| Abstract: |
El seu objectiu és només oferir algunes reflexions sobre què vol dir, hores d'ara, organitzar socialment la cura tenint com a horitzó aconseguir benestar quotidià. Veure com aquesta qüestió afecta unes relacions socials entre homes i dones on el malestar de les desigualtats persisteix. Recordar com aquesta persistència té a veure, centralment, amb el treball d'atendre la cura de les persones que està basat en una divisió sexual del treball, que roman glacial hores d'ara, en paraules de (Crompton, 2005). I destacar, tanmateix, que, precisament, aquests mateixos inconvenients esdevenen el camí de les solucions possibles. Perquè organitzar socialment la cura vol dir tenir en compte les aportacions del treball invisible però imprescindible que les dones fan quotidianament per atendre i tenir cura de les persones. La qual cosa significa donar valor, i no només en termes econòmics, en aquestes activitats, en els espais, en els temps i, fonamentalment, en els subjectes que les duen a terme. |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona)
