| Abstract: |
Sens dubte, les migracions internacionals -un element demogràfic-, lligades a la globalització, han representat un dels grans reptes inesperats amb els quals l'urbanisme ha hagut d'enfrontar-se en el nou mil·lenni. Per bé que el Pla General Urbanístic de 1976 en el moment de la seva elaboració podia besllumar els efectes de l'envelliment (no el ritme que adquiriria a causa dels avenços en longevitat i de la dràstica reducció de la natalitat) i somiar més que no pas ensumar els no tan evidents de les transformacions d'estil de vida vinculats al creixent individualisme i als canvis en relació amb la situació de la dona, que afectarien la composició de les llars i els processos de suburbanització o gentrificació, no podia ni imaginar el que s'esdevindria amb la immigració internacional. Aquests fluxos, a més d'augmentar el nombre d'habitants, han trasbalsat la composició de la població a la totalitat de municipis que integren l'àrea metropolitana de Barcelona i els mateixos espais metropolitans a causa de la seva distribució dins de cada municipi. Però el pla general urbanístic (PGU), malgrat el seu caire innovador, s'enfrontava més al passat que no pas al futur. Així doncs, l'arquitecte Joan Anton Solans, en fer balanç dels vint anys, recordava que el seu primer objectiu era recuperar el dèficit d'equipaments i espais verds, en part -deia-, producte de la dinàmica demogràfica (Solans, 1997). Recordem que aleshores estava marcada pels efectes de la segona gran onada migratòria del segle xx, que s'inicià en el temps de la redacció del Pla Comarcal de 1953, i pel baby boom, que arrencaria als anys seixanta. La densitat apareixia com l'enemic a batre; per a ser més exactes, quant a la distribució de la població, la finalitat era la descongestió de l'àrea central i la compactació de la resta del territori metropolità. Els urbanistes no poden deixar de considerar la demografia amb una certa aversió. Tant és així que Albert Serratosa mateix (1997) reconeixia l'aparent paradoxa que la pèrdua de població durant els anys vuitanta i noranta, que també va fer possible assolir parcialment el primer d'aquests objectius, fos en el seu moment copsada com una desgràcia. |
guest ::
(Centre d'Estudis Demogràfics)
