Xavier Rambla Sociologia

En un procés d’innovació social digital els innovadors col·laboren a través d’eines digitals per donar resposta a un ventall de necessitats socials en un grau que no era imaginable abans d’internet. Un projecte de recerca ha detectat una gran quantitat d’iniciatives d’aquesta mena a tota Europa (aquí) .

L’interès per la innovació social sovint s’associa amb l’expectativa que la implicació d’activistes, fundacions, empreses i noves organitzacions descobreixi noves maneres de generar valor social (per exemple, alguns editors de la Stanford Social Innovation Review comparteixen aquesta visió). Tanmateix, altres observadors fan afermament en la importància crucial del debat públic i de la decisió política (per exemple, Francesca Bria).

Els resultats de la innovació social es poden avaluar d’acord amb la seva contribució a crear sistemes nacionals d’innovació. D’acord amb Bernt-Ake Lundvall, els components d’aquests sistemes són els processos de les organitzacions, la interacció entre les organitzacions i el seu context institucional (aquest darrer, configurat per una mena de mercats laborals, sistemes educatius, mercats financers, estats del benestar i règims de propietat intel·lectual).

L’impacte de la innovació social es pot avaluar d’acord amb la seva contribució al desenvolupament de les capacitats humanes bàsiques. La recerca inspirada en la teoria d’Amartya Sen mesura aquestes capacitats a partir de diverses dimensions: l’ingrés mitjà d’un territori; l’esperança de vida; l’escolarització, l’alfabetització i el rendiment acadèmic de la població escolar; i finalment, les condicions socials i urbanístiques de l’habitatge.

The Austrian Foundation for Development Research has just published this policy brief (here)

Master’s degrees often require students to take an internship. In social sciences, development and education studies this activity normally consists of collaborating with a research center, an NGO, an international organisation or a government agency.

Both the mentors who receive a student in an external organisation and the coordinators of internships in universities participate in the assessments of internships. As a rule, mentors fill a grade sheet focusing on students’ interpersonal skills. Students submit varied types of academic reports to their coordinator, normally including pieces of their work, reflection on their activity and more formal analyses. GLOBED internship will start in the Summer of 2016. Students’ reports will include an analysis of the organisation and a collection of evidence showing their activity there.

Students can analyse either a programme or an organisation by applying a very simple criterion, namely looking at how the strategy, the processes and the results match. An array of tools are quite helpful to conduct these analyses:

• The UNDP evaluation handbook, the European Framework for Quality Management method, the Ivàlua Guies d’Avaluació (in Catalan), the EU Project Cycle Management guidelines and many other general outlines follow the whole journey from design through implementation up to results.
• Strenghts, Weaknesses, Opportunities and Threats analysis as well as Systems Grant-Making provide valuable support to make sense of strategies.
• Finally, contribution analysis and randomised controlled trials account for results.

El treball de recerca de batxillerat requereix que formuleu preguntes sobre un tema (aquí). En aquest post us en proposo algunes sobre les desigualtats socials.

• Per què una cinquena part de la població europea corre risc de pobresa o exclusió social? Mireu l’indicador AROPE d’EUROSTAT i penseu en diversos països, localitats, grups socials o altres aspectes.
• Per què la taxa d’ocupació laboral dels homes és més alta que la de les dones gairebé a tot arreu? Fixeu-vos en aquesta dada de Gapminder, i una altra vegada projecteu-la sobre diverses realitats.
• Per quina raó la desigualtat entre rics i pobres ha augmentat recentment als països on l’ingrés per càpita és més elevat? L’OCDE ha detectat aquesta tendència.
• Per quina raó els grups ètnics no tenen les mateixes oportunitats educatives? La igualtat d’oportunitats forma part dels drets humans. Als Estats Units els resultats escolars dels estudiants dels qui parlen anglès a casa són  molt millors que els resultats dels qui no parlen aquesta llengua a casa. A Canadà, però, no s’observa aquesta desigualtat. En països d’ingrés mitjà s’observen també desigualtats entre grups ètnics a Brasil i a Sud-Àfrica. L’Observatori de l’Educació per Tothom ho documenta en aquests gràfics.

A  més dels webs esmentats, podeu fer servir també aquests altres recursos:

• Gestors bibliogràfics, per exemple, la xarxa social Mendeley.
• Aladí, Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona.
• Opinió especialitzada online: Project Syndicate (multilingüe), Open Democracy (anglès), Le Monde Diplomatique (francès i multilingüe)
• Buscadors acadèmics: Google Acadèmic.

