La distribución espacial de la sedentarización de beduinos en Israel
Falah, Ghazi

Data: 1985
Resum: Les bédouins constituent dans l'État d'Israel un petit groupe (le 13%) dans la minorité arabe et ils ont achevé leur procès de sédentarisation vers la moitié du siècle en créant un nombre élevé de villages et hameaux. L'objet de cet article est d'examiner et définir la nature de ces modèles de peuplement rural établis dans deux secteurs de la Galilée et du Neguev. L'analyse porte sur la période 1948-1983 dans laquelle ont eu lieu des changements dans les processus et les formes de sédentarisation sous des conditions politiques entièrement nouvelles. Après la création de l'Etat d'Israël en 1948 la sédentarisation des bédouins en Galiiée et dans le Neguev s'est achevé dans la décennie suivante (1950-1960). Cependant les modèles de sédentarisation ont évolué pendant les deux dernières décennies et cette tendance ne semble pas devoir changer jusqu'à la fin du siècle. Dans la période israélienne la sédentarisation des bédouins s'est développée dans deux directions différentes. D'une part les bédouins eux-mêmes ont mis en place des structures résidentielles permanentes qu'on a appelé "villages bédouins spontanés". D'autre part les autorités de l'Etat ont planifié et établi des villages. Dans ces "villages bédouins planifiés" le rôle de l'Etat a été primordial dans sa configuration. C'est important de souligner que plusieurs villages bédouins en Israël appartiennent à la première catégorie dans laquelle la totalité d'un groupe ou d'une tribu a été le promoteur de son propre village. Cet article, dont l'auteur appartient à une communauté bédouine, a été écrit surtout d'après des données obtenues su; le terrain et il s'agit d'un premier essai d'établir l'importance du rôle de l'Etat dans la configuration des modèles de peuplement. L'auteur espère ainsi d'avoir contribué à l'étude du nomadisme et aussi à celui des arabes en Israël.
Resum: The bedouin in Israel form a small group (13%) within the State's Arab minority, and they completed their transition stage towards settled habits in the middle of the present century with the establishment of a relatively high number of villages and hamlets. It is the object of this paper to exami- ne and define the nature of these patterns of rural settlements, which emerged in the two distinaive areas of Galilee and the Negev. The discussion in this paper is confined to the period of the State of Israel (1948-1983), when changes ln both the processes and the patterns of bedouin sedentarization took place under entirely new political conditions. After the establishment of the Jewish State of Israel in 1948, both Galilee and Negev bedouin sedentarization was completed within a period of a single decade (1950-1960). However, the sedentarization pattern has further evolved du- ring the past two decades and is likely to continue to do so unti1 the end of the present century. In the Israeli period, the pattern of bedouin sedentarization has developed in two distinct directions. First, the bedouin themselves have built perma- nent structures for residential purposes, a process usually referred to as "spontaneous bedouin settlement". Secondly, the State authorities have planned and established settlement. In this "planned bedouin settlement", the State has been dominant in shaping the pattem. It is important to note that most bedouin settlement in Israel belong in the first category where the whole tribe or individual groups were the initiators of their settlements. This paper which was written by an author belongs to the bedouin community, is based mostly upon fresh evidence from field research data, and is the first attempt to indicate the importance of the role of the State in shaping the settlement pattem. It is hoped to contribute to the study of nomadism as well as to the study of the Arabs in Israel.
Resum: A Israel els beduïns són un grup minoritari (13%) en un Estat de minoria àrab. La seva definitiva sedentarització s'aconseguí a mitjan segle XX, amb l'establiment d'un nombre relativament alt de pobles i llogarrets. L'objectiu d'aquest article és examinar i definir la naturalesa d'aquests models d'assentament rural en dues àrees diferents: Galilea i el Nègueb. L'anàlisi es limita al període 1948-1983, moment en què els canvis en els processos i en els models de sedentarització beduïna es donaren sota unes noves condicions polítiques. Després de l'establiment de l'Estat jueu d'Israel, el 1948, la sedentarització beduïna a Galilea i al Nègueb es completa en només deu anys (1950-1960). Amb tot el model de sedentarització es desenvolupa més endavant -al llarg de les dues últimes dècades- i és molt probable que continuï fent-ho fins a finals de segle. En el període israelià el model de sedentarització beduïna ha evolu cionat en dues direccions diferents. Per una banda, el beduïns mateixos han construït habitacles permanents, tot i que, sovint, són considerats com a "assentaments beduïns espontanis". Per altra banda, l'Estat ha planificat i creat assentaments. En aquests "assentaments beduins planificats", l'Estat ha fet prevaler el seu model. És important assenyalar que la major part dels assentaments beduïns a Israel pertanyen a la primera categoria, en la qual la iniciativa del nou assentament partí de tota la tribu o grup . Aquest article -l'autor del qual pertany a la comunitat beduïna- es basa principalment en dades inèdites extretes del treball de camp. És, de fet, el primer intent d'assenyalar la importància del paper de l'Estat en la configuració dels models d'assentament. L'autor desitja contribuir, així, no només a l'estudi del nomadisme, sinó també al de la comunitat àrab a Israel.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà
Document: article ; recerca ; Versió publicada
Publicat a: Documents d'anàlisi geogràfica, N. 6 (1985) p. 45-66, ISSN 2014-4512

Adreça alternativa: https://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/41348


22 p, 677.1 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Documents d'anàlisi geogràfica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2007-06-11, darrera modificació el 2021-07-18



   Favorit i Compartir