Medibloc

Amb El Paréntesis repetim malaltia. Élodie Durand és una jove estudiant d’arts decoratives a qui li diagnostiquen epilèpsia. Agreujada, posteriorment, amb un tumor cerebral. Durant set anys lluitarà contra la malaltia que li afectà greument les seves facultats mentals. Recuperada, amb els seus records i els dels familiars, reconstruirà aquest buit (el parèntesi) en format de novel•la gràfica.

Com a la resta de còmics on es narra un procés de malaltia, hi podem veure reflectits els diagnòstics, les teràpies, etc: Neuroradiologia estereotàctica, astrocitoma, ganglioneuroma… Especialment interessant són les vinyetes, a doble plana, de les deliberacions dels neuròlegs… sobre el seu cervell.

 

 

Cliqueu la imatge per veure-la ampliada

 
Però més que una narració lineal i estructurada, el que es vol reflectir principalment són els sentiments de l’escriptora envers la malaltia, la qual li afecta, greument, l’intel•lecte. Élodie sap expressar la por, la impotència i l’angoixa que la pèrdua de facultats comporta.
Aquesta impotència li genera ràbia contra el personal mèdic.

 

 

 
La seva vida gira al voltant de la rutina hospitalària

 

 
Els estralls del tumor són cada cop més intensos. No sap orientar-se, no es pot relacionar. Oblida coneixements bàsics…

 

 
Fins i tot, oblida el seu nom

 

 
Malgrat tot, Élodie no deixa de dibuixar durant la seva malaltia, tot i que les seves creacions són força diferents i inquietants

 

 
Durand no es podria imaginar que, anys després, ja recuperada, rebria el
guardó de millor autor revelació de 2011 al prestigiós Festival d’Angoulême, precisament dibuixant el seu patiment.

 
 

Tags: Còmics