(Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Xeografía)
(Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Xeografía)
| Título variante: |
La imatge de la Xina i la geografia urbana xinesa a Occident : reflexions des de la península Ibèrica |
| Título variante: |
The image of China and Chinese urban geography in the Western World : reflections from the Iberian Peninsula |
| Título variante: |
L'image de la Chine et de la géographie urbaine de la Chine dans le monde occidental : réflexions depuis la Péninsule Ibérique |
| Fecha: |
2017 |
| Resumen: |
A partir de la Edad Media, la civilización china ha aparecido a los ojos de los europeos como ejemplo acabado de lo oriental, siguiendo a E. Said. Esto implicó una imagen de lejanía, cierto exotismo y un enorme desconocimiento de las claves internas de este extenso territorio, salvo en contadas excepciones donde lo chino implicaba novedad (la pólvora, el vestido, la pasta, etc. ). Esta imagen muy arraigada en Occidente ha sido transferida a la ciencia europea y norteamericana desde el siglo XIX. De hecho, en el presente artículo se constata el enorme desconocimiento que expresan libros muy prestigiosos de historia y teoría geográficas escritos en español, francés o inglés sobre lo realizado en esta nación. No obstante, el enorme potencial exhibido por China durante los últimos decenios ha despertado un gran interés en nuestro mundo. Por eso, se evocan dos grandes obras interpretativas de la lógica económica, la cultura y el comportamiento científico chinos publicados recientemente, los de G. Davies y G. Arrighi. Una atención que finalmente ha pasado al mundo de los estudios geográficos y urbanos, como se demuestra en el recuento efectuado sobre la creciente presencia de trabajos referidos a las ciudades y el proceso de urbanización china en las más prestigiosas revistas globales de la materia. |
| Resumen: |
Segons Edward Said, a partir de l'edat mitjana, la civilització xinesa ha aparegut, als ulls dels europeus, com un exemple acabat del món oriental. Això va implicar una imatge de llunyania, cert exotisme i un enorme desconeixement de les claus internes d'aquest extens territori, tret de comptades excepcions on tot el que estava relacionat amb la Xina significava novetat (la pólvora, la roba, la pasta, etc. ). Aquesta imatge, molt arrelada a Occident, ha estat transferida a la ciència europea i nord-americana des del segle xix. De fet, al present article, s'hi constata l'enorme desconeixement que expressen llibres molt prestigiosos d'història i de teoria geogràfiques escrits en espanyol, francès o anglès sobre tot el que s'ha realitzat en aquesta nació. Tanmateix, l'enorme potencial desplegat per la Xina durant els darrers decennis ha despertat un gran interès al nostre món. Per això, s'evoquen dues grans obres interpretatives de la lògica econòmica, la cultura i el comportament científic xinesos publicats recentment: la de Gloria Davies i la de Gianni Arrighi. Una atenció que finalment ha passat al món dels estudis geogràfics i urbans, com es demostra en el recompte efectuat sobre la creixent presència de treballs referits a les ciutats i al procés d'urbanització xinesa en les més prestigioses revistes globals de la matèria. |
| Resumen: |
Selon Edward Said, depuis le moyen-âge, la civilisation chinoise est apparue, aux yeux des Européens, comme un parfait exemple de l'Orient. Il s'agissait une image d'éloignement, d'un certain exotisme et d'une énorme ignorance des clés internes de ce vaste territoire, sauf à rares exceptions où les produits chinois évoquaient la nouveauté (la poudre à canon, la robe, les pâtes, etc. ). Cette image profondément enracinée dans le monde occidental a été transférée à la science européenne et américaine depuis le xixe siècle. En fait, cet article souligne l'ignorance exprimée dans des livres très prestigieux sur d'histoire et la théorie géographiques écrits en espagnol, français ou anglais sur ce qui ce faisait en Chine. Cependant, le grand potentiel affiché par la Chine ces dernières décennies a suscité un intérêt notable dans notre monde. C'est pourquoi nous évoquons deux grandes oeuvres interprétatives de la logique économique, de la culture et du comportement scientifique chinois publiés récemment : ceux de Gloria Davies et de Gianni Arrighi, une attention qui s'est finalement transférée au monde des études géographiques et urbaines, comme l'indique le décompte effectué sur la présence croissante de travaux se référant aux villes et au processus d'urbanisation chinois dans les plus prestigieuses revues mondiales de la matière. |
| Resumen: |
Following Edward Said, since the Middle Ages, Chinese civilization has appeared, to the eyes of Europeans, as a perfect example of the Oriental. This image evoked remoteness and a certain exoticism, and implied a lack of knowledge about the internal keys of this vast territory, except where Chineseness entailed novelty (gunpowder, clothing, pasta, etc. ). This deeply rooted image in the West has been transferred to European and American science since the nineteenth century. This article verifies the enormous ignorance reflected in prestigious history and geographical theory books written in Spanish, French and English on the nation's achievements. In our world, however, the tremendous potential exhibited by China over the last decades has aroused great interest. In this line, two recently published interpretative works by Gloria Davies and Gianni Arrighi about Chinese economic logic, culture and scientific behaviour are discussed. The field of geography and urban studies have also come to focus attention on these issues, as demonstrated in the growing number of works related to cities of China and the Chinese urbanization process in leading international journals on the subject. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
China ;
Geografía ;
Conocimiento territorial ;
Sistema de ciudades ;
Proceso de urbanización ;
Xina ;
Geografia ;
Coneixement territorial ;
Sistema de ciutats ;
Procés d'urbanització ;
La Chine ;
Géographie ;
Connaissance territoriale ;
Système des villes ;
Le processus d'urbanisation ;
Geography ;
Territorial knowledge ;
System of cities ;
Urbanization process |
| Publicado en: |
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 63 Núm. 2 (maig-agost 2017) , p. 255-276 (Articles) , ISSN 2014-4512 |
visitante ::
identificación
