Excess carbon : the relationship with phenotypical plasticity in storage and defense functions of plants
Estiarte, Marc (Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals)
Peñuelas, Josep (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)

Títol variant: Excedents de carboni: relació amb la plasticitat fenotípica del magatzematge i de les defenses dels vegetals
Data: 1999
Resum: Photosynthates accumulating in plants in amounts exceeding those needed to saturate growth are considered as excess carbon. Enhancement of carbohydrate excretion by unicellular algae is the simplest phenomenon where excess carbon may be identified. Carbon storage and carbon-based defense are the functions alternative to growth for excess carbon allocation in higher plants. After revising literature definitions of storage and defense, a conceptual model that relates the phenotypical variation in the relative carbon allocation to each function with the source to sink ratio is developed. Environmental factors promoting the accumulation of total non-structural carbohydrates in source leaves, a parameter proposed as an estimation of the source to sink ratio, include nutrient stress, low temperature, water stress, sink removal, light intensity and CO 2 -enrichment. The revision of the effect that nutrient stress, water stress, light intensity and CO 2 -enrichment have on the concentration of some carbon-based defensive compounds, such as phenolic compounds and structural polysaccharides, in different plant organs shows an increasing effect by many of these environmental factors. However, whereas phenolic compounds concentration is increased by nutrient stress, light intensity and CO 2 -enrichment, concentration of structural polysaccharides is increased by nutrient stress and maybe by light intensity, but clearly not by CO 2 -enrichment. Although the conceptual model should be better redrawn for every environmental factor affecting source-sink balance and for each kind of compound, the general trend is the allocation of part of excess carbon to carbon-based secondary compounds such as condensed tannins. Finally we consider some ecological consequences of excess carbon.
Resum: Es consideren excedents de carboni els fotosintats que s'acumulen als vegetals en quantitats superiors a les necessàries per a saturar el creixement. El fenomen més simple en el qual es poden identificar excedents de carboni és 1'excreció de carbohidrats per algues unicel·lulars. En plantes superiors, el magatzematge i la síntesi de compostos de base carbònica per a defensa són les funcions alternatives al creixement per l'assignació dels exce dents de carboni. Després de revisar als estudis les definicions de magatzematge i de defensa, es desenvolupa un model conceptual que relaciona la variació fenotípica en l'assignació relativa de carboni a cada funció amb la ràtio entre font i embornal. Proposem l'acumulació de carbohidrats no estructurals en fulles productores com una estima de la ràtio entre font i embornal. Els factors ambientals que promouen l'acumulació de carbohidrats no estructurals en fulles productores són 1'estrès nutricional, les baixes temperatures, 1'estrès hídric, la supressió dels embornals, la intensitat llumínica i l'enriquiment en CO 2 . La revisió de l'efecte que 1'estrès nutricional, l'estrès hídric, la intensitat llumínica i l'enriquiment en CO 2 té en la concentració d'alguns compostos de base carbònica amb funcions defensives, com els compostos fenòlics i els polisacàrids estructurals, en diferents òrgans mostra en molts casos una tendència positiva. La concentració de compostos fenòlics, però, augmenta amb l'estrès nutricional, la intensitat llumínica i 1'enriquiment en CO 2 , mentre que la concentració de polisacàrids estructurals augmenta amb 1'estrès nutricional, i potser amb la intensitat llumínica, però no amb 1'enriquiment en CO 2 . Malgrat que el model conceptual hauria de construir-se per a cada factor ambiental que afecti el balanç font-embornal i per a cada tipus de compost, la tendència general és 1'assignació de part dels excedents de carboni a compostos secundaris de base carbònica, com els tanins condensats.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Anglès
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Defense ; Excess carbon ; Growth ; Phenolic compounds ; Storage ; Structural polysaccharides ; Total non-structural carbohydrates ; Carbohidrats no estructurals ; Creixement ; Defensa ; Excedents de carboni ; Fenols ; Magatzematge ; Polisacàrids estructurals
Publicat a: Orsis, N. 14 (1999) , p. 159-203, ISSN 2014-9727

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/Orsis/article/view/24427


45 p, 127.6 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > CREAF (Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals)
Articles > Articles publicats > Orsis
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2006-03-13, darrera modificació el 2023-10-01



   Favorit i Compartir