La competència d'indagació i la seva avaluació en els estudiants de batxillerat.
Ferrés i Gurt, Concepció, autor.
Marbà Tallada, Anna supervisor acadèmic. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals.

Imprint: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Description: 1 recurs en línia (228 pàgines)
Abstract: Aquesta tesi analitza les dificultats dels estudiants quan realitzen activitats d'indagació científica. L'àmbit de la recerca està situat en la indagació com a contingut i s'emmarca en la perspectiva que considera la competència d'indagació com a essencial per aconseguir la competència científica. Els referents considerats se centren en l'avaluació de la competència d'indagació, tant per descriure'n les habilitats que la caracteritzen, com per posicionar-se en la línia que aposta per avaluar conjuntament les dues dimensions de l'ensenyament de la ciència, els continguts científics i les pràctiques científiques. El primer objectiu de recerca es proposava identificar les dificultats dels batxillers en la realització del treball de recerca oberta i autònoma, prescriptiu a Catalunya, una activitat paradigmàtica per a l'assoliment de la competència d'indagació. Per fer-ho es van analitzar les memòries dels treballs d'un grup d'estudiants d'un institut públic de Girona i es va recollir informació assistint a les presentacions orals. També es van recollir les propostes de preguntes investigables fetes per un altre grup d'estudiants a l'inici del treball. Per codificar aquestes produccions dels estudiants es va desenvolupar una rúbrica jerarquitzada que permetia estandarditzar l'avaluació i fer-la més objectiva. Els resultats mostren que les dificultats comencen amb la identificació de preguntes investigables; és igualment freqüent la tendència a formular les hipòtesis com a simples prediccions; també són remarcables les dificultats en la proposta de dissenys metodològics coherents amb les preguntes i les hipòtesis formulades, així com les dificultats en la identificació de les variables implicades en la investigació realitzada. El segon objectiu volia identificar les dificultats de l'alumnat en activitats d'aula d'indagació simulada. Amb aquesta finalitat es van preparar deu qüestionaris que, prenent com a context la descripció d'una investigació, plantegen preguntes relacionades amb habilitats d'indagació com ara la identificació de preguntes investigables, la formulació d'hipòtesis o el disseny de metodologia, i que impliquen la mobilització de coneixement conceptual. Un dels qüestionaris, que descriu una investigació relacionada amb la cinètica enzimàtica, es va passar a un grup d'estudiants de segon. I utilitzant el conjunt dels deu qüestionaris, es va dur a terme un procés d'avaluació formativa amb la col·laboració d'estudiants voluntàries que els van respondre per escrit i van mantenir posteriorment un diàleg amb la investigadora per comentar i revisar les seves respostes. Els resultats mostren que les dificultats identificades en la realització d'activitats d'indagació simulada no són menors que les mostrades pels estudiants en la realització del seu treball de recerca i sembla que evidencien la poca presència de la indagació en les activitats habituals d'ensenyament. El tercer objectiu pretenia analitzar de quina manera és considerada la competència d'indagació en els exàmens de biologia de les PAU, ja que si un procés condiciona l'ensenyament i l'aprenentatge en el batxillerat aquest és l'examen de selectivitat de la matèria. Per això es van examinar les característiques de les qüestions dels exàmens de biologia del 2011 al 2015, per identificar com aborden l'avaluació de la indagació i quina relació evidencien entre coneixement conceptual i coneixement procedimental; i també es van examinar els resultats d'una mostra estudiants de les convocatòries de juny de 2013, 2014 i 2015. Es va constatar que aquests exàmens, tot i que contextualitzats i competencials, avaluen de manera separada els conceptes de la ciència i les habilitats d'indagació i es va evidenciar la significativitat reduïda de la informació que els seus resultats aporten en relació a la competència d'indagació científica dels preuniversitaris, perquè tenen poca capacitat de discriminació.
Abstract: Esta tesis analiza las dificultades de los estudiantes cuando realizan actividades de indagación científica. El ámbito de la investigación está situado en la indagación como contenido y se enmarca en la perspectiva que considera la competencia de indagación como esencial para conseguir la competencia científica. Los referentes considerados se centran en la evaluación de la competencia de indagación, tanto para describir las habilidades que la caracterizan, como para posicionarse en la línea que aposta por evaluar conjuntamente las dos dimensiones de la enseñanza de la ciencia, los contenidos científicos y las prácticas científicas. El primer objetivo de investigación se proponía identificar las dificultades de los bachilleres en la realización del trabajo de investigación abierta y autónoma, prescriptivo en Catalunya, una actividad paradigmática per promocionar la competencia de indagación. Para ello se analizaron las memorias de los trabajos de un grupo de estudiantes de un instituto público de Gerona y se obtuvo información a partir de la asistencia a sus presentaciones orales. También se recogieron las preguntas investigables propuestas por un grupo de estudiantes al inicio del trabajo. Para codificar estas producciones de los estudiantes se desarrolló una rúbrica jerarquizada que permitía estandarizar la evaluación y conseguir que fuera más objetiva. Los resultados muestran que las dificultades empiezan con la identificación de preguntas investigables; es igualmente frecuente la tendencia a formular las hipótesis como simples predicciones; también son remarcables las dificultades en la propuesta de diseños metodológicos coherentes con las preguntas y les hipótesis formuladas, así como las dificultades en la identificación de las variables implicadas en la investigación realizada. El segundo objetivo quería identificar las dificultades del alumnado en actividades de aula de indagación simulada. Con esta finalidad se prepararon diez cuestionarios que, utilizando como contexto la descripción de una investigación, plantean preguntas relacionadas con habilidades de indagación como la identificación de preguntas investigables, la formulación de hipótesis, o el diseño de metodología, y que implican la movilización de conocimiento conceptual. Uno de los cuestionarios, que describe una investigación relacionada con la cinética enzimática, se pasó a un grupo de estudiantes de segundo. Y utilizando el conjunto de los diez cuestionarios, se realizó un proceso de evaluación formativa con la colaboración de estudiantes voluntarias que los respondieron por escrito i posteriormente mantuvieron un diálogo con la investigadora para comentar y revisar sus respuestas. Los resultados muestran que las dificultades identificadas en la realización de actividades de indagación simulada no son menores que las mostradas por los estudiantes en la realización de su trabajo de investigación y parece que evidencian la poca presencia de la indagación en les actividades habituales de enseñanza. El tercer objetivo pretendía analizar de qué manera es considerada la competencia de indagación en los exámenes de biología de las PAU, puesto que si un proceso condiciona la enseñanza y el aprendizaje en el bachillerato éste es el examen de selectividad de la materia. Para ello se examinaron las características de las cuestiones de los exámenes de biología del 2011 al 2015, para identificar cómo abordan la evaluación de la indagación y qué relación evidencian entre conocimiento conceptual y conocimiento procedimental; y también se examinaron los resultados de una muestra de estudiantes de las convocatorias de junio de 2013, 2014 i 2015. Se constató que estos exámenes, a pesar de ser contextualizados y competenciales, evalúan de manera separada los conceptos de la ciencia y las habilidades de indagación y se evidenció la significatividad reducida de la información que aportan sus resultados en relación a la competencia de indagación científica de los preuniversitarios, porqué tienen poca capacidad de discriminación.
Note: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2017.
Note: Departament responsable de la tesi: Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals.
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Language: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Subject: Estudiants d'educació secundària ; Avaluació ; Ciència ; Ensenyament secundari
ISBN: 9788449077739

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/458679


229 p, 2.2 MB

The record appears in these collections:
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2018-03-19, last modified 2019-02-02



   Favorit i Compartir