Les organitzacions són instruments per assolir objectius, generen estructures de govern, fan servir recursos i operen a través de relacions socials. Això vol dir que hi participen persones que han d’interactuar amb altres, que han de prendre decisions en contextos d’incertesa, que de vegades aconsegueixen el que volen, però sovint es troben amb resultats inesperats de les seves accions. Normalment aquests participants fan servir el seu coneixement expert, i n’adquireixen de nou. A les organitzacions la tecnologia forma part d’un entramat complex de circumstàncies i accions humanes.

La gestió de les connexions entre l’organització i la tecnologia, doncs, no n’hi ha prou a recordar conceptes o aplicar procediments senzills. Aquesta activitat professional requereix un aprenenetatge complex, és a dir, una capacitat de relacionar conceptes, determinar les causes d’un fenomen, analitzar els diferents factors d’una circumstància o aplicar teories generals a un cas concret. És el que es diu ‘nivell relacional’ dels resultats observats de l’aprenetatge a l’educació superior (vegeu aquí).

Heu assolit aquest nivell d’aprenenttge si heu sabut analitzar de quina manera els diferents components del model EFQM contribueixen a una gestió de qualitat. N’apunto alguns exemples extrets dels vostres exercicis:

• Estratègia: una beguda energètica ha aconseguit associar la seva imatge amb els esdeveniments esportius.
• Innovar revisant l’estratègia segons els resultats: Una marca de moda ha organitzat els seus recursos humans i el seu sistema logístic per col·locar col·leccions diferents cada quinze dies a les principals ciutats globals.
• Gestió del coneixement oberta: una nova iniciativa ha sacsejat la indústria de l’automòbil tot llençant al mercat un cotxe elèctric de luxe que es basa en dissenys disponibles a la xarxa.

Alhora, heu aconseguit un nivell relacional d’aprenentatge si heu copsat els cercles causals que s’estableixen entre l’ocupació, la flexibilitat, la seguretat i la desigualtat laborals en un mercat de treball. Exemples extrets dels vostres exercicis:

• Dinamarca es caracteritza per un mercat flexible on els treballadors tenen força seguretat de rebre suport per busca una altra feina si són acomiadats. Tot plegat es tradueix en una ocupació elevada i una desigualtat suau.
• Espanya i Mèxic han experimentat amb reformes laborals que intentaven flexibilitzar els contractes. A Espanya no s’ha reduït l’atur a nivells mitjans de l’OCDE, i ha disminuït la taxa d’ocupació. A Mèxic la reforma ha coincidit amb un increment del treball informal.

In higher education learning cannot be reduced to remember facts and follow simple procedures. The Structure of Observed Learning Outcomes taxonomy (here) clearly states deeper levels of learning. Some of the most outstanding assignments of the students who took Social Change and Globalisation at Universitat Autònoma de Barcelona this year (autumn 2015), indicate what a ‘relational’ level of learning is in the area of social sciences.

At least, in these contributions you have been able to carry out the following intellectual activities.

Argue: “Certainly agency can trigger development, but if this should happen on a larger scale, agents will have to come together, negotiate shared objectives through compromising differing interests.”

Criticize: “In E. K.´s view, prostitution exists because women do not have another way to earn money, so prostitution is the only job they can  get because they are a vulnerable group. However, in my opinion prostitution is a cultural issue, that cannot be solved only with job opportunities or public policies. We also have to consider that prostitution is related to crime, sex trafficking, and the culturally diverse concepts of fertility.”

Explain causes: “On the other hand, arguing for the spread of Western culture of gender equality has its weak points. Firstly, tradition and culture are deeply incorporated into a society and change very slowly. Globalization advances extremely quickly and there is no way that local cultures will adopt Western cultures at the same velocity. Second, globalization and the “wave” of Western culture spreading throughout the world often rather creates resentment. People being overwhelmed by all these new opportunities and products often tend to emphasize their own identities.”

Justify: “For me the answer for the question is simple – there will never be something like a global governance. If such a thing was achievable, humans would have built it straight after the II World War to truly guarantee peace, development and prosperity (…) The second argument I would like to mention is the conflict of cultures. According to H., there are nine civilizations who have different point of view on many topics. For ages they had different value systems (…) The last argument I think of, is the example of quasi-governance that is the EU. Almost 30 countries partly resigned from their sovereignty in favour of the European. Parliament, the Commission, the Court of Justice and so on. However, everything began with economic integration, but political integration is failing- the Constitution collapsed, Brexit is a real possibility, and nobody is able to make clear decisions concerning the refugees crisis.”

