Medibloc

Dels 3 a 5 de març proper es cel·lebrarà a Pamplona el VII Congreso de Oncología para Estudiantes, en concret a la Universidad de Navarra. Congrés dirigit a estudiants de medicina, bioquímica, biologia, nutrició, farmàcia i infermeria.

El programa és accesible a la Xarxa. En destaquem les quatre conferències magistrals:

• Plan Estratégico del Instituto Catalán de Oncología: Un modelo de atención oncológica. Dr. José Ramón Germà de l’Institut Català d’Oncologia
• Cáncer y Familia: más allá de la genética del cáncer. Dr. Ignacio Blanco, també de l’ICO.
• Estudio del sufrimiento en el contexto del enfermo con cáncer. Prof. M González-Barón. Director de la Cátedra de Oncología Médica y Medicina Paliativa, Universidad Autónoma de Madrid
• ¿Enfermos con cáncer? Algo más que pacientes. Dª Begoña Barragán, presidenta del Grupo Español de Pacientes con Cáncer (GEPAC) y presidenta de la Asociación Española de Afectados por Linfoma (AEAL)

Podeu seguir el Congreso via

• Facebook
• Tuenti

Vídeo de presentació:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bA-OixV1FbU[/youtube]

Demà divendres 11 està programat un seminari extraordinari a la Facultat de Medicina, organitzat per l’Institut de Neurociències.
Aquest seminari serà impartit per David A Johnson del Clinical Neuropsychologist. El títol:

david . Johnson

L’amfitrió de l’acte serà el doctor Ignacio Morgado i el lloc l’Aula 24 de la Facultat de Psicologia.

Que el consum de cocaïna no pot ser bo per al cos és un fet que hom dedueix intuïtivament. Doctors de l’Hospital Germans Trias i Pujol, a més, n’han quantificat els estralls.

L’equip dirigit pel Cardiòleg Xavier Carrillo i format per Antoni Curós, Robert Muga, Jordi Serra, Arantza Sanvisens i Antoni Bayes-Genis ha estat estudiant els ingressos a la unitat coronària de l’hospital entre 2001 i 2008, uns 3970.

El resultat assenyala que en aquest període s’han multiplicat per tres (de 6,8% a 21,7%) els casos de malalts menors de 50 anys ingressats per síndrome coronària aguda que són consumidors de cocaïna. Síndrome que inclou els infarts de miocardi i les angines de pit. Una de les conseqüències ha estat incorporar als protocols d’atenció en aquests casos un historial i un test de consum de la citada droga.

Prevalença anual del consum de cocaïna segons la història clínica del pacient i anàlisi d'orina de cocaïna

Així, per Antoni Curós, cap de la unitat, “els resultats posen de manifest els efectes perjudicials que la cocaïna té sobre el cor”, abans d’actuar cal que els metges coneguin l’historial del pacient jove amb la droga ja que “el tractament és diferent per als consumidors i els no consumidors, i el fet que el pacient conegui la relació causa-efecte pot facilitar la seva decisió d’abandonar el consum de cocaïna”.

La cocaïna té dos efectes especialment negatius per a la salut: provoca vasoconstricció i altera la coagulació, tot espessant la sang.

Es pot consultar l’article prèviament a la seva publicació a l’European Heart Journal a:

Un grup de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia ha identificat marcadors per a les cel·lules de glioma-iniciador, responsables d’iniciar els tumors, de fer-los renéixer i de la metàstasi.
L’equip dirigit per Joan Seoane, professor de l’ICREA, demostra que algunes cèl·lules cerebrals tumorals, les més nocives i les més resistents als tractaments, tenen alts marcadors de proteïnes CD44 i Id1. Identificats aquests marcadors és més fàcil trobar possibles fàrmacs que inhibeixen aquestes proteïnes.

Podeu accedir a l’article original tot clicant-ne el títol:

Anido J, Sáez-Borderías A, Gonzàlez-Juncà A, Rodón L, Folch G, Carmona MA, et al. TGF-β receptor inhibitors target the CD44high/Id1high glioma-initiating cell population in human glioblastoma. Cancer Cell. 2010 12/14;18(6):655-68.

