres digitals, cal connectar-hi amb ordinadors pertanyents a la xarxa de la UAB. Si voleu accedir-hi des de fora del Campus, podreu fer-ho a través del servei ARE (Accés als Recursos Electrònics)

El passat mes de maig es va publicar la 4a edició del Rankings I-UGR de Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas.

Aquest rànquing, elaborat pel grup EC3: Evaluación de la Ciencia y de la Comunicación Científica amb la col·laboració de SCI2S: Soft Computing and Intelligent Information Systems, analitza les dades dels articles que les  universitats espanyoles han publicat a revistes amb factor d’impacte.

D’aquestes dades recollides, el grup EC3 en fa un anàlisi i n’elabora un  índicador: l’IFQ²A-Index, que valora tant aspectes quantitatius – nombre de documents publicats, cites rebudes, índex H dels autors – com  aspectes qualitatius – mitjana de cites rebudes, percentatge de documents publicats a revistes del 1er quartil, núm. de documents altament citats – de la producció científica de les universitats espanyoles.

I és a partir de l’indicador IFQ²A-Index que s’elabora un rànquing de totes les universitats d’Espanya.

Segons les dades extretes de la 4a edició,  d’entre totes les universitats espanyoles, la Universitat Autònoma de Barcelona ocupa la 2a posició dins l’àrea de la Medicina i Farmàcia (la primera posició pertany a la Universitat de Barcelona).

Aquest recurs permet :

• elaborar rànquings de les universitats per disciplines
• comparar la posició de diferents universitats  (d’una mateixa autonomia o de diferents comunitats autònomes)
• consultar quin és el perfil de recerca d’una universitat concreta

Us proporcionem les dades completes d’aquest recurs: