Genetic and proteomic study of ERCC4/XPF in DNA repair and human diseases / Maria Marín Vilar ; Thesis Director and Tutor Dr Jordi Surrallés Calonge PhD ; Thesis Director Dr. Massimo Bogliolo, PhD.
Marín Vilar, Maria, autor.
Surrallés i Calonge, Jordi, supervisor acadèmic.
Bogliolo, Massimo, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia.

Publicación: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Descripción: 1 recurs en línia (204 pàgines)
Resumen: Qualsevol canvi en el DNA d'un organisme pot afectar tots els aspectes de la seva vida, fins el punt de comprometre-la. Per tal de superar aquesta situació, les cèl·lules han evolucionat fins adquirir sofisticades maquinàries de reparació del dany causat al DNA. Degut a això, el nostre DNA conté la informació necessària per tal de produir proteïnes que participen en el reconeixement al dany, la unió, l'excisió i el restabliment de la informació correcta a les heures de DNA. Una d'aquestes proteïnes és l'endonucleasa XPF, la qual constitueix la subunitat catalítica de l'heterodímer estable XPF-ERCC1, capacitada per dur a terme una incisió a l'extrem 5' de diferents danys al DNA. Aquesta proteïna essencial està codificada pel gen ERCC4 i participa en múltiples rutes de manteniment del genoma incloent-hi la ruta de reparació per excisió de nucleòtids (NER), la ruta de reparació dels enllaços entrecreuants (ICL), en diverses subrutes de reparació dels trencaments de doble cadena (DSB) com la unió d'extrems mitjançant microhomologies (05EJ) i la hibridació de cadena simple (SSA), i se li han atorgat possibles funcions de suport en la reparació del dany oxidatiu i en el manteniment de telòmers a més de participar en la resposta de la quimioteràpia al càncer. Si es tenen en compte le seves implicacions en la reparació del DNA, no sorprèn que mutacions en XPF estiguen associades amb un ampli rang de malalties humanes incloent-hi la Xeroderma Pigmentosum (XP), la Progèria Segmental (XFE), la Síndrome de Cockayne (CS) i diversos casos que combinen la Xeroderma i la síndrome de Cockayne (XPCSCD). Una millor comprensió de (i) la correlació entre les mutacions patogèniques i els fenotips dels pacients i (ii) els mecanismes essencials de reparació del DNA proporcionarà un avenç en el desenvolupament dels possibles tractaments. En aquest treball es presenta un resum detallat dels estudis funcionals duts a terme amb un conjunt de cèl·lules que contenien mutacions patogèniques en XPF sobre un fons genèticament homogeni. Els mutants de XPF seleccionats, ubicats en diferents dominis de la proteïna, i les síndromes humanes associades van ser les següents: XPFR153P (XFE), XPFI225M (XP), XPFL230P (FA), XPFC236R (CS), XPFR589W (XP/XPCSCD), XPFR689S (FA), XPFR799W (XP/XFE-CS). Els estudis funcionals detallats inclouen els anàlisis de la ruta NER (sensibilitat a UVC, UDS i RRS) i la ruta ICLR (sensibilitat a ICL, aturada en G2/M induïda per ICL i fragilitat cromosòmica induïda per ICL). Els nostres resultats emfasitzen en la importància d'altres factors, més enllà de la posició de la variant en la proteïna, per tal d'associar qualsevol mutant de XPF a un fenotip clínic determinat. En aquest marc, i amb el propòsit d'incrementar el nostre coneixement sobre les interaccions de XPF que poden regular la seva funció en les diferents rutes de reparació del DNA, vam investigar l'interactoma de XPF. La implementació de les tècniques proteòmiques més avançades incloent la purificació en tàndem per afinitat, co-immunoprecipitacions i SILAC, acoblada a l'espectrometria de masses ens va conduir a la identificació d'un nou interactor de XPF involucrat en el manteniment del genoma: USP11, una deubiquitinasa coneguda per regular l'activitat de proteïnes relacionades funcionalment com BRCA2 o XPC. Aquí nosaltres demostrem que la interacció de XPF-USP11 és independent del DNA i ocorre independentment del dany d'aquest. Així mateix, demostrem que USP11 regula la reparació dels DSB per SSA i possiblement la NER però no està involucrada en HR o ICLR.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia. 2018.
Lengua: Anglès.
Documento: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Materia: Mutació (Biologia) ; Nucleases ; ADN ; Reparació
ISBN: 9788449079221

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/565696


205 p, 6.3 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2018-07-16, última modificación el 2019-02-15



   Favorit i Compartir