(Verdaguer Lozano), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
| Data: |
2014 |
| Descripció: |
15 pag. |
| Resum: |
Hablar de estética y cultura, así como de su dimensión social, representa un verdadero desafío, particularmente considerando la complejidad característica de estas esferas, así como la envergadura del tratamiento ya concedido desde nuestra disciplina. El presente trabajo se caracterizó por indagar acerca de las tensiones en la definición de los principios de legitimidad legítimos, valga la redundancia, del arte y de la cultura, situándose fundamentalmente sobre el campo de producción cultural. Esta empresa ha implicado de forma central el abordaje de las dimensiones sociológicas del microcosmos cultural: sus tensiones constitutivas, sus condiciones de existencia relativamente autónoma, su complejo vínculo con la lógica de la administración y la gestión política y, a su vez, su relación con la lógica mediática. Con tal objetivo, el punto de partida y clave para el acceso se derivó de la selección del conflicto suscitado por la gestión del Centre de Creativitat Arts Santa Mònica. El centro se caracteriza por poseer una historia de vaivenes políticos, y ha sido el foco de cierta conflictividad a partir de la destitución de su anterior Director, Vicenç Altaió, y de su designio político por parte de la actual gestión del Departament de Cultura. Es menester aclarar que el ASM no se caracteriza particularmente por tener un peso decisivo en el escenario actual de la cultura catalana; sin embargo, la emergencia de determinados acontecimientos recientes en torno al centro ha puesto de relieve una serie de elementos significativos útiles para un análisis en profundidad de la estructura del campo. A partir de un exhaustivo análisis documental introductorio y de una aproximación etnográfica al centro, se efectuaron entrevistas a tres actores seleccionados ad hoc por su papel y posición en el microcosmos cultural: Vicenç Altaió, poeta y ex director del Arts Santa Mònica, Joan-Francesc Ainaud, actual Subdirector General de Creació i Industrias Culturals, y Joan Minguet, escritor y actual director de la Associació Catalana de Crítics d'Art. El análisis manifestó, a nivel inicial, la tensión estructural entre la "estética pura" y la "estética media", o midcult, y la lucha entre las dos vías posibles de consagración en el campo: la legítima y la heterónoma. Expresó también la discutible autonomía del campo cultural, amenazada por las lógicas comercial, mediática y de la administración. |
| Resum: |
Parlar d'estètica i cultura, així com de la seva dimensió social, representa un veritable desafiament, particularment considerant la complexitat característica d'aquestes esferes, així com l'envergadura del tractament ja concedit des de la nostra disciplina. Aquest treball es va caracteritzar per indagar sobre les tensions en la definició dels principis de legitimitat legítims, valgui la redundància, de l'art i de la cultura, situant-se fonamentalment sobre el camp de producció cultural. Aquesta empresa ha implicat de forma central l'abordatge de les dimensions sociològiques del microcosmos cultural: les seves tensions constitutives, les seves condicions d'existència relativament autònoma, el seu complex vincle amb la lògica de l'administració i la gestió política i, a més, la seva relació amb la lògica mediàtica. Amb aquest objectiu, el punt de partida i clau per a l'accés es va derivar de la selecció del conflicte suscitat per la gestió del Centre de Creativitat Arts Santa Mònica. El centre es caracteritza per posseir una història de vaivens polítics, i ha estat el focus de certa conflictivitat a partir de la destitució del seu anterior director, Vicenç Altaió, i del seu designi polític per part de l'actual gestió del Departament de Cultura. És menester aclarir que l'ASM no es caracteritza particularment per tenir un pes decisiu en l'escenari actual de la cultura catalana; però, l'emergència de determinats esdeveniments recents al voltant del centre ha posat en relleu una sèrie d'elements significatius útils per a una anàlisi en profunditat de l'estructura del camp. A partir d'una exhaustiva anàlisi documental introductori i d'una aproximació etnogràfica al centre, es van efectuar entrevistes a tres actors seleccionats ad hoc pel seu paper i posició en el microcosmos cultural: Vicenç Altaió, poeta i ex director de l'Arts Santa Mònica, Joan-Francesc Ainaud, actual subdirector general de Creació i Indústries Culturals, i Joan Minguet, escriptor i actual director de l'Associació Catalana de Crítics d'Art. L'anàlisi va manifestar, a nivell inicial, la tensió estructural entre la "estètica pura" i la "estètica mitjana", o midcult, i la lluita entre les dues vies possibles de consagració al camp: la legítima i la heterònoma. Va expressar també la qüestionable autonomia del camp cultural, amenaçada per les lògiques comercial, mediàtica i de l'administració. |
| Contingut: |
Conté: treball de recerca, resum executiu i pòster
|
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Sociologia [2500262] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Sociologia [819] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Cultura ;
Aspectes socials ;
Estética ;
Campo cultural ;
Autonomía ;
Administración ;
Estètica ;
Camp cultural ;
Autonomia ;
Administració ;
Midcult |
visitant ::
identificació
