Passió, estrés laboral i apreciació de la bellesa i l'excel·lència : relació amb el rendiment i el benestar dels músics / Ma. Eulàlia Portí de Ballabriga ; tesi doctoral dirigida pel doctor Andrés Chamarro Lusar.
Portí de Ballabriga, Maria Eulàlia, autor.
Chamarro Lusar, Andrés, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Descripció: 1 recurs en línia (145 pàgines)
Resum: La interpretació de la música a nivell professional és una de les experiències humanes més exigents i fascinants. Esdevenir músic comporta un gran sacrifici, tant pels assajos diaris com per la complexitat de les seves jornades laborals. Degut a la l'elevada exigència, considerem que cal conèixer els aspectes que poden ajudar als músics a tenir un alt rendiment, però que no suposi un risc pel seu benestar. En aquest estudi considerem alguns conceptes que considerem rellevants per la comprensió del rendiment dels músics i el seu benestar: la passió, l'apreciació de la bellesa i l'excel·lència i l'estrès. Si bé hi ha estudis que han analitzat aquestes variables per separat, no coneixem estudis que les integrin amb finalitat de determinar el seu efecte combinat. Per tant, aquest estudi té per aobjectiu: a) Analitzar el perfil psicològic dels músics, en termes de passió, apreciació de la bellesa i l'excel·lència, estrès ocupacional, rendiment i benestar; i b) Determinar quins efectes tenen la passió, l'apreciació de la bellesa i l'excel·lència i l'estrès en el rendiment i el benestar dels músics. La mostra va estar composada per 500 músics, dels quals 237 (el 47,4%) eren dones i 263 (un 52,6%) eren homes, amb una edat mitjana de 32,72 anys (DT=11,52). Les mesures utilitzades incloïen variables sociodemogràfiques i professionals, les versions espanyoles de l'escala de la passió (Chamarro et al. , 2015), l'escala d'apreciació de la bellesa i l'excel·lència (Martínez-Martí, et al. 2013), el qüestionari sobre el contingut del treball (Escribà-Agüir, Más, i Flores, 2001), el qüestionari abreviat del model del desequilibri Esforç-Recompensa (Macías-Robles et al. , 2003), l'escala de Benestar Psicològic (Díaz et al. , 2006). Per mesurar el rendiment hem utilitzat les hores d'assaig a la setmana, el nombre de concerts, la pràctica deliberada i la subescala de por escènica del Kenny Music Performance Anxiety Inventori (Zarza, Casanovas, i Orejudo, 2015). Els resultats indiquen que els músics poden ser descrits com a apassionats, amb una major prevalença de passió harmoniosa que obsessiva. També hem pogut constatar que tot i tenir bones puntuacions en apreciació de la bellesa i l'excel·lència, aprecien més l'excel·lència moral, és a dir la bondat de les persones. Referent a l'estrès hem pogut constatar que els músics experimenten control però també elevades demandes, és a dir tenen un perfil actiu. D'acord amb el model d'esforç-demanda trobem que els seus esforços no són recompensats com esperen, essent els apassionats obsessius els que mostren més estrès. Hem trobat baixa ansietat escènica, sent les dones les que en pateixen més. Finalment, les variables psicològiques contribueixen a l'explicació del rendiment i dels benestar, de tal manera que són els apassionats obsessius i els que experimenten més control els qui dediquen més temps a la pràctica deliberada. Tot i que l'apassionat obsessiu mostra elevada puntuació amb la mesura de rendiment més efectiva (la pràctica deliberada) ho fa en detriment de la seva salut, ja que pateix més d'ansietat escènica i mostra menys benestar. En canvi, ser home, apassionat harmoniós, tenir control sobre la feina i experimentar que les recompenses són adequades als seus esforços, contribueixen al benestar psicològic. Es deriven propostes per l'educació dels futurs músics contribuint al seu rendiment i benestar: és important que respecti l'autonomia del músic en la seva formació, creant un clima de confiança i suport, introduint horaris de pràctica assequibles, evitant la repetició mecànica de fragments que poden provocar frustració, ensenyar a combinar la música amb hàbits de vida saludable com l'exercici regular i el descans apropiat.
Resum: Music performance on a professional level is one of the most demanding and fascinating human experiences. Becoming a musician entails great sacrifice, both for daily trials and the complexity of their workdays. Due to the high demand, we believe that we must know the aspects that can help musicians to have a high performance, but does not pose a risk for their welfare. In this study we consider some concepts that we believe are relevant to understand the performance of the musicians and their welfare: passion, appreciation of beauty and excellence and stress. While there are studies that have analyzed these variables separately, we don't know of studies that integrate them with the aim to determine their combined effect. Therefore, this study has the objective to: a) Analyze the psychological profile of the musicians in terms of passion, appreciation of beauty and excellence, occupational stress, performance and welfare; and b) determine what effects have the passion, appreciation of beauty and excellence in performance and stress and welfare on musicians. The sample was composed of 500 musicians, of whom 237 (47. 4%) were women and 263 (52. 6%) were men, with an average age of 32. 72 years (DT = 11. 52). The measures used included variables socialdemographic and professional, the Spanish versions of the Passion Scale (Chamarro et al. , 2015), the scale of appreciation of beauty and excellence (Martinez-Martí et al. , 2013), the Job Content Questionnaire (Escribà-Aguir, Mas and Flores, 2001), the abbreviated questionnaire of the model of Effort-reward imbalance (Macías-Robles et al. , 2003), and the scale of Psychological Welfare (Díaz et al. , 2006). To measure the performance we used essay times during the week, the number of concerts, deliberate practice and the subscale of scenic fear from the Kenny Music Performance Anxiety Inventory (Zarza, Casanovas and Orejudo, 2015). Results show that the musicians can be described as passionate, with a higher prevalence of harmonious passion over obsessive. We have also noted that despite having high scores in appreciation of beauty and excellence, they appreciate even more moral excellence, which is people's goodness. Referring to stress, we have seen that musicians experience control but also high demands, meaning they have an active profile. According to the effort-demand model we found out that their efforts are not rewarded as expected, being the passionate obsessives who show more stress. We found low scenic anxiety, being the women who suffer most. Finally, psychological variables contribute to the explanation of the performance and welfare, so that the passionate obsessives and the ones who experience more control are who devote more time to deliberate practice. Although passionate obsessives show high score with the more effective performance measure (deliberate practice) they do so at the expense of his health, because they suffer more scenic anxiety and less wellness. However, being a man, passionate harmonious, having control over the work and experience that rewards are appropriate to their efforts contribute to the psychological welfare. Implications are foreseen with proposals for the education of future musicians contributing to its performance and welfare; it's important to respect the autonomy of the musician during its formation, creating an atmosphere of trust and support, introducing practice affordable schedules, avoiding the mechanical repetition of fragments that can cause frustration, and combining music with healthy habits like regular exercise and proper rest.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2017.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Músics ; Psicologia. ; Estrés laboral.
ISBN: 9788449074363

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/460772


146 p, 1.1 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2018-05-07, darrera modificació el 2019-02-02



   Favorit i Compartir