Apply: Some students’ contributions to the forums have applied the core concepts in quite insightful ways. The interaction between the global and the local implications of the financial crisis retrieves the concept of globalisation as a change of the territorial matrix. Similarly, the potential and the hurdles of women’s empowerment as well as the the influence of religion in the making of a global, cosmopolitan consciousness illustrate the role of agency. Last but not least, the Gaza conflict shows to what extent the agency of agents equipped with uneven resources actualises the deep contradiction between ‘idealist’ human rights and ‘realist’ defence strategies in the current system of international relations.

Les anàlisi dels estudiants laborals que heu fet els estudiants d’Empresa i Tecnologia & Gestió Aeronàutica el curs 2015-16 desvetllen algunes paradoxes interessants.

– A Espanya es va esfondrar un sector econòmic sencer arran de la crisi de 2008 (la construcció). A Finlàndia se’n van esfondrar dos (l’economia del coneixement i el sector forestal). Però els resultats laborals han estat completament diferents.

– La flexibilització dels contractes i dels convenis col·lectius ha tingut un mínim impacte a Espanya segons l’OCDE, però ha perjudicat la qualitat de l’ocupació segons altres analistes. A Mèxic una flexibilització del mateix estil no ha afavorit l’ocupació.

– L’ajustament estructural ha aconseguit reduir l’atur però no pas la pobresa a Letònia.

– A Canadà i Nova Zelanda la població immigrada té un nivell d’estudis superior a la població autòctona.

– A Xina (i a Brasil) el govern ha aconseguit reduir el sector informal i reduir la desigualtat d’ingrés.

The current agenda of the Sustainable Development Goals takes into consideration the complexity of interactions between the goals. Actually, a growing movement of opinion is challenging the silo structure of the Millennium Development Goals.

A cursory exploration of some well-known regularities shows that these connections do not reproduce the same correlations everywhere at any time, but that important variations are easily observed.

Firstly, Samuel H. Preston’s curve shows that the relationship between income and life expectancy varies for low- and high-income countries. Although a correlation is established among low-income countries, it is not among high-income ones. Moreover, the curve moves upwards over time at the same time as life expectancy rises everywhere. The Gap Minder website not only shows these trends, but it also allows us to explore the situation in the nineteenth century. Remarkably, in many countries at that time economic growth did not impact on life expectancy (here).

Secondly, the correlation between income and mean years of schooling is much more linear. The correlation is similar for male and female populations, but there are some slight differences that should be taken into account carefully (here and here).

But if the range of variables is expanded, some variations are also noticeable. To start with, among low-income countries there is no correlation between income and the number of out-of-school children (here).

In addition, among middle-income PISA countries some correlation is noticeable between income and reading scores, but this correlation is much weaker among high-income PISA countries (here).

El concepte de societat de la informació fa referència a un ventall de transformacions socials. Entre d’altres, és important destacar les següents:

• Les polítiques laborals, en darrera instància, adopten noves maneres de coordinar l’oferta i la demanda de treball i d’habilitats. A l’hora de dissenyar una política laboral els governs afronten un dilema entre dues opcions. D’una banda, poden triar l’estratègia de reformar la legislació que es va estendre a mitjan segle vint, la qual protegia els llocs de treball amb indemnitzacions d’acomiadament, un concepte restringit dels contractes eventuals i un ampli abast dels convenis col·lectius. De l’altra, poden facilitar la complexa articulació institucional d’un “transitional labour market”. Aquesta articulació institucional es basa en les polítiques actives d’ocupació, la prevenció dels riscos físics i psico-socials per a la salut laboral, l’educació i formació al llarg de tota la vida, i altres dispositius, per tal d’acompanyar tothom al llarg de les transicions entre un ventall de situacions en què es pot trobar en diversos moments de la vida; per exemple, el pas dels estudis a l’ocupació, de la dedicació plena a la feina a la conciliació amb responsabilitats familiars, i viceversa, d’una feina a una altra, de l’atur a l’ocupació, i de l’ocupació a la jubilació.
• Si bé la gestió fordista de les organitzacions es basava en uns processos estables durant molt de temps, ara la gestió de qualitat depèn d’establir sinergies variables entre l’estratègia, les processos (primaris i de suport) i els resultats. La gestió del coneixement esdevé un procés de suport determinant, per exemple a l’hora d’arribar a posicions clau en una cadena global de valor. És complexa en si mateixa perquè no depèn tant de crear un repositori com de precisar a quin nivell de l’organització s’ha de compartir el coneixement i com es converteix el coneixement tàcit en explícit, i a l’inrevés. Tot plegat estableix equilibris variables.
• Un altre tret de la societat de la informació és el sorgiment d’una xarxa de ciutats globals. Aquests centres sovint estan més relacionats entre si que amb els territoris contigus, concentren persones de tot arreu que poden engegar activitats molt creatives, i esdevenen els escenaris de lluites polítiques que reverberen pertot. La geografia de territoris estatals persisteix però a sobre s’hi sobreposa aquesta geografia de xarxes.
• A la societat de la informació la producció s’organitza en cadenes globals de valor en què el disseny, la producció i la venda dels productes es realitzen en llocs diferents, que tanmateix estableixen relacions variables entre si. Els sistemes nacionals o regionals d’innovació, constituïts bàsicament a través de la cooperació entre empreses i les sinergies entre els sectors econòmics i les polítiques públics, sovint aconsegueixen ubicar-se en les posicions estratègiques de les cadenes globals de valor.

