A partir de mitjan segle IV, un cop annexionat el Laci, s’iniciaren tres guerres victorioses contra els samnites, un poble que ocupava la Campània (341-291aC.), la qual cosa suposava l’entrada en contacte directe per part de Roma amb la civilització grega, a partir de les colònies del sud d’Itàlia i amb la civilització cartaginesa (el primer tractat amb Roma és del 348aC.).
A començaments del segle III aC. Roma ja havia solucionat els seus problemes d’organització interna i es dedicà a anexionar més territoris ja fos per mitjà de tractats o per mitjà de les armes. Així, en el primer terç del segle III, passa a mans romanes el territori sabí i part del territori dels gals i dels etruscs.
Pel que fa als territoris del sud d’Itàlia, moltes colònies gregues s’aliaren amb Roma per raons estratègiques, de manera que Tarent, la més floreixent de totes, veient amenaçada la seva hegemonia, sol·licità l’ajut del rei Pirre de l’Epir per fer front a l’atac dels Romans. Així doncs, l’any 280aC., desembarca a Tarent amb 25000 homes i 20 d’elefants, fet que va impressionar els romans, i els va vèncer a Heraclea, amb pèrdues consistents (d’aquí neix l’expressió “victòria pírrica" per indicar un fet més aparent que no pas real). Després de diverses victòries i tractats amb Roma i Cartago per assegurar la protecció de Sicília, Pirre torna a l’Epir i deixa un petit exèrcit a Tarent. Amb la mort del rei (272aC.), els romans decideixen conquerir la ciutat. A partir d’aleshores Roma senyoreja ja tot el sud d’Itàlia. Amb la caiguda de la ciutat de Tarent (any 272 aC.) es considera acabada la conquesta romana de la península itàlica. Les conseqüències immediates d’aquesta expansió seran:
1. Polítiques: contacte i conflicte definitiu amb els interessos de Cartago.
2. Culturals: hel·lenització de la cultura romana.
3. Lingüístiques: procés d’assimilació de les llengües peninsulars.
Roma ha arribat al sud de la península. Ara el seu enemic més immediat era l'imperi cartaginès que ocupava els dos terços occidentals de Sicília, Còrsega i Sardenya.