Recentment el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha inaugurat el nou portal Canal Salut Càncer que pretén recopilar la informació disponible a la Xarxa sobre la neoplàsia maligna.
Aquest portal s’estructura en dues parts: una amb tota la informació per ciutadans i pacients (prevenció, detecció, conviure amb la malaltia…) i l’altra amb la corresponent informació per a professional de la salut (OncoGuies, estadístiques, diagnòstic…)

Font de la imatge: elaboració pròpia

La informació s’estructura en tres parts: a la part esquerra hi trobem el menú de navegació, tant per ciutadans com professionals. La informació clicada ens apareix al cos central de la web i depenent d’aquesta la columna dreta ens mostrarà més informació amb enllaços adients.
A més a més, a la plana principal, en aquesta columna dreta hi apareixen destacats el Pla director d’oncologia de Catalunya i la Xarxa de bancs de tumors de Catalunya.
Val a dir que podeu estar informats de les novetats sobre el càncer a Catalunya tot subscrivint-vos al seu canal rss

És desembre, i com ja és habitual,temps de la Marató de TV3. Aquest any estarà dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Una patologia que segons l’Institut Guttmann, a Catalunya té una prevalença de 500 persones cada milió d’habitants. Entre 140 i 160 casos nous anuals de lesions medulars. Pel que fa a les lesions cerebrals adquirides, la Dra. Immaculada Bori de Fortuny, de la Unitat de Rehabilitació de Dany Cerebral, de l’Hospital de la Vall d’Hebron quantifica en un 80% les que tenen origen en un accident automobilístic, amb una incidència de 200-281 casos per cada 100.000 habitants. L‘ictus té una incidència de 245 casos pel mateix nombre d’habitants.

Si sou conductors cal que llegiu aquest document: “Sinistralitat i discapacitat, algunes xifres esfereïdores

Per saber-ne més:
Al catàleg de la UAB, busqueu: Medul·la espinal — Ferides, lesions, etc. , així com Cervell — Ferides, lesions, etc. i Ictus
A Pubmed cal que feu la cerca Spinal Cord Injuries com a major topic, o bé l’equivalent per a les cerebrals adquirides
A L’Índice Médico Español cal buscar Lesión medular y Traumatismo craneoencefálico al camp de descriptores.
Cerqueu spinal cord Injury com a keyword al grup de revistes d’Informa healthcare

Diccionaris

Spinal Cord Injury al The Gale Encyclopedia of Neurological Disorders
Spinal Cord Injury a The Gale Encyclopedia of Nursing and Allied Health.

Cliqueu la imatge per accedir al vídeo. Font: TV3

Enllaços d’interés

• Institut Guttmann hospital de referència per al tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral de les persones amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o una altra gran discapacitat d’origen neurològic.
• Associacions de malalts recopilades per la Marató
• Lesiones de la médula espinal, tutorial de Medline Plus en castellà
• Lesión modular básico a la web de Lesiónmodular.org, el portal de malalts medulars
• Capacitar les discapacitats, presentació de la 8a Jornada d’Estudiants. Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna Curs 2010-2011

Podeu seguir la Marató al…

• Bloc de la Marató
• Twitter de la Marató
• Facebook

La Marató és més que un programa de televisió en tant que involucra més de 2800 voluntaris i realitza més de mil actes de suport arreu del país. Modestament, com cada any, li dediquem un post. Podeu colaborar-hi …

• Trucant al 905 11 50 50 el mateix 19 de desembre
• De l’1 de desembre d’enguany al 31 de desembre del 2011 al Servicaixa : Internet (www.tv3.cat/marato)
• Fent una transferència bancària a La Caixa, al número de compte 2100 0555 31 0201001500

El dimarts 30 de novembre es constituí el nou Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras, l’objectiu del qual és devenir un centre de referència en recerca biomèdica pel que fa a les malalties de la sang i la leucèmia especialment.