El fet és que les desigualtats distorsionen les possibles sinergies entre tots aquests fenòmens. Per exemple, polaritzen el nivell d’instrucció i les habilitats de la població ocupada, malmeten els resultats de l’organització per als seus treballadors, exacerben les tensions a les ciutats globals, i entorpeixen els possibles efectes positius entre la cooperació empresarial i les polítiques socials.

Tot plegat es resumeix en aquest mapa conceptual

SI 2015-16 Mapa Conceptual

A partir d’aquesta reflexió general, trieu i responeu una d’aquestes dues preguntes en 1500 paraules:

1. De quina manera les desigualtats afecten les connexions entre la gestió de les organitzacions (sobretot pel que fa a la gestió del coneixement) i les cadenes globals de valor? Podeu prendre els textos de Walby, Lundvall i Stiglitz com a referència.
2. De quina manera les desigualtats afecten les connexions entre les ciutats globals i les cadenes globals de valor? Podeu prendre com a referència els textos de Walby, Lundvall i Sassen.

Aquests dies a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB es troba el diari El Economista. Si hi busqueu notícies sobre la innovació, trobareu que la immensa majoria fan referència a la invenció de nous productes (per exemple). La secció The Innovation Revolution de Project Syndicate apunta cap a la mateixa direcció (aquí): fàrmacs i productes relacionats amb la salut, “big data”, gestió del risc, eines per valorar productes a les xarxes socials, etcètera. Aquesta imatge de les onades d’innovació dels productes que amaren tota l’economia, o tot el món, és la més comuna, desperta més interès mediàtic, i sembla la més evident a primera vista. De fet, atrau inversions en empreses de biotecnologia, en recerca de nous materials, i desperta l’interès de les grans empreses d’internet perquè l’accés arribi als més pobres del món (p.ex. Mark Zuckerberg).

Tanmateix, moltes recerques sobre la innovació destaquen la importància de l’acumulació de petites innovaciones, que procedeix gota a gota, i normalment sorgeix d’una trama de relacions socials anomenada “sistema nacional d’innovació” (feu-hi un cop d’ull a la Wikipedia). Alguns clàssics del management remarquen aquesta mateixa idea. Llegiu aquest paràgraf del sociòleg Peter Drucker:

“How much of innovation is inspiration, and how much is hard work? If it’s mainly the former, then management’s role is limited: Hire the right people, and get out of their way. If it’s largely the latter, management must play a more vigorous role: Establish the right roles and processes, set clear goals and relevant measures, and review progress at every step. Peter Drucker, with the masterly subtlety that is his trademark, comes down somewhere in the middle. Yes, he writes in this article, innovation is real work, and it can and should be managed like any other corporate function. But that doesn’t mean it’s the same as other business activities. Indeed, innovation is the work of knowing rather than doing” (aquí).

Quan el psicòleg Chris Argyris va elaborar el concepte d’aprenentatge de doble volta (aquí) també va adoptar aquesta idea de la innovació gota a gota. Fixeu-vos que això ve a ser la fletxa inferior dels Model Criteria del EFQM (aquí).

Doncs bé, la importància de la innovació arrelada a l’organització, que s’esdevé gota a tota, insipra tot un seguit de preguntes de recerca força interessants. D’una banda, la interfície en què la tecnologia interactua amb l’empresa té lloc a través de molts processos d’aquesta mena. Per exemple, es pot investigar fins a quin punt els ERPs serveixen per a la gestió de cadenes (com diu la Wikipedia a l’apartat Disadvantages, aquí). D’altra banda, les innovaciones contínues de les organitzacions sense ànim de lucre han donat un munt de lliçons a la gestió d’empreses. També ho va remarcar en Peter Drucker (aquí). Avui en dia l’economia del bé comú (aquí) o la banca ètica han reprès aquesta idea.