 visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
|
Cerca | Lliura | Ajuda | Servei de Biblioteques | Sobre el DDD | Català English Español | |||||||||
| Pàgina inicial > Articles > Articles publicats > Lesion topographies in multiple sclerosis diagnosis |
(Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca) (Hospital Universitari Vall d'Hebron. Institut de Recerca)
| Data: | 2017 |
| Resum: | To assess the contributions of cortico-juxtacortical and corpus callosum lesions to multiple sclerosis diagnosis and to compare the value of ≥1 vs ≥3 periventricular lesions in clinically isolated syndromes (CIS). Step 1: We evaluated lesion topography classifications in 657 patients with CIS with stepwise Cox proportional hazards regression models considering second attack as the outcome. Step 2: We established 2 dissemination in space (DIS) versions according to the periventricular lesion cutoffs of ≥1 and ≥3 and assessed their performance at 10 years with second attack as the outcome, first individually and then combined with dissemination in time (DIT) in all cases (n = 326), by age, and by CIS topography. Step 1: The models (hazard ratios [95% confidence interval]) favored ≥1 over ≥3 periventricular lesions (2. 5 [1. 7-3. 6]) and cortico-juxtacortical over juxtacortical lesions (1. 4 [1. 0-1. 8]). Callosal lesions were not selected. Step 2: DIS specificity with ≥1 periventricular lesions was slightly lower than with ≥3 (59. 1 vs 61. 4) and the same after adding DIT (88. 6). Regarding age, ≥3 periventricular lesions improved DIS specificity over ≥1 lesions in the 40-49 years of age bracket (66. 7 vs 58. 3). This difference disappeared when adding DIT (83. 3). Optic neuritis had a similar pattern when evaluating CIS topographies. Our results comply with the Magnetic Resonance Imaging in Multiple Sclerosis (MAGNIMS) consensus recommendation of combining cortical and juxtacortical lesions into a single term when possible. Concerning periventricular lesions, maintaining the current ≥1 cutoff in the McDonald criteria does not compromise specificity in typical CIS cases, but attention should be paid to older patients or optic neuritis cases. |
| Ajuts: | Ministerio de Economía y Competitividad FIS/PI14-01439 Ministerio de Economía y Competitividad FIS/CM10-00032 Ministerio de Economía y Competitividad FIS/RD07-0060 Ministerio de Economía y Competitividad FIS/RD12-0032 Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 2009/SGR-0793 Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 2014/SGR-1082 |
| Drets: | Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: | Anglès |
| Document: | Article de revisió ; Article ; Versió publicada |
| Publicat a: | Neurology, Vol. 89 (december 2017) , p. 2351-2356, ISSN 1526-632X |
