| Abstract: |
Aquest treball neix de la voluntat d'estudiar la distribució territorial d'una espècie tan característica com el mussol pirinenc (Aegolius funereus) també conegut com a mussol de Tengmalm. El mussol pirinenc, és una au rapinyaire nocturna, petita i de zones fredes. Als Pirineus es troba en boscos alpins madurs, a partir d'uns 1. 800 metres i nidifica en forats prèviament realitzats per picot negre (Dryococpus martius), tot i que segons les circumstàncies pot nidificar en forats realitzats per picot verd (Picus viridis) o garser gros (Dendrocopos major). Es tracta d'una espècie de gran valor ecològic, que tot i ser relativament freqüent a les zones del nord d'Europa, la seva recent arribada a la Península Ibérica fa que no es tinguin dades fiables de la seva distribució al nostre país. Per a entendre millor aquesta espècie s'ha estudiat el canvi global i els efectes que aquest fenomen ha pogut generar en aquesta espècie, també hem considerat necessari veure els impactes que ha tingut en la zona d'estudi, enfocant-ho des de la vessant de canvi climàtic, canvi energètic i canvi d'usos del sòl. Les característiques principals del seu hàbitat, a part de la maduresa i la presència de cavitats, són la presència de clarianes, que al seu torn afavoreixen la disponibilitat de petits mamífers, el seu principal aliment, i llocs de guaita per a poder caçar aquestes preses, com són les soques dels arbres i un estat arbustiu pobre. La zona d'estudi es coneix com la Vall d'Alinyà, situada al Prepirineu català lleidatà. S'ha triat aquesta zona, ja que les seves condicions ambientals permeten que s'hi presenti una gran biodiversitat, i segons altres estudis, aquesta marcaria el límit sud de les poblacions de mussol pirinenc presents al Pirineu. La major part d'aquesta zona es troba sota protecció de la figura Espai Natural Muntanya d'Alinyà, gestionada per la Fundació Catalunya-La Pedrera. Per poder contrastar la nostra hipòtesi, "El canvi global ha propiciat la presència de mussol pirinenc a la Vall d'Alinyà", s'ha realitzat un estudi a través de diferents punts de vista. Primerament s'ha estudiat la distribució actual de l'espècie, mitjançant batudes i escoltes, i posteriorment s'ha fet un mapa de la seva distribució potencial a la vall d'Alinyà, (solapant els mapes de les variables ecològiques de major rellevància per a l'espècie) mitjançant un model d'adequació. La segona vessant ha estat l'estudi del canvi global a la zona, a través sobretot de recerca bibliogràfica per a fer una idea de quins han estat els efectes de forma general, i també a través de tres entrevistes per tal de tenir en consideració la memòria històrica local. Per tal de complementar aquest apartat, també s'han realitzat unes enquestes a la població per saber la percepció que es té d'aquesta espècie. A la zona d'estudi es varen observar alguns elements característics que podrien propiciar la presència de mussol pirinenc, però no es va localitzar cap individu. Creiem que el factor limitant podria ser el gruix dels arbres, els quals en la majoria de casos tenien un diàmetre per sota el límit que permet la nidifació del picot negre, relacionat segurament amb la gestió forestal que es va fer fa uns anys a la zona. Tot i que els boscos madurs són l'ambient idoni pel mussol, una gestió forestal que mantingui les característiques de bosc idònies pel mussol també pot afavorir-ne la presència. És en aquest punt on entrem en debat, sobre que afavoreix més la distribució del mussol, si un bosc madur o una gestió forestal adequada. La conclusió és que a la Vall d'Alinyà és preferible una gestió que garanteixi els paràmetres ecològics bàsics del mussol respecte una evolució natural del bosc que permeti a aquest arribar fins al punt desitjat, segons l'estudi estret sobre l'apartat de canvi global. Pel que fa al mapa de distribució potencial s'ha observat que la zona més adequada per a trobar el mussol, és a dir, allà on les característiques ecològiques analitzades són les més òptimes per aquesta espècie, es localitza a la part oriental de la Vall d'Alinyà. Respecte a les enquestes i entrevistes, s'ha vist que aquesta espècie és poc coneguda a la Vall en comparació a d'altres, possiblement a causa de la seva activitat econòmica, ja que la majoria de la població local es dedica a l'agricultura i la ramaderia, i per tant solen conèixer aquelles espècies que poden intervenir en la seva tasca. El mussol en canvi no té contacte amb aquestes activitats i possiblement és per aquest motiu que és tan poc conegut. Una activitat que sí que podria entrar en contacte amb l'espècie és la caça, però atès que l'espècie no genera un benefici pel caçador, aquesta no es coneix. Aquí entra un segon punt de debat, si realment cal donar a conèixer l'espècie o simplement mantenir les coses com estan, per a resoldre-ho hauríem de contemplar quins serien els perjudicis, sobretot relacionats amb les modificacions del seu hàbitat o costums, respecte als beneficis que s'obtindrien. Finalment, i respecte a la hipòtesis inicial plantejada, degut a dades insuficients pel que fa al mostreig i a la dificultat de realitzar un mapa potencial de distribució que contempli amb pro resolución espacial i temporal les variables ambientals que afecten al mussol pirinenc, concloiem que no podem afirmar amb fermesa que aquesta es compleixi. |
guest ::
tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