L’institut estarà gestionat per la Generalitat de Catalunya, la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, amb presència al patronat de l’Ajuntament de Badalona, les universitat Autònoma i de Barcelona. De fet tindrà dos seus: una a l’Hospital Clínic i l’altra a l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Imatge microfotogràfica de la leucèmia linfocítica

Font: University of Mariland

L’Institut ha de comptar amb 8 o 10 equips de treball, i tindrà una plantilla d’un centenar de col·laboradors entre investigadors i personal auxiliar. Les línies d’investigació establertes són les següents

• Les leucèmies agudes
• Les síndromes limfoproliferatives
• Les gammapaties monoclonals
• Les síndromes mieloproliferatives i mielodisplàsiques
• El trasplantament de progenitors hematopoètics
• Les complicacions associades a procediments terapèutics
• Les trombosis i hemopaties malignes
• Els assajos clínics
• Les hemopaties malignes i la coagulació

La Fundació Josep Carreras fa anys que lluita contra la Leucèmia. La Nerea, estudiant de Medicina, us ho pot explicar

Avui dia 1 de desembre és el Dia Mundial contra la SIDA.

Per això la Fundació Autònoma Solidària organitza a la plaça cívica entre les 10 i les 14 un stand informatiu sobre la SIDA. Dins aquesta carpa s’organitzaran tallers de sexe segur i hi podeu trobar posters, fulletons i preservatius.
També a la plaça cívica els Joves per l’Alliberament Lesbià Gai (JALG) de la UAB i el col·lectiu “Sense Vergonya” realitzaran altres accions paral·leles.

Us recomanem dos enllaços: el de Sidastudi, amb article del seu director: David Paricio, i el tag de SIDA d’aquest mateix bloc.

La Fundació Lilly ha otorgat el premi MEDES10 a la Millor Publicació de Recerca Clínica Original al doctor Juan Pedro-Botet.

Dins les VI Jornades MEDES, Medicina en español, Juan Pedro-Bonet rebé el premi citat, per publicacions derivades d’una recerca biomèdica original, en castellà, en la catgoria de recerca clínica. L’article guardonat és: Chillarón JJ, Flores-Le-Roux JA, Goday A, Benaiges D, Carrera MJ, Puig J, et al. Síndrome metabólico y diabetes mellitus tipo 1: Prevalencia y factores relacionados. Revista Española de Cardiología. 2010 4;63(4):423-9. Pedro-Bonet és responsable de la Unitat de Lípids i Risc Vascular de L’Hospital del Mar. El Servei de Biblioteques de la UAB té subscrita la Revista Espanyola de Cardiología

Juan Pedro-Botet Font: Diario Médico

El 8 de novembre de 1895 el físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen descobrí els raigs X. Nom que reberem degut al desconeixement de la seva naturalesa.
Röntgen havia estat experimentant amb els tubs de Hittorf-Crookes, en concret analitzava els raigs catòdics per tractar d’evitar la fluorescència violeta. Quan es feu fosc, amb el tub encès i tapat amb cartó negre descobrí sobre un banc un resplendor groc verdós. Era una solució de cristalls que s’enfosquia en apagar el tub. No semblava importar que posés els cristall més llunys o tapés amb més cartrons el tub. Els raigs travessaven tant el cartró com alguns metalls. En les set setmanes següents es dedicà a experimentar amb els raigs, descobrí que afectaven a les plaques fotogràfiques.
Finalment, provà a experimentar amb la seva dona. Durant quinze minuts dirigí els raigs a lla seva mà sobre la placa fotogràfica. El resultat fou sorprenent, es veien els ossos de la mà envoltats d’una penombra corresponent a la carn. Era la primera radiografia.

Imatge de portada del Google el dia de la aniversari

Rebé diverses distincions científiques, entre elles el Nobel de física de 1901. No volgué patentar el seu descobriment.

Amb el temps es desenvolupà una nova especialitat mèdica, la radiologia